TRANSICIÓ ECOLÒGICA

Macron, el «president verd» que estima l’energia nuclear

L’anunci de la construcció de sis reactors nuclears suposa un gir en l’estratègia dels últims governs francesos
L’actual crisi energètica afavoreix el postulat del president francès, que ha contrariat el moviment ecologista

Des del seu famós «Make our planet great again» el 2017, el president francès, Emmanuel Macron, s’ha caracteritzat pels seus discursos alliçonadors sobre la urgència climàtica. En l’obertura de la COP 26 de Glasgow va fer una altra demostració d’aquest costum macronista. «França i la Unió Europea compleixen actualment amb les seves obligacions» per limitar l’augment d’1,5 graus de l’escalfament global, va assegurar. Aquesta suposada ambició verda del jove dirigent no només contrasta amb el seu balanç ple de clarobscurs en aquesta matèria –la justícia ha condemnat recentment l’Estat francès en diverses ocasions per inacció climàtica–, sinó també per la seva controvertida aposta per l’energia nuclearal nostre país [...] per garantir la independència energètica de França [...], el subministrament d’electricitat del nostre país i assolir els nostres objectius, en concret, la neutralitat carboni el 2050», va dir el dirigent centrista en el seu discurs televisiu de dimarts. Així va oficialitzar la seva voluntat de construir sis noves centrals nuclears, com ja havia apuntat a mitjans d’octubre el diari conservador Le Figaro. Una mesura destinada a renovar el parc nuclear al país veí, on 49 dels 56 reactors estan en funcionament des de fa més de tres dècades. La seva caducitat s’estima en 40 anys però es pot allargar. Aquest anunci suposa un canvi en la política dels últims governs francesos de reducció del pes del sector nuclear, que produeix a prop del 70% de l’electricitat a França. Tot i que a pas de tortuga, Macron va seguir aquesta tendència en els primers anys del seu mandat. El 2019 va anunciar el tancament de la central de Fessenheim, a Alsàcia. No obstant, «s’ha produït un canvi en la seva visió sobre l’energia nuclear en aquests últims temps», explica a El Periódico Kako Naït Ali, enginyera sobre materials i consultora en temes energètics.

Les energies renovables «insuficients»

Notícies relacionades

Les energies renovables «insuficients»L’aposta macronista per l’àmbit nuclear està relacionada amb la publicació, el 25 d’octubre per part de RTE, l’empresa que gestiona la xarxa de transport d’electricitat, d’un extens informe sobre el futur del sector elèctric a França sense petroli ni gas. Segons aquest document, un abandonament total de les energies fòssils amb un 100% de renovables tindria un cost d’entre 70.000 i 80.000 milions d’euros anuals, mentre que el fet de comptar amb una part de producció nuclear el limitaria a 60.000 milions. Una nova moda pel nuclear afavorida també per l’actual crisi dels preus de l’energia. «La descarbonització de l’economia comportarà un augment de la demanda d’electricitat» a causa de l’extensió dels cotxes elèctrics i la producció d’energia amb hidrogen, «i això fa que les renovables acabin sent insuficients», afirma Naït Ali, que treballa en una companyia elèctrica amb interessos en el sector nuclear i que té una visió que coincideix amb la de les autoritats franceses. En canvi, les associacions ecologistes retreuen a l’executiu centrista que utilitzi aquestes projeccions energètiques per justificar les seves tesis pronuclears. I que infravalori l’estalvi d’energia a través de canvis per dur un estil de vida més sobri. En el seu pla d’inversions de futur França 2030, Macron ja va anunciar la seva voluntat de destinar uns 1.000 milions –d’un total de 30.000– per desenvolupar l’energia nuclear, mentre que les renovables es conformaven amb 500 milions. En concret, aquests fons serviran per promoure la creació de petits reactors, menys costosos i més segurs. Però aquestes noves infraestructures «es troben en uns nivells de desenvolupament molt incipients i no estaran disponibles fins a mitjans de la dècada de 2030. Segurament es destinaran a l’exportació», afirma Naït Ali.

«Cap reactor ens salvarà de la crisi»

«Cap reactor ens salvarà de la crisi»Encara més polèmica resulta l’aliança de França amb diversos països d’Europa de l’Est, alguns d’ells amb executius nacionalistes i neoconservadors, perquè la Unió Europea consideri la nuclear com una font energètica verda. França, Hongria, Polònia, la República Txeca i Bulgària estan pressionant la Comissió Europea perquè inclogui al desembre el gas natural i l’energia de l’àtom en la seva taxonomia verda, la llista de renovables que rebrà un incentiu econòmic. Una aposta implacable per l’energia nuclear que provoca úlceres en associacions i partits verds. «No hi ha cap reactor que ens salvi de la crisi. Això suposa tancar-se en un model de desenvolupament que ens posa en perill», va criticar l’ecologista Sandrine Rousseau, referint-se al risc d’un accident nuclear amb conseqüències tràgiques. «També hi ha el problema de la gestió dels residus –radioactius durant milers d’anys–. És un dels angles morts de la discussió actual sobre l’energia nuclear i de les projeccions que fa el president de la República», va lamentar Yves Marignac, de l’associació NégaWatt. Uns arguments a favor de l’apagada nuclear que Macron prefereix obviar en el seu nou idil·li amb l’energia de l’àtom.

Temes:

Energia França

Inicia sessió 0 Comentaris

Les energies renovables «insuficients»

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Mans brutes

«Cap reactor ens salvarà de la crisi»