Auge d’un partit ‘anticorona’ a Àustria

La motivació política principal de MFG és la seva oposició radical a l’ús de mascaretes, a les restriccions de la vida pública i a l’ús generalitzat de les vacunes contra el coronavirus. El MFG és el primer partit nascut al caliu de la pandèmia que aconsegueix representació parlamentària al si de la Unió Europea.

Després del seu petit èxit en les regionals, el president del MFG, Michael Brunner, va anunciar que es presentarien a les pròximes eleccions parlamentàries austríaques per intentar entrar al Parlament federal. Els pròxims comicis generals estan previstos per al 2024, però si es votés avui, les enquestes li atorguen al MFG una intenció de vot d’entre el 5% i 6%, amb la qual cosa aconseguiria representació parlamentària –el llindar per entrar al Parlament a Àustria és el 4%–.

 

«Nova política»

«Les mesures del Govern en la crisi del coronavirus són una repetició constant contra la democràcia, i les llibertats i els drets fonamentals. L’enfocament unilateral sobre un virus genera massius danys sanitaris, socials, educatius i econòmics que afecten sobretot als més febles de la societat», comença el preàmbul del programa de l’MFG.

El primer i més rellevant tema és la gestió de la pandèmia. El jove partit aposta per una «nova política corona»: exigeixen el final immediat de qualsevol tipus de confinament, de l’ús obligatori de la mascareta i del tancament de comerços i altres locals, la inclusió d’experts més variats –psicòlegs, treballadors socials, economistes o pedagogs– que vagin més enllà dels epidemiòlegs a l’hora de prendre decisions per enfrontar la pandèmia, la publicació dels protocols de les reunions en les quals es prenen aquestes decisions i dels contractes firmats entre el Govern i els fabricants de les vacunes, a més d’una vacunació voluntària contra el coronavirus.

El Govern austríac, format per conservadors i verds, ha decidit introduir la vacunació obligatòria davant l’augment de les xifres de contagis –de les més altes de la Unió Europea– i davant la relativa baixa quota d’immunització al país alpí –poc més del 70%–. Qui es negui a vacunar-se a partir del pròxim febrer, haurà de pagar multes d’entre 600 i 3.600 euros.

Només els menors de 14 anys, les embarassades, els recuperats de la malaltia fa menys de 180 dies i les persones amb una exempció mèdica quedaran excloses d’aquesta obligatorietat, com apunta el projecte de llei presentat recentment. Tots els partits de l’arc parlamentari, a excepció de la ultradreta del FPÖ, recolzen la mesura.

 

Elements populistes

Més enllà de la pandèmia, algunes altres propostes de MFG són un major respecte a les llibertats individuals, la celebració de més consultes populars i de l’aplicació de democràcia directa, el final dels monopolis en la indústria digital, farmacèutica i mediàtica, el manteniment innegociable dels diners en metàl·lic, un lleuger discurs ecologista i la separació d’Estat i Església.

«Actualment és un partit de tema únic. Això no vol dir que els seus membres no tinguin opinions sobre altres assumptes, però el seu relatiu èxit respon a la pandèmia. Això pot canviar òbviament en el futur. Actualment, no obstant, no és fàcil distingir quina és la seva orientació ideològica», diu a EL PERIÓDICO el politòleg i professor de la Universitat de Viena Lauren Ennser-Jedenastik. «El partit sí que mostra elements populistes sobre, per exemple, les elits. Però el programa, en general, és una barreja eclèctica d’elements gens fàcil de classificar», afegeix.

«És difícil de classificar-ho ideològicament. Alguns dels seus membres són advocats o assessors fiscals, i tenen darrere seu exitoses carreres professionals», diu el politòleg i investigador demoscòpic austríac Peter Hajek. «Les seves posicions sobre molts temes són, no obstant, desconegudes. El que no es pot dir és que siguin negacionistes de la pandèmia», puntualitza Hajek.

 

¿Efecte contagi?

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

L’anàlisi del programa i del perfil dels integrants de l’MFG crida l’atenció per les similituds que mostren amb el partit alemany Die Basis, també fundat al caliu de la pandèmia però que va quedar fora del Bundestag en les passades eleccions federals per no superar la barrera del 5% dels vots. Donats els paral·lelismes entre les dues formacions, i l’espai lingüístic i cultural que comparteixen Àustria i Alemanya, sorgeix l’expectació sobre un possible efecte de contagi que podria tenir l’entrada efectiva de l’MFG en el panorama polític del país veí i del seu entorn europeu.

«Sabem que els partits aprenen els uns dels altres. Si l’MFG ha tingut èxit a les urnes, és molt probable que partits similars s’hi fixin i copiïn algunes de les seves fórmules», considera el professor Ennser-Jedenastik. «Convindria no exagerar», respon el professor Hajek. «L’MFG només ha aconseguit un petit èxit electoral. La seva possible entrada al Parlament segur que dificultaria l’estabilitat política del país i també la formació de Govern. Però, en aquest sentit, Àustria no seria una excepció a Europa. Només fa falta mirar la situació d’altres països com Alemanya, els Països Baixos o Bèlgica».