L’Assemblea Constituent xilena té una nova presidenta

«Tinc l’afany de contribuir a una societat que sigui més pluralista, on puguem respectar les nostres diferències». Després de deliberacions incertes i maratonianes, l’Assemblea Constituent de Xile té una nova presidenta. La dirigent ambiental María Elisa Quinteros, de 40 anys, ha sigut escollida com a la substituta d’Elisa Loncón, la lingüista i representant de la comunitat originària maputxe que va encapçalar el primer tram d’una Convenció que busca canviar de soca-rel les bases institucionals d’aquest país.

La Constituent té des dels seus inicis trets de forta singularitat pel seu component paritari i la representació dels pobles originaris. En pocs mesos ha de presentar a la societat el text fonamental que s’haurà d’aprovar a través d’una nova consulta popular, durant el segon semestre d’aquest any. L’esquerra, ja sigui a través dels partits tradicionals o els nous vessants, entre elles la que ha portat Gabriel Boric a la presidència xilena, és predominant a l’Assemblea. Quinteros, que és doctor en Salut Pública, va arribar a la Convenció en nom dels moviments socials que van créixer amb l’esclat de novembre del 2019. S’ha convertit en la seva principal autoritat, per a sorpresa de molts analistes que esperaven una figura més moderada. Ella serà secundada per Gaspar Domínguez, un metge de la Universitat de Xile, de 32 anys.

Muy feliz por esta nueva mesa liderada por @MEQChile, y @gdominguez_ , en ustedes descansa hoy la responsabilidad de dirigir y cuidar la convención, tengo mi piuke tranquilo al ver que la @convencioncl queda en las mejores manos y con una institucionalidad q funciona ¡Amulepe! ✊🏽 pic.twitter.com/LqcfOdokJu

— Elisa Loncon - Constituyente Mapuche (@ElisaLoncon) 6 de enero de 2022

Expectatives i temors

Els articles de la Carta Magna han de ser aprovats amb els dos terços dels integrants de la Constituent. Una altra de les peculiaritats d’aquesta Assemblea és que la dreta té un paper secundari fins al punt que manca de força de veto. La possibilitat d’una pèrdua de protagonisme més gran de l’espai conservador genera inquietud a l’elit econòmica, temorosa que el text final tingui una empremta radical i inviable. També dubten de la voluntat de consens de les noves autoritats.

«Aquests són temps de canvi, són temps de diàleg, són temps de trobada. Els convido a ser part d’això, part de la deliberació, part dels acords, a coconstruir en conjunt els dos terços que necessitem per donar als pobles de Xile el que tant ens han sol·licitat», va semblar respondre Quinteros al seu primer missatge. «No estem acostumats al país a escoltar discussions polítiques, a dialogar, aconseguir consensos. Per a algunes persones resulta estrany, però és part de la convivència pluralista que necessitem al país».

El rol de Boric

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Quintero va anar contactada pel mandatari electe. «Ell ratifica l’autonomia de la Convenció Constitucional i el suport en tot el que l’acord per la pau estableix, que té a veure amb recursos, amb logística. Creiem que podem tenir un escenari on les coses siguin més fàcils perquè ja vam veure que la presidenta i el vicepresident sortint ens van comentar les dificultats que van tenir durant el procés», va afirmar, en relació amb l’actual mandatari, Sebastián Piñera.

Agradecemos a @gabrielboric por su llamado el día de hoy, por el reconocimiento de la autonomía de la Convención y por la voluntad para colaborar con la tarea de la #ConvenciónConstitucional. (1/2) pic.twitter.com/MmlBt7FL3b

— María Elisa Quinteros Cáceres (@MEQChile) 6 de enero de 2022

Una enquesta recent de la consultora Cadem dona compte que un 58% dels xilens confia en l’òrgan encarregat de redactar el text que reemplaçarà la Constitució forjada durant l’última dictadura militar. Amb un percentatge amb prou feines menor Boric va guanyar la presidència a la segona volta del 19 de desembre. El mandatari electe necessita que la Constituent arribi a bon port. Un rebuig eventual a la consulta popular impactaria negativament en el seu Govern.