Vox encapçala una proposta europea per espiar migrants i refugiats

La Unió Europea (UE) podria endurir la recopilació de dades per espiar persones migrants i refugiades. Fins a 31 organitzacions humanitàries entre les quals figura Amnistia Internacional han denunciat en una carta oberta que la proposta impulsada per Vox suposaria una «poderosa eina de vigilància massiva» i una «violació dels drets».

Negociada al Parlament Europeu per Jorge Buxadé, vicepresident primer d’acció política de la formació ultradretana espanyola, la mesura pretén que l’actual base de dades europea passi a recopilar dades tan sensibles com el reconeixement facial o fins i tot l’ADN de persones migrants per tenir-les sota control. «És desproporcionat i invasiu amb la privacitat», diu la carta de les oenagés. «La gent que migra mereix el mateix nivell de protecció que qualsevol altre i la UE no hauria d’aprofitar-se de la seva vulnerabilitat per lligar-los a una vigilància massiva i a un tracte indigne».

La UE recull les empremtes dactilars de persones migrants des de l’any 2000 amb l’objectiu d’evitar que es presentin peticions d’asil en diferents països, ja que la llei europea fixa que només poden fer-ho al primer territori que trepitgen, cosa que porta els països del sud del continent a assumir una responsabilitat més gran.

Vigilar nenes de sis anys

Notícies relacionades

De Londres a Barcelona: les ciutats que competeixen per ser el Silicon Valley d’Europa

Trump, extasiat amb la seva pròpia estratègia però amb escassos resultats, amenaça de reactivar la guerra comercial i dispara la incertesa

L’any 2018 europarlamentaris i ministres de l’Interior de diferents nacions van acordar ampliar aquesta base de dades per passar a recopilar dades com ara imatges facials i detalls dels passaports, a més de les empremtes dactilars. El pacte també busca estendre aquest registre fins a nens i nenes de sis anys —actualment l’edat mínima legal són els 14— i que les dades obtingudes d’immigrants sense documents passin de conservar-se de 18 mesos a cinc anys.

Aquest acord polític va quedar paralitzat per la falta d’acord en les negociacions per reformar la llei europea d’asil, però ara diputats de l’extrema dreta europea continental pressionen per activar aquest sistema de vigilància. «El parlament no planeja aplicar cap retard addicional i continuarem negociant per a la seva adopció», ha replicat Buxadé.