L’ONU demana a Colòmbia més fermesa per frenar els assassinats d’exguerrillers i líders socials

Cinc anys després de la firma de l’acord de pau que va posar fi al conflicte armat a Colòmbia, les Nacions Unides va demanar al president Iván Duque que prengui mesures més fermes per frenar els assassinats dels guerrillers que van abandonar les armes, així com dels líders socials i altres activistes. El que s’ha fet fins ara, assenyala l’informe firmat pel secretari general de l’organització, António Guterres, i que serà debatut ben aviat pel Consell de Seguretat de l’ONU, ha sigut «insuficient». Les conclusions van provocar el disgust del Govern de dretes.

Des que el president Juan Manuel Santos i Rodrigo Londoño, el cap de la insurgència, van ratificar l’acord a la ciutat costanera de Cartagena de Indias, han perdut la vida 292 exintegrants de les FARC. Només entre finals de juny i setembre en van ser assassinats 14. D’altra banda, en els primers nou mesos del 2021 han mort 126 defensors de drets humans i líders socials. Segons l’Institut d’Estudis per al Desenvolupament i la Pau, també s’han perpetrat 72 matances durant l’any.

En aquest context es coneix el pronunciament de l’ONU. «Les diverses disposicions de l’acord final sobre garanties de seguretat s’estan implementant de manera desigual, cosa que condueix a accions que resulten insuficients per frenar la violència». L’informe, a més, dona compte d’un important deteriorament de la seguretat en els departaments de Cauca, Nariño i Valle del Cauca. Allà es concentren més d’un terç del total d’assassinats.

Guterres ha reclamat al seu torn implementar «de manera coordinada mecanismes com la Comissió Nacional de Garanties de Seguretat i els programes de seguretat i protecció per a lideresses, comunitats i organitzacions als territoris». També va demanar a les autoritats polítiques que prestin més atenció al que passa als «territoris indígenes i afrocolombians», on s’ha verificat un augment dels actes violents.

#Colombia🇨🇴 | A cinco años de aquel acuerdo, es hora de hacer una revisión de su progreso mediante los siguientes datos de @Indepaz. https://t.co/uGZkhjLS8d

— Kienyke (@kienyke) 28 de septiembre de 2021

Sensacions oposades

D’acord amb l’últim informe de seguiment dels acords de l’Institut Kroc, el novembre del 2020 només s’havia implementat el 28% del que es va pactar a l’Havana. Els assassinats dels exguerrillers representen només una de les dramàtiques conseqüències d’aquesta dilació. El Programa Nacional Integral de Substitució de Cultius Il·lícits avança molt lentament. El mateix passa amb les indemnitzacions. Es necessitaran gairebé 60 anys perquè l’Estat compensi les víctimes del conflicte. Només un 9,7% de les peticions de restitució de terres han sigut acceptat per un tribunal.

Polèmica entre Santos i Duque

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Hores abans que es conegués l’informe de l’ONU, Santos, va assegurar que Duque, el seu successor al palau de Nariño, ha recorregut al «doble discurs» a l’Assemblea General al parlar sobre l’assumpte que esgarrifa Colòmbia. Amb aquest missatge, va afegir l’exmandatari, es perd «tota la credibilitat» davant el món. El que més «tristesa» va causar al premi Nobel de la Pau és que Duque fes «l’os (el ridícul)» davant l’entitat «que més coneix l’acord de pau, la que més l’ha elogiat, la que més l’ha verificat», i que sap «que és un acord fràgil».

Duque no es va demorar a respondre. «Cal parlar sempre amb la veritat. Hi ha un procés en construcció que és fràgil i això no pot generar urticària a ningú, tots els processos de pau al món tenen aquests elements de fragilitat», va dir. El seu partit, el Centre Democràtic, liderat per l’expresident Álvaro Uribe, va ser un ferotge impugnador del text firmat a Cuba. Duque va assegurar al seu torn que durant la seva gestió s’ha fet més per la implementació de l’acord del que es va aconseguir en els primers 20 mesos de la seva vigència. «La pau no té amo, ni pertanyen ni és el patrimoni polític d’una persona. La pau és un propòsit nacional. I per aconseguir la pau es necessita legalitat, que hi hagi zero impunitats i que entenguem que hi ha fragilitats i que cal superar-les», va afegir.

Hace cinco años se terminó la guerra con las FARC. Debemos seguir construyendo -ojalá todos unidos- el más noble ideal de cualquier sociedad: La paz. #DíaInternacionalDeLaPaz

— Juan Manuel Santos (@JuanManSantos) 21 de septiembre de 2021