Starmer desafia l’esquerra del laborisme i consagra el gir al centre

Keir Starmer vol guanyar les eleccions al Regne Unit i promet fer del laborisme «una alternativa de poder en la qual tothom pugui confiar». En la seva primera intervenció en persona en la conferència anual laborista des que va assumir el càrrec de líder fa 18 mesos, qui està considerat com un polític poc carismàtic va desafiar l’ala esquerrà de la formació i es va comprometre a enterrar el corbynisme. «Mai sota el meu lideratge anirem a una elecció amb un programa electoral que no sigui un pla de govern seriós», va afirmar amb referència a la desastrosa derrota de Jeremy Corbyn en els últims comicis. «El meu treball no és només donar les gràcies als votants que volen estar amb nosaltres. El meu treball és comprendre i persuadir els votants que ens han rebutjat».

 El seu llarg discurs de 90 minuts a Brighton, en el qual va col·laborar un dels ajudants de l’ex primer ministre Tony Blair, va ser interromput en diverses ocasions amb crits de protesta i esbroncades dels dissidents. Starmer un polític fred i analític no es va deixar intimidar. «¿O llançar eslògans o canviar vides, conferenciants?», va ser la seva tranquil·la proposta, i l’audiència va respondre: «Canviar vides, canviar vides».

Tensions i enfrontaments

La intervenció estava considerada com el gran moment de qui va ser durant anys el Fiscal de la Corona per donar-se a conèixer al país, una cosa que amb prou feines havia pogut fer a l’assumir les seves funcions en plena pandèmia. Al pujar a l’estrada culminaven cinc dies de fortes tensions entre la línia centrista que persegueix la nova direcció i els nuclis resistents de l’extrema esquerra en retirada. Els enfrontaments sobre canvis en la normativa interna, nacionalitzacions i salari mínim han sigut continus i fins i tot van comportar alguna dimissió.

 Starmer necessita imposar la seva autoritat, però la vigília ja havia deixat clares les prioritats al declarar en una entrevista a la BBC que era més important guanyar les eleccions que la unitat del partit. «No he entrat en la política per votar una vegada i una altra en contra al Parlament, i perdre i després enviar un tuit sobre l’ocorregut».

 

Repartiment fiscal

El programa amb què pretén reconquerir el poder se centra en la recuperació de l’economia. Enrere queden les nacionalitzacions proposades pel seu antecessor. Starmer es compromet a controlar la despesa i millorar la fiscalitat de petites i mitjanes empreses. Els fons per fer-ho sortirien d’un augment d’impostos a les grans empreses tecnològiques.

«Em responsabilitzo de gastar els vostres diners molt seriosament», va afirmar. «La major part de la càrrega fiscal no recaurà en els treballadors». També aposta per una economia més ‘verda’, la qualitat de l’aire i la millora de l’aïllament i l’eficàcia energètica de 19 milions de vivendes durant la pròxima dècada, que va qualificar de «missió nacional». En el seu programa també figura la contractació de milers de nous ensenyants i reduir les esperes en les consultes dels qui pateixen problemes mentals.

 Johnson, l’il·lusionista

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Meticulós i analític, el cap de l’oposició va contrastar la seva personalitat amb la del primer ministre Boris Johnson a qui va titllar d’«home trivial, un ‘showman’», un il·lusionista, a qui ja no li queda res a la màniga. El seu pla no anava més enllà de les paraules ‘executarem el Brexit’. No té un pla». A diferència també de Johnson, va evocar els orígens modestos de la seva família. Un pare obrer i una mare infermera amb greus problemes de salut. «No soc un polític de carrera», va remarcar. A l’hora d’atacar el govern conservador ho va tenir fàcil. «Tenim una crisi de carburant, una crisi salarial, una crisi de proveïment i una crisi del cost de la vida, tot alhora».

 La Confederació de la Indústria Britànica (CBI), que agrupa la gran patronal, va valorar el discurs com «un pas important» amb el «disseny d’una agenda en la qual es pot trobar un terreny comú amb les empreses». Momentum, l’organització que va alçar Corbyn el va trobar poc convincent. «Ha identificat molts problemes però no ha ofert solucions».