Eleccions a Portugal
Els socialistes ensopeguen a Lisboa en unes municipals marcades per l’abstenció
El PS també podria perdre Coimbra, un dels seus feus
El Partit Socialista s’ha imposat en cabal de vots a Portugal, però ha patit un sever càstig a Lisboa, on els primers resultats provisionals donen un empat tècnic entre els candidats del PS i la dreta a la capital després d’una jornada electoral marcada per l’abstenció.
Avançada la mitjanit a Portugal, quatre hores després del tancament de les urnes, no hi havia encara dades oficials que permetessin aventurar si la balança s’inclinaria a Lisboa per al socialista Fernando Medina –actual alcalde de la capital– o per a l’aspirant del Partit Socialdemòcrata, l’excomissari europeu Carlos Moedas.
Governada pels socialistes des del 2007, Lisboa ha sigut la gran sorpresa d’aquesta jornada electoral. Cap dels sondejos previs va dubtar de l’avantatge de Medina, i la pujada de la dreta a la capital suposa un dur cop per al partit del primer ministre, António Costa, que s’ha involucrat a fons en la campanya.
El PS pot perdre també Coimbra, una de les seves principals places, davant la coalició de dreta liderada pel PSD, tot i que mantindria Almada –al sud de Lisboa–, que van arrabassar als comunistes fa quatre anys.
A la segona gran ciutat del país, Porto, no hi va haver ensurts i l’independent Rui Moreira podrà governar durant un tercer i últim mandat.
ENSURT SOCIALISTA, RESPIR PER AL PSD
Escrutat el 60% dels vots, el PS es consolida com la força més votada (38%), seguit a distància pel PSD (16,6%), però la clatellada de Lisboa ha caigut com una gerra d’aigua a les files socialistes, en què s’havia instal·lat l’optimisme alimentat per les enquestes prèvies als comicis.
Al contrari, els bons resultats a Lisboa i Coimbra suposen un respir per al PSD, que arrossega una crisi des de fa diversos anys i que ja va aconseguir els seus pitjors resultats als comicis del 2017, tot just el 16,08% dels sufragis.
Si es confirmen, podrien recolzar el lideratge de Rui Rio, que ha repetit en diverses ocasions que per a ell les municipals són més importants que les legislatives i el futur del qual al capdavant del centredreta podria dependre de la nit d’aquest diumenge.
L’avenç de la nit electoral donarà també llum sobre una altra de les incògnites que hi havia per a aquest diumenge, el resultat final de l’ultradretà Chega en les seves primeres municipals.
En el seu últim test a les urnes, en les presidencials del gener passat, el seu líder, André Ventura, va ser el tercer candidat més votat, amb a prop del 12%.
En aquesta convocatòria aspirava a enfilar-se fins a convertir-se en tercera força política, un ambiciós objectiu, que segons els resultats provisionals, quedarà lluny.
PRIMER EXAMEN POST-COVID
Les eleccions d’aquest diumenge van ser el primer examen a les urnes de l’era post-Covid.
Es renoven 308 ajuntaments i altres òrgans locals per als pròxims quatre anys, en què els regidors seran responsables de «gastar gran part dels diners dels pressupostos i dels fons europeus» per fer front a la situació econòmica i social després de la pandèmia, com va recordar el president, Marcelo Rebelo de Sousa, després de votar.
La cita electoral va trobar el país amb el 85% de la població ja amb la pauta de vacunació completa i a punt d’aixecar la majoria de les restriccions imposades per la pandèmia.
Aquest diumenge es van notificar dos morts per Covid-19, mínim des del 6 de juliol, i 599 contagis, la tercera xifra més baixa en tres mesos, només superada per la dada de dos dilluns (quan les infeccions solen ser més baixes perquè el cap de setmana es fan menys tests).
Notícies relacionadesLa incidència a 14 dies està en 127,3 casos per 100.000 habitants.
Amb aquesta situació, els portuguesos no creuen que la pandèmia fos determinant per anar a votar o no: «L’efecte serà nul», anticipava a EFE un votant després de dipositar aquest diumenge la papereta en un col·legi del centre de Lisboa.
