¿Una altra Duterte per a les Filipines?

 Les biografies de pare i filla comparteixen l’advocacia i el comandament en aquesta ciutat del sud de milió i mig d’habitants que patia el crim desbocat abans que ‘el Castigador’ posés ordre amb la rotunda fórmula que després reproduiria a tot el país. Duterte-Caprio es va convertir el 2010 en la seva primera alcaldessa i es preparava per al seu tercer mandat quan van créixer els rumors sobre la seva candidatura a la presidència. 

 La filla rebutjava l’assalt a Manila, mentre el seu pare especulava amb acoblar-se de vicepresident en una altra llista perquè, deien, un Duterte a les eleccions era més que suficient. Però el seu pare va anunciar el mateix dia la jubilació política i la candidatura de la seva filla a les eleccions. Seria, segons Duterte, la presidenta més capaç, malgrat que anys enrere li va treure la idea del cap perquè «no era una feina per a dones». 

 

Fins al 15 de novembre

El període d’inscripció va concloure la setmana passada, però s’admeten canvis fins al 15 de novembre, i molts recorden que el seu pare es va apuntar en l’últim minut el 2016, després de tossuts desmentiments. No ha corroborat Duterte-Carpio encara l’anunci patern, però pocs dubten que ho farà. Els seus seguidors han imprès la llegenda «Vinga, Sara, vinga» en samarretes i pancartes a tot el país i han organitzat manifestacions per canviar l’opinió de la filla, que revelava recentment que diversos polítics s’havien ofert ja com a segons.

Les enquestes la situen com la favorita malgrat que la seva intenció de vot ha caigut del 28% al 20%. Per darrere se situa una colorista terna que inclou l’exboxejador Manny Pacquiao, el fill del dictador Ferdinand Marcos o l’antic actor i alcalde de Manila. 

 Els politòlegs debaten si l’avantatge del cognom serà suficient perquè manca de la proximitat i el carisma que va segellar el matrimoni entre el seu pare i l’electorat. Duterte, conegut com el Trump filipí, va sublimar l’autoritarisme populista. Les enquestes eren immunes als seus excessos, era igual que es comparés amb Hitler, prometés alimentar els peixos de la badia de Manila amb drogoaddictes, engegués a passeig Obama, es rigués d’una missionera australiana violada i assassinada o digués ‘fill de puta’ al Papa al país més catòlic d’Àsia. Qualsevol bravata era perdonada per un poble cansat de polítics corruptes i mel·liflus que van fer de les Filipines una potència d’exportar mà d’obra barata al continent. 

Temperament volcànic 

Sara no és un producte diplomàtic refinat, freqüenta els renecs i el seu temperament és volcànic, però s’espera d’ella més mesura. Ha mostrat compostura institucional quan ha acompanyat com a primera dama el seu pare divorciat en cimeres internacionals i viatges. Sobre els assassinats extrajudicials de tots els que llunyanament semblessin un addicte o traficant ha aclarit que prefereix la prevenció i la rehabilitació, tot i que, en última instància, no descarta l’aplicació contundent de la llei.

Notícies relacionades

Israel bombardeja institucions financeres vinculades a Hezbol·là

Meloni aprova per decret el trasllat d’immigrants a Albània

També s’ha mostrat menys entusiasmada amb la Xina que el seu pare i més partidària d’enrobustir els vells llaços amb els Estats Units. Va demostrar tres anys la seva independència a l’unir-se a altres forces polítiques per fer fora del Parlament un aliat del seu pare. És aficionada a les motos de gran cilindrada i a posar sobrenoms d’espècies marines amenaçadores (Sharkie, Stingray i Stonefish) als seus fills. 

 La victòria de la filla és crucial per al pare, a qui espera un complicat horitzó judicial tant a les Filipines com al Tribunal Internacional Penal pels assassinats extrajudicials. El seu propòsit de presentar-se com a vicepresident era procurar-se la immunitat del càrrec però, acceptada la seva jubilació política, les esperances de protecció descansen en la seva filla.