Cita amb les urnes
Forta abstenció en les eleccions legislatives de l’Iraq
Els experts preveuen que els grans blocs tradicionals mantinguin la seva representació en un parlament fragmentat
Les eleccions legislatives anticipades de diumenge a l’Iraq s’han vist marcades per una forta abstenció en un país sacsejat per la corrupció i sotmès a diferents faccions armades. Amb els resultats del 94% dels centres de votació, la participació, en els comicis va ser de 41%, segons va indicar la Comissió Electoral en un comunicat. El 2018 va ser de 44,52%, segons xifres oficials.
Es tracta de les cinquenes eleccions des de la invasió de 2003 encapçalada pels Estats Units que va deposar el dictador Saddam Hussein, amb la promesa d’instaurar la llibertat i la democràcia. Uns 25 milions de persones estaven convocades per elegir entre 3.200 candidats el legislatiu iraquià, de 329 membres.
Durant la votació, la cap de la Missió d’Observació de la Unió Europea (UE), Viola von Cramon, ja va lamentar «una participació molt feble». «És un senyal polític clar i esperem que els polítics i les elits polítiques de l’Iraq l’escoltin», va comentar Von Cramon.
Les eleccions estaven previstes per a 2022, però es van avançar per apaivagar les protestes iniciades el 2019 contra la corrupció, els mals serveis públics i l’economia estancada en un país ric en petroli. Els experts preveuen que els grans blocs tradicionals mantinguin la seva representació en un parlament fragmentat on l’absència d’una clara majoria obligarà a negociar aliances.
Mesures de seguretat
El futur del primer ministre iraquià, Mustafa al-Kazimi, està subjecte al resultat d’aquesta elecció i pocs observadors s’atreveixen a avançar quina força podrà formar Govern després de les negociacions postelectorals entre faccions.
La votació es va celebrar sota estrictes mesures de seguretat en un país on els principals blocs parlamentaris tenen faccions armades i el grup gihadista Estat Islàmic (EI) ha llançat atacs suïcides aquest any. Un atac atribuït a l’EI en un centre de votació al nord de l’Iraq va matar un policia, segons fonts de seguretat.
Els aeroports es van mantenir tancats, el transport entre províncies estava prohibit i els votants eren escorcollats dues vegades abans d’entrar als centres de sufragi.
Notícies relacionadesHi va haver dificultats tècniques en alguns centres de votació, com problemes amb l’equip i amb els lectors d’empremtes digitals, segons funcionaris i periodistes d’AFP.
«L’elecció possiblement resulti en un nou parlament fragmentat, seguit d’una negociació opaca i corrupta», van escriure els investigadors Bilal Wahab i Calvin Wilder en una anàlisi publicada pel Washington Institute. Al seu torn, l’investigador iraquià Sajad Khijad va comentar que «hi ha una apatia general. La gent no creu que les eleccions siguin importants».
- Els missatges de Feijóo el dia de la dana deixen en evidència Mazón
- "Volíem aprofitar les onades"
- Un poble de Lleó ven més butlletes del Gordo de les que va comprar
- Dues falsedats flagrants
- Festes Aquests són els regals de segona mà més sol·licitats pels catalans: una opció més sostenible que triomfa a Nadal
- Conseqüències del temporal Un edifici de Santa Coloma de Gramenet, desallotjat d’emergència dissabte per les pluges
- Obituari Mor Carles Vilarrubí, empresari i exvicepresident del Barça, als 71 anys
- A l’illa de Padar Indonèsia amplia la recerca de l’espanyol i de tres dels seus fills desapareguts després d’un naufragi
- Rússia prossegueix els seus atacs poc abans de la reunió entre Zelenski i Trump a Florida
- Missatges de llum Els Bars Bizum conquereixen Barcelona
