Les eleccions líbies a la corda fluixa

La comissió electoral líbia ha ordenat la dissolució dels comitès electorals, un anunci que s’ha fet públic aquest dimarts i que posa en perill les eleccions presidencials previstes per a divendres. Tot i així, encara queden molts dubtes que sobrevolen aquests comicis perquè fins al moment no hi ha hagut cap comunicat oficial que els doni per suspesos. 

Un dels principals esculls que s’ha trobat la comissió electoral ha sigut aconseguir tancar la llista oficial de candidats que poden optar a la presidència del país. Molts d’ells no compleixen els requisits establerts i fins i tot tenen causes judicials pendents. Fa 10 dies la comissió va posposar la publicació de les llistes i va defensar en un comunicat que no ho faria fins que es resolguessin els problemes legals. 

Tant dins com fora del país s’han alçat aquestes últimes setmanes veus favorables i contràries a mantenir la cita electoral, tot i que el sentiment general és que celebrar les eleccions del 24 de desembre és una tasca gairebé impossible, a més de ser vist com un nou cop al procés de pau obert. Una quinzena de candidats van fer una crida la setmana passada a respectar el calendari electoral, també diversos països europeus i els Estats Units van defensar aquesta posició. En canvi, el ministre rus d’Exteriors, un país amb important pes en el que succeeix a Líbia, va recomanar que es posposessin. 

Entre el centenar de candidats que han presentat la seva candidatura, un dels que va acaparar més atenció va ser el fill de Moammar al-Gaddafi, el dictador libi que va governar el país fins que va ser enderrocat el 2011. Saif al-Islam, assenyalat fins i tot durant anys com l’hereu polític del seu pare, va sorprendre dins i fora de Líbia al reaparèixer després d’anys en parador desconegut per anunciar la seva candidatura. Entre altres causes obertes, Al-Islam té una ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional per crims de lesa humanitat i fins i tot va ser condemnat a mort al seu país acusat de matar manifestants durant les revoltes de 2011.

Crims de guerra

Un altre candidat que també té causes pendents és Khalifa Hafter, l’home fort a l’est del país que ha liderat els últims anys diverses ofensives contra les faccions que controlen Trípoli per intentar prendre la ciutat sense èxit. A finals de novembre un tribunal militar del país el va condemnar a mort, després d’un judici sense la seva presència, acusat de crims de guerra. 

Notícies relacionades

Guardar la carta de la guerra

Trump intenta esquivar el malestar social culpant la immigració i Biden

Un altre dels aspirants és l’actual primer ministre interí, Abdelhamid al-Debaibah. Els tres candidats van ser rebutjats en primera instància pel comitè electoral, tot i que van recórrer la decisió. Finalment els tribunals del país van acceptar la seva candidatura i actualment continuen al tauler polític del laberint electoral libi. 

La proximitat dels comicis i els obstacles per organitzar-los també ha disparat la tensió entre faccions, a més de sabotatges en centres de votació o robatori d’urnes. La setmana passada es van produir de nou enfrontaments a la ciutat de Sabha, al sud del país. La tensió també ha arribat al nord del país: Les forces líbies afins al Consell Presidencial de Trípoli van tancar aquest dimarts diverses carreteres que condueixen cap a la capital del país, segons ha informat l’agència Efe.