Alemanya estudia regular Telegram davant la proliferació de crides a la violència

El 29 d’agost del 2020 Alemanya va estar a punt de reviure una imatge tràgica. En plena gestió per remetre la pandèmia de la covid, fins a 38.000 persones van protestar a Berlín en contra de les mascaretes i altres restriccions establertes pel Govern. Al final de la marxa, uns centenars d’ultradretans es van reunir amb banderes de l’antic imperi alemany i van intentar assaltar el Reichstag, l’edifici parlamentari que els nazis van cremar el 1933 per sepultar la democràcia al país. Poques hores abans, aquests militants penjaven fotos armats a Telegram demanant llançar una «tempesta» sobre la capital.

Aquest dimecres, la policia i les forces especials van fer una batuda contra els membres d’un grup d’antivacunesque estava traçant, també en l’aplicació de missatgeria, un pla per assassinar el primer ministre de l’estat de Saxònia, Michael Kretschmer, per aplicar noves mesures contra el coronavirus. «Entrar on és el paio i penjar-lo», deien.

Telegram s’ha convertit en el refugi favorit de tota mena de grups radicals. En un entorn digital cada vegada més preocupat per l’extracció de dades dels usuaris, la plataforma ha aconseguit posicionar-se com una de les aplicacions de missatgeria que més respecten la privacitat gràcies a l’encriptació de les seves comunicacions. No obstant, això també ha servit per allotjar els que la utilitzen per difondre conspiracions i planejar accions que van des de la protesta a la insurrecció armada o l’organització criminal. L’Oficina Federal de Protecció de la Constitució, els serveis secrets interns, porten mesos rastrejant aquestes amenaces.

Mà dura contra Telegram

És en aquest escenari que el primer Govern alemany de l’era després de Merkel, format per socialdemòcrates, ecologistes i liberals, busca endurir la seva posició. «El que difon Telegram és en part indecent i sovint també criminal», denunciava aquest dimarts el nou ministre de Justícia, Marco Buschmann. És per això que, recolzat per polítics de tot el país, l’Executiu es planteja aplicar restriccions contra l’app i no descarta una eventual prohibició de certs serveis.

Alemanya compta amb una de les regulacions més dures del món en contra de la propagació de discursos d’odi en línia. Des de l’1 d’octubre del 2017, la llei d’aplicació de la xarxa (NetzDG) dona a les xarxes socials 24 hores per eliminar o bloquejar contingut denunciat per la seva perillositat des del punt de vista penal, ja siguin insults, difamació o amenaces, i les obliga a informar la policia d’aquestes infraccions. En cas de no fer-ho, plataformes com Facebook, Twitter o TikTok s’enfronten a multes que poden arribar als 50 milions d’euros.

Canvi d’etiqueta

Telegram ha evitat aquesta regulació perquè es defineix com una aplicació de missatgeria, no com una xarxa social. Ara, les autoritats alemanyes assenyalen que opera com una plataforma, amb la qual cosa ha d’acatar la llei de la mateixa manera. Aquesta nova categorització és recolzada per les tres potes de l’Executiu. Tot i que Telegram esborra els canals que utilitzen organitzacions terroristes com Estat Islàmic o Al-Qaeda quan hi ha demandes de la justícia, no ha fet el mateix amb grups d’extrema dreta. Berlín ha sol·licitat informació per identificar els autors de contingut extremista, però la plataforma, fundada a Sant Petersburg i ara amb base a Dubai, no respon a les peticions.

Notícies relacionades

Un Hezbol·là debilitat es planteja el seu futur al Líban

El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza

Davant aquesta situació, el ministre Buschmann ha demanat «crear un marc legal europeu comú per actuar contra l’odi i l’agitació a internet», amb referència a la llei de serveis digitals que prepara Brussel·les. D’altres, plantegen vies més expeditives. El ministre de l’Interior de Baixa Saxònia, Boris Pistorius, ha proposat negociar amb Apple i Google perquè deixin de permetre la descàrrega de Telegram. Els conservadors bavaresos de la CSU han posat sobre la taula bloquejar l’‘app’ si no modera els continguts d’odi, decisió que segons els experts podria ser inconstitucional.

Alemanya se situa així de nou enmig d’un complex i fràgil debat sobre com els estats poden pressionar les xarxes socials per limitar la proliferació de l’odi sense acabar trepitjant llibertats bàsiques. El problema està clar; la solució, no tant.