Kast i Boric van tenir el seu últim i tens debat de cara a les eleccions xilenes de diumenge

  • Els candidats d’extrema dreta i esquerra lluiten cap a cap per la presidència

  • Malgrat la moderació dels seus discursos, els candidats representen models antagònics

Kast i Boric van tenir el seu últim i tens debat de cara a les eleccions xilenes de diumenge
4
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

José Antonio Kast i Gabriel Boric, els candidats presidencials de l’extrema dreta i l’esquerra de Xile, respectivament, van tenir dilluns a la nit el seu últim debat públic, no exempt de forçades cordialitats a l’inici que, com era d’esperar, van desembocar en les previsibles tensions. Els intents de cada contendent per donar una imatge més moderada per captar els indecisos, van tenir un límit. Kast i Boric defensen un model de país antagònic.

Les discussions van començar amb certa tranquil·litat. De mica en mica, la cortesia va anar donant pas al to més encès, especialment quan Boric va acusar el seu rival i els seus seguidors de crear una fàbrica de fake news, al millor estil de Jair Bolsonaro. Per al portal El Mostrador, el jove diputat, de 35 anys, va donar un «cop d’efecte» al neutralitzar les maniobres del candidat del Partit Republicà. Boric va exhibir davant les càmeres el seu test negatiu de consum de drogues. «Els teus partidaris fins i tot em van inventar una fitxa clínica falsa», va dir, sobre els rumors d’una presumpta addicció. «La campanya de mentides no és el camí que necessiten els xilens». Per l’analista Max Colodro, «en línies generals Boric va fer la tasca» mentre que «Kast va quedar enrere». No obstant, dilluns a la nit era prematur saber les inclinacions dels televidents.

Escenari tens

A mesura que s’acosta la data dels comicis, el 19 de desembre, la tensió augmenta a Xile. Cada competidor centra els esforços a reunir la màxima quantitat de recolzaments. Aquesta segona volta pot ser una excepció a la regla que ha regit a Xile des que es va recuperar la democràcia: el que venç en el primer torn és el que finalment arriba al Palau de la Moneda. El novembre passat, Kast va avantatjar per dos punts l’esquerrà. Les últimes enquestes donen no obstant un avantatge al candidat d’Aprovo Dignitat. Boric i els seus col·laboradors saben, però, que estan lluny d’arribar a diumenge amb la victòria assegurada. Les raons de la intranquil·litat a l’esquerra tenen a veure amb diversos factors. D’una banda, el vot ocult que potser no han captat els últims sondejos. De l’altra, la quantitat de persones que acudiran a les urnes. Si puja la participació, que en la primera ronda va ser la més baixa des del 1990, al no sobrepassar el 45% del padró electoral, Boric augmentarà les possibilitats. Altrament, podrien pujar les de Kast. És, al seu torn, una incògnita com es comportaran els que van votar en la primera volta per Franco Parisi, que va quedar en tercer lloc i, si bé les seves posicions són més pròximes a les de l’èmul xilè de Bolsonaro, no s’ha pronunciat públicament a favor seu.

Un 30% dels xilens van optar al novembre per una opció més moderada. Kast i Boric han intentat tenir-ho en compte en aquestes setmanes de campanya electoral. Per això, el primer, acèrrim defensor de la dictadura d’Augusto Pinochet i, com passa a Espanya amb Vox, contrari a qüestions de gènere i a tot el que faci olor de «marxisme cultural», s’ha acostat amb desgana cap al centre i ha deixat d’exaltar la dictadura. Boric, mentrestant, ha començat a ponderar amb més èmfasi el camí d’un Estat de benestar semblant a l’europeu, amb accent feminista i ecologista. Al seu torn, ha parlat amb més vehemència de qüestions relacionades amb seguretat pública, una de les banderes tradicionals dels conservadors.

El que queda de la campanya electoral

Notícies relacionades

Davant la pregunta de quins dels presidents dels últims 30 anys a Xile admira, Boric va elegir Michelle Bachelet. «Tinc una molt bona opinió del que va ser el segon govern, es van implementar reformes ambicioses que estan donant els seus fruits». L’exmandatària i actual alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans es va reunir reservadament amb el candidat a Santiago i no es descarta un gest de recolzament més emfàtic. Boric ja el va obtenir d’un altre dels expresidents de la Concertació Democràtica: Ricardo Lagos.

En diversos trams del debat, Kast va intentar relacionar Boric amb els fets de violència i excessos que van tenir lloc durant l’esclat social de novembre del 2019. Al seu torn, va reivindicar el paper que van tenir les forces de seguretat davant les protestes. Boric va reivindicar llavors la figura de Fabiola Campillai, la treballadora que va quedar cega per un tret policial, que va ser electe senadora i va cridar a votar per l’esquerra aquest diumenge. Al seu torn, el legislador va expressar el seu desig que a Xile no es repeteixi un drama com el de Patricio Pardo, que fa dos anys va perdre la visió per les bales dels uniformats i, dies enrere, als 26 anys, va decidir treure’s la vida. «Envio força als seus familiars, a totes les víctimes de trauma ocular i reitero el meu compromís perquè els drets humans estiguin al centre del Xile que hem de construir», va dir Boric al conèixer-se la luctuosa notícia.

Temes:

Xile