Albània, Macedònia del Nord i Sèrbia avancen cap a una ‘mini-Schengen’ balcànica

Els pactes firmats, de fet, ratifiquen mesures com la posada en marxa d’un sistema integrat d’identificacions electròniques per als 10 milions de ciutadans que hauran d’integrar el club, i l’aixecament de controls sanitaris dobles per a productes agrícoles (mesura que es preveu que entri en vigor aquest mes) que creuen els confins dels tres països. Dit en paraules del primer ministre albanès, Edi Rama: «El nostre objectiu és que no hi hagi més fronteres entre la nostra gent».

El reclam dels actuals membres del club, que tenen el recolzament polític d’Alemanya, és que la negociació amb la UE no avança al ritme esperat i ja no poden esperar més. En aquest marc, Sèrbia, tot i que en similar mesura Albània, ha portat la veu cantant en la iniciativa. Aquest pla és una de les idees «més importants a l’Europa d’avui», ha dit el president serbi, Aleksandar Vucic. Amb això, també s’ha fixat la data per a la pròxima trobada del grup, que serà al febrer a Skopje, la capital macedònia.

La fractura regional

«Mai havíem arribat tan lluny, i també estem rebent senyals positius que incrementen la possibilitat que el pròxim país a unir-se sigui Montenegro», afirmen a EL PERIÓDICO fonts governamentals albaneses. «Recentment el primer ministre montenegrí va participar en un sopar amb els altres líders en què es va abordar el tema», afegeixen, al posar èmfasi en el fet que la no-possibilitat d’aplicar vetos a les decisions del grup per part dels països integrants està ajudant a avançar en la negociació.

De fet, un gran escull continua sent la negativa dels altres països balcànics que esperen entrar a la UE, com Kosovo o Bòsnia, que s’han mostrat escèptics i han optat per no formar part –almenys de moment– d’Open Balkan (‘Balcans Oberts’), el nom que recentment ha rebut la iniciativa. S’hi suma la incògnita de què passarà ara que Macedònia del Nord acaba de viure una crisi política que al desembre va culminar en la renúncia de l’anterior primer ministre, Zoran Zaev, i en el nomenament d’un nou Govern.

Per això el mateix Rama ha insistit reiteradament en la seva invitació perquè la resta de països balcànics també s’hi sumin. És un projecte «totalment inclusiu», va dir l’albanès, al remarcar que el pacte farà que els estats involucrats no tinguin frontera. Vucic, d’altra banda, va negar que Belgrad obstaculitzi la possible entrada en el club de Kosovo, el país que fins al 2008 era part de Sèrbia i amb què encara manté un contenciós obert sobre l’estatus de Pristina.

UE ambigua

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Per la seva part, de moment la UE sembla que manté una posició ambigua. No s’ha oposat a la iniciativa, i fins i tot li ha assignat fons, però també ha advertit que una zona sense controls duaners podria facilitar els tràfics il·legals, i s’ha mostrat escèptica per la ruptura regional que implica que tres països hagin decidit no integrar el club. Tampoc hi ha consens entre els analistes sobre si la iniciativa ajudarà, o no, a aquests països a entrar a la UE en el futur.

En el més immediat, això sí, els tres països es podrien veure directament beneficiats pel seu projecte. Per començar, segons estimacions del Banc Mundial, s’estalviarien uns 2.700 milions d’euros a l’any. Tot i així, altres analistes insisteixen que la maniobra de Vucic i Rama és per demostrar la seva influència en la regió, en un moment en què la UE sembla impotent, com ha arribat a dir Toby Vogel, del centre d’estudis Democratization Policy Council.