Refugiats rohingyes demanden Facebook per 150.000 milions de dòlars

Grups de refugiats rohingyes van demandar aquest dilluns Facebook per 150.000 milions de dòlars argumentant que la xarxa social no ha frenat la incitació a l’odi a la seva plataforma contra aquesta minoria musulmana de Birmània, cosa que ha exacerbat la violència contra els seus membres. La denúncia, presentada en un tribunal a Califòrnia, afirma que els algoritmes de la poderosa companyia nord-americana promouen la desinformació i unes idees extremistes que acaben traduint-se en violència al món real.

«Facebook és com un robot programat amb una missió singular: créixer», apunta el document judicial. «La realitat innegable és que el creixement de Facebook, alimentat per l’odi, la divisió i la desinformació, ha deixat centenars de milers de vides rohingyes devastades al seu pas». Els rohingyes són essencialment musulmans i s’enfronten a una oberta discriminació a Birmània, on se’ls menysprea com a «estrangers» malgrat haver viscut al país durant generacions.

Una campanya recolzada per l’Exèrcit i descrita per les Nacions Unides com un genocidi en va expulsar centenars de milers el 2017 cap a Bangladesh, on viuen des d’aleshores en camps de refugiats. Prop de 10.000 més van ser assassinats pels militars. De la resta, alguns segueixen a Birmània, on no tenen dret a una ciutadania i on són objecte de violència habitual i discriminació per l’actual junta militar que controla el país.

Foment de l’extremisme

La queixa legal argumenta que els algoritmes de Facebook porten els usuaris més susceptibles a unir-se a grups cada vegada més extrems, una situació que està «oberta a ser explotada per polítics i règims autocràtics». Els grups de drets humans afirmen amb freqüència que Facebook no fa prou per prevenir la propagació de la desinformació.

Els seus crítics argumenten a més que, fins i tot quan la companyia va ser alertada sobre la propagació de discursos d’odi a la seva plataforma, no va actuar. Aquesta absència de supervisió hauria permès que proliferessin les notícies falses, posant en perill la vida de certes minories i soscavant els fonaments democràtics en països com els Estats Units, on acusacions de frau sense fonament van circular i es van intensificar entre persones afins.

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

Aquest mateix any una enorme filtració per part d’una de les empleades de la companyia va donar pes a la teoria que Facebook, la companyia mare del qual es diu ara Meta, sabia que els continguts a les seves pàgines podien posar en perill milions d’usuaris, però els seus executius van prioritzar el creixement del negoci a la tria de continguts. En gran manera les lleis nord-americanes protegeixen Facebook del contingut publicat pels usuaris a la plataforma.

Facebook, que no encara no ha respost públicament a la demanda, ha estat sota una creixent pressió als Estats Units i Europa per eliminar les notícies falses, particularment en qüestions electorals i referents al coronavirus. La companyia s’ha associat amb diversos mitjans de comunicació per verificar i eliminar les publicacions amb continguts falsos.