Cita amb les urnes
Forta abstenció en les eleccions legislatives de l’Iraq
Els experts preveuen que els grans blocs tradicionals mantinguin la seva representació en un parlament fragmentat
Les eleccions legislatives anticipades de diumenge a l’Iraq s’han vist marcades per una forta abstenció en un país sacsejat per la corrupció i sotmès a diferents faccions armades. Amb els resultats del 94% dels centres de votació, la participació, en els comicis va ser de 41%, segons va indicar la Comissió Electoral en un comunicat. El 2018 va ser de 44,52%, segons xifres oficials.
Es tracta de les cinquenes eleccions des de la invasió de 2003 encapçalada pels Estats Units que va deposar el dictador Saddam Hussein, amb la promesa d’instaurar la llibertat i la democràcia. Uns 25 milions de persones estaven convocades per elegir entre 3.200 candidats el legislatiu iraquià, de 329 membres.
Durant la votació, la cap de la Missió d’Observació de la Unió Europea (UE), Viola von Cramon, ja va lamentar «una participació molt feble». «És un senyal polític clar i esperem que els polítics i les elits polítiques de l’Iraq l’escoltin», va comentar Von Cramon.
Les eleccions estaven previstes per a 2022, però es van avançar per apaivagar les protestes iniciades el 2019 contra la corrupció, els mals serveis públics i l’economia estancada en un país ric en petroli. Els experts preveuen que els grans blocs tradicionals mantinguin la seva representació en un parlament fragmentat on l’absència d’una clara majoria obligarà a negociar aliances.
Mesures de seguretat
El futur del primer ministre iraquià, Mustafa al-Kazimi, està subjecte al resultat d’aquesta elecció i pocs observadors s’atreveixen a avançar quina força podrà formar Govern després de les negociacions postelectorals entre faccions.
La votació es va celebrar sota estrictes mesures de seguretat en un país on els principals blocs parlamentaris tenen faccions armades i el grup gihadista Estat Islàmic (EI) ha llançat atacs suïcides aquest any. Un atac atribuït a l’EI en un centre de votació al nord de l’Iraq va matar un policia, segons fonts de seguretat.
Els aeroports es van mantenir tancats, el transport entre províncies estava prohibit i els votants eren escorcollats dues vegades abans d’entrar als centres de sufragi.
Notícies relacionadesHi va haver dificultats tècniques en alguns centres de votació, com problemes amb l’equip i amb els lectors d’empremtes digitals, segons funcionaris i periodistes d’AFP.
«L’elecció possiblement resulti en un nou parlament fragmentat, seguit d’una negociació opaca i corrupta», van escriure els investigadors Bilal Wahab i Calvin Wilder en una anàlisi publicada pel Washington Institute. Al seu torn, l’investigador iraquià Sajad Khijad va comentar que «hi ha una apatia general. La gent no creu que les eleccions siguin importants».
- Una jutge investiga la suplantació de la identitat d’Ustrell
- Demografia Barcelona és la capital espanyola amb més proporció de població estrangera i on més creix
- Amb un rebut anual de 17,5 euros de mitjana Unes 240.000 llars de l’àrea de Barcelona començaran a pagar el Tribut Metropolità el 2026
- Automoció BYD estudia obrir una fàbrica de cotxes elèctrics a Catalunya
- Dos anys després de la investidura Així serà la consulta a la militància de Junts per trencar amb el PSOE: pregunta i dates
- Actuació policial Els Mossos salven a Barcelona una dona que es volia suïcidar i que va quedar penjada de la façana
- Empreses Catalunya té sobre la taula 400 projectes d’inversió estrangera, dels quals 70 estan molt avançats
- Un any de la dana Mazón s’aferra a la reconstrucció en un discurs sense menció al seu futur polític
- Ruptura Sánchez es compromet amb Junts a desbloquejar la seva iniciativa contra la multireincidència després de la mediació del PNB
- Festes Un ‘influencer’ italià revela per què les ressaques a Espanya són diferents de les d’altres països
