Refugiats rohingyes demanden Facebook per 150.000 milions de dòlars

  • La minoria musulmana de Birmània acusa la xarxa social de permetre el discurs de l’odi contra els seus membres

  • Més de 10.000 rohingyes van ser assassinats per l’Exèrcit birmà en una campanya descrita com un «genocidi»

Refugiats rohingyes demanden Facebook per 150.000 milions de dòlars

Robert Galbraith / Reuters

2
Es llegeix en minuts
France Presse

Grups de refugiats rohingyes van demandar aquest dilluns Facebook per 150.000 milions de dòlars argumentant que la xarxa social no ha frenat la incitació a l’odi a la seva plataforma contra aquesta minoria musulmana de Birmània, cosa que ha exacerbat la violència contra els seus membres. La denúncia, presentada en un tribunal a Califòrnia, afirma que els algoritmes de la poderosa companyia nord-americana promouen la desinformació i unes idees extremistes que acaben traduint-se en violència al món real.

«Facebook és com un robot programat amb una missió singular: créixer», apunta el document judicial. «La realitat innegable és que el creixement de Facebook, alimentat per l’odi, la divisió i la desinformació, ha deixat centenars de milers de vides rohingyes devastades al seu pas». Els rohingyes són essencialment musulmans i s’enfronten a una oberta discriminació a Birmània, on se’ls menysprea com a «estrangers» malgrat haver viscut al país durant generacions.

Una campanya recolzada per l’Exèrcit i descrita per les Nacions Unides com un genocidi en va expulsar centenars de milers el 2017 cap a Bangladesh, on viuen des d’aleshores en camps de refugiats. Prop de 10.000 més van ser assassinats pels militars. De la resta, alguns segueixen a Birmània, on no tenen dret a una ciutadania i on són objecte de violència habitual i discriminació per l’actual junta militar que controla el país.

Foment de l’extremisme

La queixa legal argumenta que els algoritmes de Facebook porten els usuaris més susceptibles a unir-se a grups cada vegada més extrems, una situació que està «oberta a ser explotada per polítics i règims autocràtics». Els grups de drets humans afirmen amb freqüència que Facebook no fa prou per prevenir la propagació de la desinformació.

Els seus crítics argumenten a més que, fins i tot quan la companyia va ser alertada sobre la propagació de discursos d’odi a la seva plataforma, no va actuar. Aquesta absència de supervisió hauria permès que proliferessin les notícies falses, posant en perill la vida de certes minories i soscavant els fonaments democràtics en països com els Estats Units, on acusacions de frau sense fonament van circular i es van intensificar entre persones afins.

Notícies relacionades

Aquest mateix any una enorme filtració per part d’una de les empleades de la companyia va donar pes a la teoria que Facebook, la companyia mare del qual es diu ara Meta, sabia que els continguts a les seves pàgines podien posar en perill milions d’usuaris, però els seus executius van prioritzar el creixement del negoci a la tria de continguts. En gran manera les lleis nord-americanes protegeixen Facebook del contingut publicat pels usuaris a la plataforma.

Facebook, que no encara no ha respost públicament a la demanda, ha estat sota una creixent pressió als Estats Units i Europa per eliminar les notícies falses, particularment en qüestions electorals i referents al coronavirus. La companyia s’ha associat amb diversos mitjans de comunicació per verificar i eliminar les publicacions amb continguts falsos.