El president del Kazakhstan ordena disparar a matar i agraeix a Putin el suport

«Els militants no han deposat les armes; continuen cometent crims o s’estan preparant per fer-ho», ha justificat el cap d’Estat kazakh en una intervenció televisada. Reflectint un enduriment de la seva estratègia inicial davant les protestes, en la qual va fer algunes concessions a les demandes dels manifestants, el mandatari ha avançat que no hi haurà a partir d’ara cap negociació amb qui ha qualificat de «terroristes», malgrat els suggeriments en sentit contrari de nombrosos dirigents europeus: «¡Quina estupidesa! ¿Quina classe de converses podem mantenir amb criminals i assassins»?, ha etzibat. El dirigent ha aprofitat la intervenció per agrair al president rus Vladímir Putin amb fervoroses paraules haver respost «molt ràpidament» a la seva petició d’ajuda.

Les dimensions del contingent militar enviat per l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva, l’aliança militar encapçalada per Rússia que agrupa algunes exrepúbliques soviètiques, han quedat meridianament clares aquest divendres després que les autoritats russes difonguessin imatges de les desenes d’avions de transport als aeroports kazakhs. Es tracta, segons del Ministeri de Defensa rus, de 70 Iliuixin Il-76 i cinc Antónov A-124, aparells tots dos de gran capacitat. Els efectius militars russos enviats al país centreasiàtic pertanyen a la 45è Brigada de Forces Especials, a la 31a Brigada i a la 98a Divisió de les Tropes Aerotransportades.

Un dur al capdavant de la missió

Al capdavant del contingent es troba Antoni Serdiukov, comandant de les Tropes Aerotransportades de l’Exèrcit de Rússia, i considerat un militar de la línia dura. Segons ‘The Insider’, es tracta d’un oficial d’àmplia experiència en les operacions militars empreses pel seu país en les últimes dècades: va participar en les dues guerres de Txetxènia, va estar a Kosovo i també a la guerra de Síria. El diari progovernamental ‘Izvestia’ el va arribar a qualificar com «el brillant organitzador» de l’annexió de Crimea.

Notícies relacionades

Vot de càstig

IA lliure i gratis, el model de Pequín

És aviat encara per determinar els efectes a llarg termini de la presència militar de l’OTSC liderada per Rússia en la política exterior i interior de l’Estat kazakh. Konstantin Eggert, comentarista de temes russos, admet, igual com la majoria dels analistes, que existeix una «gran possibilitat» que el president Tokayev es converteixi en «totalment dependent» de Putin, una cosa similar al que ha ocorregut amb Aleksandr Lukaixenko a Bielorússia, tot i que és una circumstància que encara s’ha de dilucidar. «No sabem si els successos del Kazakhstan són resultat d’una lluita interna de clans; en aquest cas, fins i tot per a Rússia seria difícil convertir-se en àrbitre de la situació», assegura a través del telèfon. Segons l’opinió d’aquest expert, la durada de l’operació militar, és a dir, si aquesta es prolonga o no en el temps, donarà pistes sobre la naturalesa de les futures relacions «entre Tokayev i Putin».

A Washington i a les capitals europees, molts mandataris es pregunten si a llarg termini aconseguirà Rússia modificar la política exterior del Kazakhstan, aliada de Moscou però alhora mantenint bones relacions amb Occident i la Xina. «Putin intentarà modificar aquesta estratègia de múltiples suports, però no està clar que ho aconsegueixi; serà difícil, ateses les elevades inversions nord-americanes en el sector del petroli i del gas kazakh».