Les apagades a la Xina agreugen el desproveïment mundial

Des del juny passat, la Xina s’enfronta a la seva pitjor fase d’escassetat d’energia de l’última dècada, una situació crítica causada per un clima extrem, l’augment de la demanda energètica i el tancament de mines en regions clau després de tenir diversos accidents mortals. A això també s’ha de sumar unes polítiques climàtiques més restrictives per part de Pequín, que intenta complir les seves promeses per al 2030 obligant a les seves províncies a reduir l’ús del carbó.

Dependent del carbó

Tot i que en els últims anys ha rellançat la seva inversió en energies netes com l’eòlica o la hidroelèctrica, el carbó continua sent la principal font energètica per a la segona potència econòmica del món (s’utilitza en gairebé un 60% de la fabricació d’energia), la més contaminant. Gairebé un 90% d’aquesta substància fòssil s’extreu del territori xinès. La resta venia especialment d’Austràlia, però l’any passat Pequín va bloquejar les importacions després d’una picabaralla diplomàtica amb Canberra, que va demanar una investigació independent de l’origen de la Covid.

L’escassetat d’aquest material ha fet disparar-ne el preu (fins un 300% en dos mesos, segons l’Associació de metalls no ferrosos de la Xina) i això, al seu torn, ha forçat la frenada de part important del seu motor industrial. A fins a 17 de les províncies del país, especialment al nord-est, la falta d’energia està causant talls d’electricitat freqüents, així com l’apagada de semàfors, ascensors i de la cobertura dels telèfons mòbils amb 3G. I això just quan arriba l’hivern, cosa que accentua el problema.

Crisi global de proveïment

La crisi està colpejant durament pràcticament tots els sectors clau de l’economia xinesa en plena fase de recuperació post-Covid. Però la seva condició de fàbrica d’un món globalitzat i interconnectat ha fet que aquesta escassetat energètica exporti les seves conseqüències negatives a la resta del globus. Les retallades a la producció i el retard en els terminis d’entrega està tensant la cadena de subministrament mundial.

La província de Guandong, afectada per aquest tall energètic, és responsable de més del 10% de la producció econòmica anual de la Xina i d’una quarta part del comerç total del país. Així mateix, funciona com a epicentre de la fabricació de productes electrònics, joguines i roba que després acaba sent exportat a altres països. Carregar menys contenidors als ports xinesos i fer-ho més tard té una repercussió directa en receptors comercials com la Unió Europea (UE), especialment ara que venen dates clau per a la compra de regals.

Notícies relacionades

S’esquerda el control de Trump sobre MAGA i el Partit Republicà

Trump, Clintoni la trama Epstein

Aquesta cadena de contratemps està accentuant la crisi tecnològica global desencadenada per l’escassetat de silici, semiconductor essencial en l’elaboració dels microxips, i que fa mesos que colpeja de ple l’electrònica de consum i el sector automobilístic. Aquesta crisi es va desencadenar arran de l’aturada productiva forçada per la pandèmia. Ara, el racionament energètic a la Xina agreuja encara més la fabricació i exportació per a proveïdors de gegants com Apple, Ford o Volkswagen. Els costos derivats del retard a la producció poden acabar repercutint en les butxaques del consumidor. El desproveïment de microxips es prolongarà fins al 2022.

Però la crisi energètica xinesa no és l’únic motiu que contribueix a la falta d’existències i retards en el seu repartiment. L’erosió a la cadena logística arriba fins als conductors. La falta de transportistes internacionals, que denuncien baixos salaris i males condicions laborals, fa que el transport s’alenteixi i que el cost es dispari. El sector ha assenyalat que aquest factor també amenaça amb un Nadal amb productes esgotats i falta d’existències.