Arrenca la cimera virtual de Biden i Putin amb l’escalada a Ucraïna com a teló de fons

Amb somriures i fins i tot salutacions afectuoses. Així han iniciat aquest dimarts els presidents dels EUA i Rússia, Joe Biden i Vladímir Putin, la cimera virtual per videoconferència en la qual l’escalada de tensions a Ucraïna ocuparà el gruix de les discussions. El líder nord-americà ha amenaçat d’aplicar severes sancions contra Rússia, que podrien fins i tot afectar la convertibilitat del ruble o la connexió financera del país amb la resta del món, en el cas que el seu Exèrcit ataqui el país veí. Per la seva banda, el mandatari rus ha donat a entendre que el seu país exigia «garanties de seguretat» que l’Aliança Atlàntica no s’expandiria al costat de les seves fronteres, en una gens velada al·lusió al país eslau veí.

«És una llàstima que no ens hàgim vist durant la cimera del G-20», ha etzibat Biden en to distès al seu interlocutor tot just arrencar la reunió. A l’altre costat de la pantalla, Putin s’ha limitat a somriure. Eren els primers segons d’una connexió intercontinental per videoconferència, que va arrencar poc després de les 18.00 hores (dues hores menys a Espanya) i les imatges de la qual el Kremlin ha difós a través dels seus mitjans de comunicació. Se sap ja que al terme de la reunió no hi haurà comunicat conjunt i una vegada hagi conclòs, les dues parts informaran pel seu compte del seu transcurs i els resultats, si és que n’hi ha.

Hores abans de l’inici de la conversa, el mateix portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, s’ha encarregat de rebaixar les expectatives d’un possible desglaç. «No s’han d’esperar avenços, és una conversa de treball en un període complicat», ha remarcat el portaveu, que ha assenyalat, no obstant, que el fet que els dos presidents s’asseguin a parlar en les condicions actuals ja és un bon senyal.

«Costos reals» d’una invasió

Biden ja ha declarat que durant les converses, pensa exposar al seu homòleg «els costos reals» d’una ofensiva militar contra Ucraïna, a les fronteres de la qual Rússia concentra en aquests moments entre 70.000 i 94.000 soldats. Els mitjans de comunicació han estat filtrant els últims dies possibles sancions si Rússia agredeix Ucraïna i que podrien arribar a impedir la convertibilitat del ruble, desconnectar el gegant euroasiàtic del sistema financer mundial de transferències, i que fins i tot podrien afectar el cercle més íntim del president rus o el mateix gasoducte Nord Stream 2, la construcció del qual ha sigut completada però que encara espera les benediccions de l’ens regulador alemany.

Els EUA estimen que Rússia podria atacar o envair Ucraïna amb uns 175.000 soldats i Ucraïna calcula que el moment més probable d’una nova agressió russa seria a finals de gener del 2022.

El mandatari rus, per la seva banda, exigirà a Biden garanties legalment vinculants que l’OTAN no s’expandeixi més cap a Rússia, és a dir a Ucraïna, Geòrgia o fins i tot a Finlàndia, i que no desplegarà armament en territori ucraïnès. Els experts creuen que Rússia pressiona Washington sobre el tema ucraïnès pensant que la defensa de l’exrepública soviètica no és un tema prioritari als EUA, atesa la rivalitat amb la Xina i que després de la caòtica retirada nord-americana de l’Afganistan, la situació li és propícia.

Per justificar les seves demandes, Putin ha al·ludit a les promeses verbals que va rebre el seu país en el seu moment del fet que l’OTAN no s’ampliaria a l’est, una cosa que segons la seva opinió es va incomplir el 1999 i el 2004 amb la incorporació de tot l’antic Pacte de Varsòvia més les independitzades repúbliques bàltiques, ignorant, segons el líder del Kremlin, «les legítimes preocupacions russes en matèria de seguretat».

Notícies relacionades

El futur assalt dels EUA

Abbas es reuneix amb Meloni i li demana que Itàlia reconegui Palestina

Per justificar el seu desplegament militar entorn d’Ucraïna, Rússia afirma que Kíev pretén recuperar «per la força» els territoris separatistes de Donetsk i Lugansk, a l’est del país, on s’enfronten des del 2014 l’Exèrcit ucraïnès i les forces prorusses avalats políticament i militarment per Moscou, un extrem que el Govern ucraïnès nega rotundament.

Kíev ho ha negat rotundament i ha assegurat que aposta per una solució diplomàtica al conflicte al Donbass. A més de la crisi ucraïnesa, els dos mandataris intentaran llimar diferències en temes de ciberseguretat i en l’eliminació d’obstacles a la feina de les legacions dels EUA i Rússia, a més d’analitzar la situació entorn de l’Afganistan, l’Iran, Líbia i Síria, així com la pandèmia del coronavirus.