Llibertat de premsa

La justícia britànica desestima una demanda contra cinc diaris de Prensa Ibérica

  • La denúncia presentada pels fills de l’excap de la seguretat nacional de l’Azerbaidjan acusava els mitjans espanyols de difamació

  • El plet representava una amenaça a la llibertat d’informació a l’obrir potencialment la veda a les demandes en jurisdiccions estrangeres

La justícia britànica desestima una demanda contra cinc diaris de Prensa Ibérica
2
Es llegeix en minuts
El Periódico

El Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les ha desestimat una demanda per difamació presentada contra EL PERIÓDICO i quatre diaris més de Prensa Ibérica arran d’un article publicat el maig deL 2020 que qüestionava els orígens de la fortuna de l’antic responsable de la seguretat nacional de l’Azerbaidjan Eldar Mahmudov, destituït el 2015. L’alt tribunal ha determinat que no té jurisdicció per jutjar el presumpte perjudici contra l’honor dels demandants, que van optar per presentar la denúncia al Regne Unit adduint que és allà on hi ha el «centre d’interès» de les seves activitats. L’article en qüestió porta la firma de Marisa Goñi, llavors redactora del ‘DiariO de Mallorca’ i avui la directora, i va ser fruit de la col·laboració amb diversos consorcis de periodisme d’investigació, així com el diari britànic ‘The Observer’.

La denúncia presentada per Anar Mahmudov i Nargiz Mahmudova, dos dels fills de l’excap de la seguretat azerbaidjanesa, podria haver establert un perillós precedent per a la llibertat d’informació. I és que en el fons es dirimia si és possible demandar a un mitjà de comunicació fora de la jurisdicció a la qual pertany, en aquest cas la justícia espanyola, malgrat que l’article es va publicar a Espanya, anava dirigit a una audiència espanyola i es va plasmar exclusivament a algunes de les llengües peninsulars. Res d’això ha impedit que Prensa Ibérica hagués de defensar-se en un marc normatiu que li és aliè i amb uns costos molt més elevats dels que hauria afrontat als tribunals espanyols.   

La resolució li ha donat al final la raó perquè estima que els demandants han sigut incapaços de demostrar que es produís un perjudici real contra els seus interessos per la lectura de l’article al Regne Unit. Entre altres coses perquè «no hi ha proves» que fos llegit allà per cap persona que conegués els demandants. De fet el tribunal només ha sigut capaç d’identificar un retuit de la informació per part d’un resident a les illes britàniques. «L’abast de la difusió en aquesta jurisdicció és com a màxim menor» i, com a mínim, «insignificant», diu la sentència. Tampoc considera provat l’intent dels demandants de demostrar que el seu «centre de gravetat» es troba al Regne Unit, quan, «segons ells mateixos, tenen una presència substancial, negocis, interessos, contactes i inversions» a Espanya.

Investigació col·lectiva

L’article objecte de la fallida demanda va desgranar les inversions immobiliàries que els fills de Mahmudov van realitzar a Mallorca, el Regne Unit i Lituània, part d’un «puixant imperi familiar que supera els cent milions d’euros». Només a l’illa espanyola, els germans van adquirir actius amb un valor superior als 33 milions d’euros. El reportatge també va burxar els orígens de la fortuna familiar, fonamentada inicialment sobre el petroli azerbaidjanès i més tard amb inversions en estacions de servei, construcció o restaurants.

Notícies relacionades

L’article va ser publicat pel ‘Diario de Mallorca’, ‘El Periódico de Catalunya’‘Diario de Córdoba’, l’‘Opinión de la Coruña’ i el ‘Regió7’, tots acusats en la demanda dels germans Mahmudov. En la denúncia no van arribar, no obstant, a incloure-hi ‘The Observer’ ni els consorcis d’investigació Finance Uncovered i Organized Crime and Corruption Reporting Project, que van reconstruir junt amb els diaris de Prensa Ibérica la fortuna dels Mahmudov a partir d’una filtració de documents del Cayman National Bank el 2019, un banc establert al paradís fiscal de l’illa de Man.

Aquesta decisió va cridar l’atenció del tribunal, que es pregunta per què els demandants no van esgrimir cap mal a la seva reputació arran dels articles publicats en anglès quan plantejaven les mateixes preguntes que els seus parells en espanyol.