La UE posa el focus a Gibraltar

Les tensions entre Londres i Brussel·les per l’aplicació del Protocol d’Irlanda del Nord, el mecanisme inclòs en els acords del Brexit per evitar la tornada d’una frontera dura a l’illa d’Irlanda i que manté ancorat el territori nord-irlandès al mercat únic, tornen a disparar-se. A aquesta tempesta política, que podria tornar a esclatar aquesta setmana, s’ha afegit aquest dilluns un nou front: l’inici de les negociacions entre la Unió Europea i el Regne Unit sobre la futura relació amb Gibraltar. No hi ha terminis ni dates límit per segellar un pacte però de moment, segons han confirmat fonts comunitàries, hi ha previstes quatre rondes de negociació que es prolongaran fins al mes de desembre.

La primera té lloc aquest dilluns i dimarts a Brussel·les, a nivell de funcionaris, amb l’objectiu que les dues parts fixin les seves posicions de partida. Igual com en les negociacions del Brexit, les converses s’alternaran entre la capital comunitària i la britànica. Segons la coreografia prevista, al novembre hi haurà dues tandes més de conversa i una altra al desembre. ¿Hi haurà acord aleshores? «Ja ho veurem, volem veure progressos però no posarem dates límit», apunten fonts de l’Executiu comunitari, que tampoc descarten la possibilitat que els problemes amb el protocol nord-irlandès acabin contaminant les negociacions sobre el Penyal. «Són qüestions separades però òbviament no operem en un buit polític», admeten.

L’obertura de negociacions es produeix després de l’acord al qual van arribar Londres i Madrid a finals de l’any passat –que inclou eliminar el reixat per facilitar la lliure circulació de persones– i l’aprovació formal la setmana passada del mandat negociador dels Vint-i-set Estats membres. Es tracta del document amb les directrius de negociació perquè la Comissió Europea i Londres defineixin els contorns de la futura relació amb el Penyal, que no està inclòs en l’àmbit d’aplicació de l’acord comercial que van tancar la UE i el Regne Unit el desembre del 2020. 

Sobirania britànica

Brussel·les va presentar la seva proposta de directrius el juliol passat tot i que va topar amb el rebuig frontal de Londres, que va denunciar que el mandat «soscavava la sobirania britànica del Penyal». Finalment, i després d’alguns canvis, el document va ser aprovat pels Vint-i-set dimarts passat. L’objectiu de la UE és aconseguir un acord «ampli i equilibrat» que permeti el desenvolupament socioeconòmic de Gibraltar i la regió, particularment la mancomunitat de municipis del Camp de Gibraltar, sense perjudici de les qüestions de sobirania i jurisdicció. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Per a això, està previst en primer lloc la supressió del reixat i de «totes les barreres físiques» entre el Penyal i Espanya, tal com van acordar Madrid i Londres a finals de l’any passat. Un compromís que, al no ser Gibraltar part de l’espai de lliure circulació de Schengen, requerirà controls de persones i mercaderies. La UE suggereix que sigui Espanya qui ostenti «tots els poders necessaris i obligacions per efectuar controls» d’entrada i sortida. Per superar les reticències britàniques respecte a la seva sobirania, Espanya, tal com es fa ressò el mandat, va proposar que siguin els representants de l’Agència Europea de Fronteres (Frontex) qui s’encarreguin durant els primers quatre anys de realitzar els controls.

Quant a l’àmbit econòmic i comercial, l’objectiu de la UE, atesa la situació geogràfica del Penyal i la interdependència, és garantir el compliment d’estàndards elevats per part de les autoritats gibraltarenyes en matèria d’ajudes d’estat, mercat de treball, medi ambient i clima, fiscalitat, lluita contra el blanqueig de diner i finançament del terrorisme. En aquest terreny, per exemple, el futur pacte haurà d’assegurar que el port del Penyal «competeixi de forma justa amb altres ports europeus, en particular el port d’Algesires, inclosos, entre d’altres, els serveis de proveïment de combustible».