Els sudanesos prenen els carrers de Khartum contra el cop d’Estat

Els sudanesos continuen manifestant-se aquest dimarts contra el cop d’Estat que va enderrocar el Govern de transició malgrat la repressió militar que va deixar quatre morts i desenes de ferits dilluns. La condemna internacional no fa més que ampliar-se a mesura que passen les hores.

«No hi ha marxa enrere possible», cridaven els manifestants desafiant els militars liderats pel general Abdel Fattah al-Burhan, que va dissoldre les autoritats de transició, va detenir la majoria dels seus líders civils governants i va declarar l’estat d’emergència.

Per a la troica de països (Estats Units, Gran Bretanya i Noruega) que van estar involucrats anteriorment en mediacions en conflictes sudanesos, «les accions dels militars traeixen la revolució i la transició» iniciada fa més de dos anys.

Els Estats Units van reclamar fins i tot la «restauració immediata» del Govern civil que havia de conduir aquest país de l’est de l’Àfrica, un dels més pobres del món, a les seves primeres eleccions lliures després de tres dècades de dictadura d’Omar al-Bashir.

El Consell de Seguretat de l’ONU s’ha de reunir per abordar la qüestió, mentre manifestants i experts consideren que un retorn al poder absolut dels militars és cada vegada més factible. Fins ara, les recents missions diplomàtiques a Khartum i les crides de dilluns al matí no van fer efecte.

El primer ministre Abdala Hamdok, la seva dona i la resta de ministres i membres del Consell Sobirà (l’autoritat de la transició) arrestats segueixen en parador desconegut.

Crida a la vaga

Només Moscou es va desmarcar de les crítiques i va atribuir el cop a «una política equivocada» i a «la ingerència estrangera» en aquest país, on russos, turcs, nord-americans i saudites es disputen la influència atrets pels seus estratègics ports al mar Roig.

Del seu costat, activistes prodemocràcia van declarar una «vaga general» i la «desobediència civil» contra el cop del general Burhan, que va prometre formar un Govern «competent» aviat i seguir amb la transició cap a les eleccions lliures.

Sota un mar de banderes nacionals, milers de sudanesos van prendre els carrers de Khartum, als quals van sortir dilluns al matí preguntant-se què estava passant al no haver-hi internet ni servei telefònic.

Per als manifestants, es tracta de «salvar» la «revolució» que va tombar Al-Bashir el 2019, després d’una repressió que va matar 200 persones. Dilluns, almenys quatre manifestants van morir per les bales «disparades per les forces armades» i 80 més van ser ferits, segons va indicar un sindicat de metges prodemocràcia.

«El poble va escollir un Estat civil» i «no un poder militar», van declarar durant la vigília alguns manifestants a Khartum, on barricades amb pneumàtics incendiats i pedres tallaven els carrers a prop del quarter general de l’Exèrcit.

«L’opció de la dictadura»

Aquest procés, motiu d’orgull per a molts sudanesos davant el desenllaç decebedor d’altres revoltes prodemocràcia al món àrab, trontollava des de feia temps. A l’abril del 2019, militars i civils van acordar expulsar Bashir del poder i formar el Consell Sobirà, format equitativament de membres dels dos bàndols per organitzar les primeres eleccions lliures a finals del 2023.

El cop frena la transició i exposa amb tota claredat la creixent fractura entre els que demanaven un Govern exclusivament civil i els que reclamaven un executiu de generals que traguessin el Sudan del marasme polític i econòmic.

Michelle Bachelet, alta comissionada de l’ONU per als drets humans, va afirmar que temia que es produís un «desastre» si «el Sudan retrocedeix [...] després de dècades de dictadura» i el secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, va exigir respecte a la «carta constitucional».

Notícies relacionades

Incertesa al Sudan després de l’arrest del primer ministre per part de militars

Trump redobla el seu atac a la independència de la Fed i acomiada la governadora de la Reserva Federal Lisa Cook

Aquest text, firmat per tots els responsables anti-Bashir el 2019, preveu eleccions a finals del 2023 i una transició civil, amb la qual el general Burhan va afirmar continuar compromès quan es nomeni un nou Govern i un nou Consell Sobirà.

Davant les crítiques, el general Burhan va dir que les noves autoritats respectarien els acords internacionals firmats pel Sudan, un dels quatre països àrabs que va normalitzar recentment relacions amb Israel.