Ciutat de Mèxic substituirà l’estàtua de Colom per una a les dones indígenes

Després de mesos protegida, l’estàtua de Cristòfor Colom del passeig de la Reforma de Ciutat de Mèxic serà finalment substituïda per una escultura en homenatge a les dones indígenes en aquesta avinguda de la capital. L’alcaldessa de Ciutat de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ho ha anunciat aquest diumenge –coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Indígena–. L’estàtua «Tlali» es col·locarà a l’anomenada Rotonda de Colom. A més, ha afegit que amb aquest canvi es busca realitzar «un gran reconeixement a les dones indígenes de Mèxic».

«L’estàtua de Colom serà ressituada al parc Amèrica, a l’alcaldia Miguel Hidalgo, en col·laboració amb l’Institut Nacional d’Antropologia i Història (INAH)», ha informat el Govern de Mèxic a través d’un butlletí informatiu. De moment, l’escultura «Tlali» està sent elaborada per l’escultor mexicà Pedro Reyes i comptarà amb 6,5 metres d’alt i tindrà una base feta de tezontle, una roca vermella d’origen volcànic. 

Reaccions

Per un informe, aquest dilluns, l’escriptora i investigadora Beatriz Gutiérrez Müller i dona del president Andrés Manuel López Obrador, ha mostrat el seu vot a favor sobre la decisió de retirar l’escultura de Colom i al seu lloc col·locar l’estàtua d’una dona indígena. «L’anomenada ‘rotonda de Colom’ deixarà de denominar-se així perquè l’estàtua del cosmògraf serà dipositada en un altre lloc, i sobre aquest pedestal serà col·locada l’escultura d’una dona indígena. Personalment, em complau molt aquesta decisió», ha publicat en el seu compte de Facebook. A més, ha afegit que «aquest 2021, tan simbòlic per les efemèrides que s’estan recordant, és també una invitació a reflexionar: insisteixo, descolonitzem la història». 

D’altra banda, Felipe Calderón, expresident de Mèxic (2006-2012), no està tan content amb el canvi. Ha qualificat d’«arbitrarietat» la decisió de reemplaçar i treure l’estàtua de Colom. «Desaparèixer, treure monuments i altres elements arquitectònics i artístics i que formen part de la gran identitat de la Ciutat de Mèxic, sense ni tan sols preguntar-ho als ciutadans, em sembla una arbitrarietat», ha expressat a Twitter. 

Resistència indígena

Amb una infinitat d’activitats, el Govern mexicà commemora aquest 2021 els 200 anys de la independència del país, els 700 de la fundació de Tenochtitlan i els 500 anys de la conquesta d’Hernán Cortés, una efemèride rebatejada com de «resistència indígena».

En aquest context, Sheinbaum ha ressaltat que, com a part d’un «canvi cultural», s’ha de donar importància i homenatjar la «dona indígena» i posar-la «en el centre de la nostra ciutat» i «en el centre de la nostra història».

No és la primera vegada 

Aquesta no és la primera ocasió en la qual l’actual Govern de la Ciutat de Mèxic retira estàtues o canvia nomenclatures de carrers dedicades a la conquesta i a la colònia espanyola. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

El 27 de juliol passat, les autoritats van reanomenar un espai dedicat a l’anomenada Nit Trista d’Hernán Cortes –per la pèrdua de la batalla d’Otumba l’any 1520– com la plaça de la Nit Victoriosa, en un pas més del Govern mexicà a reescriure la història de la conquesta.

Setmanes abans, també es va canviar l’avinguda Puente de Alvarado, que honrava el conqueridor espanyol Pedro de Alvarado, per l’avinguda Mèxic-Tenochtitlan, antiga ciutat mexica sobre la qual es va aixecar l’actual capital mexicana.