Cita amb les urnes

Itàlia mesura la força dels seus partits en les eleccions municipals

  • Més de 12 milions d’electors estan cridats a les urnes per elegir més de mil alcaldes, entre ells els de ciutats com Roma, Milà, Nàpols i Bolonya

  • Els sondejos vaticinen la pèrdua de suport al Moviment 5 Estrelles i també a la ultradretana Lliga de Matteo Salvini, però també una alta abstenció

Itàlia mesura la força dels seus partits en les eleccions municipals
3
Es llegeix en minuts
Irene Savio
Irene Savio

Periodista

ver +

Les eleccions municipals italianes d’aquest diumenge i dilluns mesuraran la força de les aliances i equilibris polítics forjats després de gairebé vint mesos en què Itàlia ha sigut un dels països d’Europa més colpejats per la pandèmia. Es tem una abstenció superior a l’habitual i, segons els sondejos, un nou cop polític al Moviment 5 Estrelles (M5S) i a la Lliga de Matteo Salvini, en aquest últim cas pel creixement de la dreta radical de Giorgia Meloni, la líder de Germans d’Itàlia. Un enrevessat panorama del qual el primer ministre, Mario Draghi, s’ha mantingut al marge. 

Més de 12 milions d’electors d’una població de 60 milions estan convocats a les urnes per elegir els seus representants en més de mil municipis, entre els quals es troben les principals ciatsutdel país: Bolonya, Milà, Nàpols, Torí, Trieste i Roma. A més, també es vota a la regió de Calàbria a causa de la prematura mort (per motius de salut) el 2019 de l’anterior presidenta de dretes que hi governava, Jole Santelli. I no s’exclou que calgui celebrar una segona volta, ja prevista per al 17 i 18 d’octubre.  

Torí i Roma són les ciutats en les quals el M5S té més a perdre. No només perquè les dues van ser conquerides per aquesta formació en els anteriors comicis, sinó també per les seqüeles que un eventual resultat negatiu pot comportar per al M5S, un partit originàriament antisistema que avui viu una profunda crisi. Potser per això, en dues ciutats també molt importants, Bolonya i Nàpols, el moviment que avui lidera l’exprimer ministre Giuseppe Conte s’ha aliat amb els progressistes del Partit Democràtic (PD). 

A Milà, la capital econòmica d’Itàlia, l’alcalde sortint Beppe Sala, avalat pel PD, és el gran favorit després de mesos d’una pandèmia que ha visibilitzat greus errors en la gestió del sistema sanitari que gestiona l’administració regional, en mans de la ultradretana Lliga. Mentre que a la fronterera Trieste, on es registra un notable envelliment de la població i recentment hi va haver un inquietant tiroteig entre alguns kosovars, el candidat del centredreta, l’empresari Roberto Dipiazza, podria aconseguir el seu quart mandat com a alcalde. No obstant, s’espera un important suport a Germans d’Itàlia. La campanya electoral en aquesta ciutat s’ha vist sacsejada també per l’arrest del candidat d’un moviment antivacuna, Ugo Rossi, que es va resistir a la policia durant una manifestació negacionista.

Antivacunes i neofeixistes

Antivacunes i neofeixistesEls grups antivacunes són una novetat en aquestes eleccions. Un altre exemple és el del moviment Italexit de Gianluigi Paragone, un exsenador del M5S que ha presentat candidats a diverses ciutats, entre elles Florència, Nàpols i Torí. El seu candidat en aquesta última ciutat, Ivano Verra, fins i tot va arribar a suggerir que la difunta Raffaella Carrà va morir per haver-se vacunat, segons va informar el diari ‘Domani’. 

Notícies relacionades

Tema a part és la presència de militants pròxims a la dreta neofeixista, avalats per Germans d’Itàlia i la Lliga. És el cas a Roma de Francesco Cuomo, un tifoso ultra de l’equip de la Lazio. I, així i tot, es manté la incògnita de saber si els votants tindran més en compte els problemes locals o les picabaralles nacionals. 

En aquest cas, és la Lliga la que corre més perill, ja que Salvini ha patit en les últimes setmanes el foc amic d’alguns dels seus antics homes de confiança (que el critiquen per les seves posicions ambigües sobre la Covid) i fins i tot un excol·laborador seu s’ha vist embolicat en un cas de droga. En canvi, al bàndol oposat, el del centreesquerra, hi haurà una guerra fratricida a Roma, on s’han presentat dos exministres progressistes, Roberto Gualtieri i Carlo Calenda, aquest últim fundador el 2019 del partit centrista Azione (Acció).