Culte a la personalitat

Superbigote: el superheroi inspirat en Maduro de la televisió estatal veneçolana

  • «Dels dolents me n’encarrego jo», afirma el personatge, que té «mà de ferro» i combat Donald Trump i opositors del règim

Superbigote: el superheroi inspirat en Maduro de la televisió estatal veneçolana

EL PERIÓDICO

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

«Dels dolents me n’encarrego jo». Venezolana de Televisión (VTV), el canal estatal i una fàbrica interminable de consignes i promocions de la felicitat, acaba de regalar al seu públic per a Nadal un dibuix animat que té Nicolás Maduro com a protagonista. No es tracta d’un ciutadà normal: sobrevola el cel amb capa i utilitza un vestit ajustadíssim. Té músculs de culturista. El president és a la pantalla Superbigote, la versió Marvel del projecte bolivarià. L’home del mostatxo i una evident ingesta d’anabòlics té «mà de ferro». A ritme de salsa es remarca que és «indestructible».

La caricatura lluita triomfalment contra una altra d’un Donald Trump amb antifaç i les paròdies dels opositors interns que el Govern ha associat a Washington: en aquest cas, Julio Borges i Henry Ramos Allup. «Hem intentat trampes, mentides», diu el primer dels dirigents. «Frau, l’OEA, però no hi veiem llum», acota l’altre, frustrat, i és llavors quan a la Casa Blanca decideixen boicotejar el sistema energètic veneçolà. Maduro va atribuir els durs talls de llum el 2020 a una conspiració dels adversaris del Palau de Miraflores. El dibuix animat posa en escena aquella versió dels episodis.

Se’n va la llum i fins i tot s’interromp una operació en un hospital. «Ara sí que el tombarem», creu la caricatura d’Allup, i riu. La cosa es posa tan lletja que, per redreçar-la, el cap d’Estat adquireix atributs sobrenaturals. Vestit de vermell i blau i amb un escut que porta una «S» i una «B», reuneix els col·lectius maduristes per decidir democràticament els passos a seguir. «És un atac múltiple», li diuen. «Ciberpirateig», diagnostica un altre. «Ho afrontarem junts», respon el paladí. «Als seus llocs», ordena, i comença a volar. Com era d’esperar, el tità caribeny fa papilles un avió nord-americà d’un sol cop. La llum torna i el Trump emmascarat brama: «T’odio».

No és la primera vegada que el Palau de Miraflores recorre al dibuix animat per estendre la seva pedagogia política. De fet, després de la mort d’Hugo Chávez el 2013, se’l va representar al cel d’una manera angelical i parlant sobre el socialisme. Ara el culte a la personalitat té altres característiques.

«¿A qui va dirigida aquesta producció? ¿Al consumidor de comics de Marvel o DC major de 40 anys? ¿Al menor de 17 anys que només es mou per Tik Tok i els videojocs? ¿A la classe mitjana que lluita per no morir a Veneçuela? ¿A potencials nous votants pescats per WhatsApp?», es pregunta Joaquín Ortega a la revista Tal Cual. «Més aviat sembla una aposta descontextualitzada i fora de temps... Perquè fins i ja el comunisme més avantguardista va desenvolupar un manga sobre Marx». Per Ortega, «Superbigote és més aviat un entreteniment per a persones amb pocs [o potser cap] problema per resoldre que no pas per als que viuen sense un minut de pau».

Proeses improbables

Notícies relacionades

L’animació surt a la llum pocs dies després que el madurisme s’imposés en les eleccions regionals davant d’una oposició dividida. El Partit Socialista Unificat (PSUV, en el poder) va perdre ni més ni menys que Barinas, el bressol de l’extint Chávez, on s’havia presentat com a candidat el seu germà, Argenis. Però el Tribunal Suprem de Justícia (TSJ), com si es tractés de la ficció de ‘Superbigote’, va ordenar la repetició dels comicis perquè el vencedor, Freddy Superlano, estava inhabilitat políticament per participar de la contesa.

El present veneçolà no admet l’existència de «superpoders» per resoldre els seus mals estructurals, entre els quals hi ha la inflació. Poc abans de Nadal, els preus d’una economia dolaritzada s’han tornat a disparar. El 2019, un quilo de carn per preparar un guisat tradicional costava 150.000 bolívars, l’equivalent a uns cinc dòlars. Dos anys després s’han de desemborsar 6,5 dòlars o 30,55 bolívars digitals o 30.550.000 bolívars sobirans previs a la reconversió monetària de novembre. Les olives tenien un preu de 230.000 bolívars sobirans el 2019. Actualment s’han de pagar 22.560.000 dels antics bolívars, que és el mateix que 4,8 dòlars o 22,56 bolívars digitals. El valor d’aquest producte que s’utilitza per a l’hallaca, un dels plats preferits pels veneçolans a les festes –és una massa de farina de blat de moro assaonada amb caldo de gallina i farcida de carn i espècies–, es va incrementar un 9.800%.