L’enllaç de la princesa Mako: un casament reial al registre civil

No hi va haver banquets ni la pompa d’un casament reial, sinó les fredes firmes en el registre civil. Només les litúrgiques inclinacions davant els seus pares, germana i fins i tot la premsa que l’havia torturat van afegir un ingredient japonès a una cerimònia que no ho va ser. La princesa Mako va pujar al cotxe i va deixar enrere per sempre la residència imperial Akasaka en direcció a la seva anhelada llibertat a Nova York amb el seu marit, Kei Komuro.

«Sento els problemes causats i dono les gràcies als que han continuat recolzant-me [...] Kei és per a mi irremplazable i el casament era l’elecció necessària per a tots dos», va explicar en una breu compareixença davant la premsa. Les dones de la reialesa japonesa no accedeixen al Tron del Crisantem i perden els seus títols si es casen amb un plebeu. Mako, neboda de l’emperador Naruhito, haurà de sol·licitar en els pròxims dies un passaport perquè ja no té els seus privilegis de bressol. No és la primera dona que s’escapa de Palau però cap havia anat tan lluny. El seu casament reial ha sigut el primer sense fastos des de la Segona Guerra Mundial i va renunciar al dot de 150 milions de iens (més d’un milió d’euros) que reben les dones després d’abandonar la família reial.

Quatre anys d’obstacles

No és d’estranyar que n’estigui farta ni la seva voluntat de cremar ponts. La parella va estampar la seva firma després de quatre anys de trastorns psicològics, embolics econòmics, una febril persecució mediàtica i l’oposició de bona part de l’opinió pública. Havien anunciat la seva boda el 2017 i la van suspendre poc després al·legant «immaduresa». La culpa va ser, en realitat, d’un confús episodi econòmic: l’exparella de la mare del seu promès li reclamava quatre milions de iens (uns 30.000 euros) que hauria destinat, entre altres coses, a l’educació universitària del seu fill.

Komuro va explicar en un document de gairebé 30 pàgines que no es tractava d’un préstec, sinó d’un regal, però es va comprometre a tornar-lo. Tampoc va apaivagar les crítiques el nòvio, convertit ja en l’objectiu predilecte de la premsa i les xarxes, estigmatitzats per la solteria de la seva mare, desdenyat com a caçafortunes i criticat fins i tot per una cueta que va lluir temporalment. Centenars de toquiotes s’han ajuntat avui en un parc per protestar contra del casament.

L’assetjament i la impossibilitat de disfrutar d’una «vida tranquil·la i feliç», en paraules de la casa Reial, va causar a la princesa una síndrome d’estrès posttraumàtic. És la maledicció palatina sobre les dones: l’emperadriu Masako va patir depressió per no parir l’home que esperava el país, i la seva predecessora, la també plebea Michiko, va perdre la veu vint anys enrere per les crítiques socials.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

La primera neta de l’antic emperador havia conquerit l’opinió pública durant la seva infantesa amb les seves maneres impecables. Va rebutjar la Universitat Gakushuin, freqüentada per l’elit econòmica, i va estudiar a la Universitat Cristiana Internacional de Tòquio. Allà va quedar enamorada del somriure radiant com el sol de Komuro, segons va aclarir en aquell compromís públic de 2017. La pressió mediàtica va empènyer el seu nòvio als Estats Units per estudiar dret i treballar en un despatx. S’ignora a què es dedicarà la princesa Mako, però no li falta currículum. Va estudiar art i patrimoni cultural a Tòquio i compta amb un màster en estudis museístics de la Universitat de Leicester.

No són noves les escapades de dones de palau i fins i tot es tem que la falta d’efectius impedeixi complir les obligacions protocol·làries i públiques. Alguns demanen que canviïn les lleis misògines i arnoses per permetre que les dones es mantinguin en la família reial després de casar-se amb plebeus. Ho estudia un grup d’experts designats pel Govern, però no s’esperen canvis immediats per la tossuda oposició de tradicionalistes i monàrquics.