Núvols negres econòmics a la UE

A causa de la forta pujada del preu de la llum i l’energia, la inflació s’ha situat a l’octubre en el 4,1% a l’eurozona, en el 4,5% a Alemanya i en el 5,5% a Espanya, les xifres més altes des de fa 28 anys. La flexibilització de l’objectiu d’inflació adoptada el juliol pel BCE evita a curt termini el risc d’un enduriment de la política monetària en plena crisi, així com la repetició del catastròfic error de Jean Claude Trichet, que el 2011 va apujar els tipus d’interès europeus en 0,5 punts amb una inflació del 2,7% a l’eurozona, cosa que va agreujar la crisi del deute públic, va frenar la recuperació i va enfonsar l’eurozona en una nova recessió.

L’abrupte encariment de l’energia retalla el poder adquisitiu de la població i encareix els costos de la indústria, el transport i els serveis, cosa que ja està frenant la recuperació. A Espanya, el consum de les llars es va reduir el 0,5% en el tercer trimestre respecte al segon i el creixement econòmic trimestral del 2% va ser inferior al previst. A l’eurozona el creixement trimestral en el tercer trimestre també va ser moderat (2,2%), cosa que situa la seva taxa de creixement anual en el 3,7%, mentre que a Espanya es limita al 2,7% i a Alemanya al 2,5%.

Els problemes de subministraments, des de microxips a tota mena de materials, i el fort encariment de noliejar també frenen la recuperació. Això evidencia les conseqüències negatives d’unes cadenes de producció massa esteses pel món, de la dependència de la UE de peces i productes fabricats a l’altra punta del globus i la concentració del transport marítim en unes quantes companyies.

Malgrat la creació d’ocupació a la UE, el seu caràcter majoritàriament precari i els seus baixos sous limiten el seu impacte positiu en la recuperació europea, que encara arrossega seqüeles negatives de la crisi financera. A l’eurozona, encara hi ha 12,1 milions d’aturats, un milió més que el setembre del 2007, abans de la crisi financera, segons l’Eurostat. A Espanya, els 3,41 milions d’aturats del tercer trimestre, són 1,6 milions més que els comptabilitzats en el tercer trimestre del 2007, i el nombre actual d’ocupats és encara mig milió inferior al del 2007, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística.

La recuperació també dependrà de l’evolució de la pandèmia, l’absència de noves restriccions i una millora substancial en la vacunació de la població europea, va remarcar el BCE. El ràpid augment de casos aquesta setmana a Alemanya, amb el 66% de la població vacunada, indica que la pandèmia és lluny d’haver-se acabat. Els nous casos diaris van arribar als 28.000 a Alemanya aquest dijous, la xifra més alta des de fa sis mesos i gairebé el doble de la de finals d’octubre del 2020, quan el Govern va decretar el tancament dels bars, restaurants, cines, teatres i centres esportius. El nombre de noves hospitalitzacions se situa al voltant de 900 diàries, segons l’Institut Robert Koch.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La defensa deTrump i Stormy Daniels s’embranquen en un combat ferotge

Actualment, només Espanya, Portugal, Irlanda, Dinamarca i Malta tenen més del 75% de la població completament vacunada dels 27 membres de la UE, segons la base Our World in Data de la Universitat d’Oxford. Alemanya, França, Holanda, Àustria, Suècia, Finlàndia, Lituània, Grècia, Xipre i Luxemburg encara no han arribat al 70% a causa de les reticències d’un percentatge de la seva població, mentre que a Estònia, Letònia, Polònia, la República Txeca, Eslovàquia, Romania, Bulgària, Hongria, Croàcia i Eslovènia la vacunació és inferior al 60%.

Letònia, amb el 53% de la població vacunada, encapçalava el rànquing europeu de nous contagis el 28 d’octubre: 1.330 nous casos de mitjana diària per cada milió d’habitants en els últims set dies (31 vegades més que Espanya). Els altres països de la UE on els nous casos diaris s’han disparat per sobre dels 600 de mitjana per milió d’habitants (Estònia, Lituània, Eslovènia, Romania, Croàcia, Bulgària i Eslovàquia) tenen nivells comparativament baixos de vacunació, cosa que pot conduir a noves restriccions.