«Els pares afganesos tenen por d’enviar les filles a l’escola»

Ghazaal Habibyar estava traient diners a Kabul quan els talibans van entrar a la ciutat. Aquesta afganesa ha lluitat durant tota la vida pels drets i l’educació de les dones al seu país, i ara atén EL PERIÓDICO des d’Albània, on ha hagut de refugiar-se després de la caiguda de la capital.

¿Què va ser el primer que va pensar amb l’arribada dels talibans? Estava en estat de xoc i incredulitat. Mai vam pensar que arribarien a Kabul tan ràpid, va ser un xoc. Mentre anava a casa i veia gent corrent per tot arreu, la meva incredulitat va passar a la por i la preocupació pel nostre futur. Una de les coses per les quals més temia era pel futur de les nenes i les dones a l’Afganistan. La primera vegada que van arribar al poder el 1992 jo era una adolescent, estava a l’escola i les nostres escoles van tancar. Tinc dues nenes i pensar que haurien de passar pel mateix em feia molta por.

¿Està més preocupada ara? Estic cada dia més i més preocupada, al principi van dir que havien canviat, que respectarien les dones, que les deixarien estudiar i treballar, però veiem que és mentida. Les escoles segueixen tancades per a les nenes, les universitats públiques han tancat per a les noies i les professores, les dones no poden anar a les oficines... El que es va acordar en les negociacions de Doha respecte a una nova versió dels talibans és mentida. Són els mateixos d’abans, tenen la mateixa mentalitat. A més, han tornat amb ganes de venjança. Estan buscant gent que ha treballat amb governs, amb oenagés, amb els mitjans... Si no poden trobar-los, arresten les seves famílies i els obliguen a revelar el seu parador. És molt molt preocupant.

Van dir que deixarien que les nenes anessin a l’escola i no ho han fet ¿empitjorarà la situació? Diuen que ho han prohibit perquè volen establir un ambient segur per a elles. L’última vegada que van estar en el poder van dir el mateix. Van governar durant cinc anys i cap escola va reobrir. Si mirem les experiències passades, no crec que tornin a obrir les escoles. Soc una dona musulmana practicant, llegeixo l’Alcorà, porto hijab, he estudiat l’islam i el gènere..., i enlloc indica que les dones no puguin estudiar, així que no entenc quina part de l’islam estan seguint.

¿N’hi ha que han deixat d’anar a les escoles per por? Ahir parlava amb una amiga de Kabul sobre els seus fills perquè les seves filles no estan anant a classe, em va dir que anaven a l’escola i no hi havia professors per fer classes i que els enviaven a casa cada dia. La majoria dels professors del país són dones i no poden anar a la feina. L’educació, tant de les noies, com dels nois, es veurà afectada per això. A més, alguns pares tenen por d’enviar les seves filles a classe, no tant a l’escola, però a les universitats privades hi ha noies que tenen por. Estan pegant a les dones per caminar soles o per no portar el hijab correcte. És molt perillós.

¿Hi ha un hijab correcte? No ha sortit a les notícies o un decret que digui quin és el codi de vestimenta, per això hi ha diferents visions. La gent té por perquè mai se sap quina és la versió correcta per a cada talibà, i et poden atacar en qualsevol moment.

¿Què han suposat aquests 20 anys per a les afganeses? Les coses van canviar per a les dones a tot el país. Les noies anaven a l’escola a tot arreu, teníem professores... 20 anys és molt temps, tenim una nova generació d’afganeses educades que no coneixien els governs talibans. Per a elles és molt surrealista. La meva generació en té alguns records, però per a aquestes nenes és una cosa totalment nova. Les dones han tingut veu fins i tot als poblets més perduts, les coses havien canviat per a elles, tenien una veu, podien dir el que volguessin, teníem treballadores socials, activistes... Molts diuen que només les dones de la ciutat patiran, però no hi estic d’acord. Totes patiran si això contínua així. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

¿Continuaran llavors les protestes de les dones? Aquestes dones són molt valentes per aixecar-se contra les armes, davant talibans que no les escolten. Jo les admiro i m’encantaria estar amb elles en aquest moment. Seguiran fins a cert punt, en les últimes protestes n’han identificat unes quantes i les han anat a buscar a cases, i han arrossegat els homes de les seves famílies... Si això continua, el nombre de protestes a Kabul es veurà afectada. No és un ambient segur, aniran contra elles per donar la seva opinió.

¿Què demanaria a la comunitat internacional? Les afganeses hem insistit a la comunitat internacional que els drets de les dones i els drets humans estan en perill a l’Afganistan. Vam dir que els talibans no havien canviat i durant les últimes setmanes ho han demostrat. Espero que la comunitat internacional no torni a oblidar-nos com als 90. És important que seguim recolzant les dones i les associacions que treballen al país. Temo que molts fons d’ajuda parin, com el del Banc Mundial. Si tallem els fons no fem mal al Govern, fem mal a professors, a estudiants... a la societat afganesa.