La junta militar de Birmània manté a la presó més de 100 nens

Sis mesos després del cop d’Estat militar a Birmània, dues expertes en drets infantils han denunciat que a finals de juliol hi havia almenys 104 nens empresonats en una presó del país. A més, l’ONU ha assenyalat que des que va començar la repressió de la junta militar han mort 75 nens.

Així ho han explicat Amihan Abueva, antiga representant de drets infantils d’una comissió de l’Associació de Nacions del Sud-Est Asiàtic (ARREGLEN), i Ruita Serena Kalibonso, representant dels drets de les dones en la mateixa organització en un article al Jakarta Post. Totes dues han denunciat que, a més, la presó en la qual hi ha reclosos els menors és coneguda pel «risc de tortura o un brot mortal de Covid».

El text, publicat també al Straits Times de Singapur, censura que, tot i que ha passat ja més de mig any des que la junta militar va entrar al poder l’1 de febrer, «els nens continuen patint una situació terrorífica».

Violacions de drets

«La junta i els seus aliats han matat moltíssims nois i noies, detingut arbitràriament centenars i portat el país a punt d’una catàstrofe humanitària», han denunciat les autores, que han recordat la xifra donada per l’ONU de 75 nens morts en mans de la junta, «tot i que es creu que el nombre real és molt més gran». «Alguns nens i nenes van perdre les seves vides per la brutal resposta a protestes de carrer pacífiques d’aquest any, mentre que d’altres simplement van ser abatuts per bales perdudes», afirmen.

Així mateix, les autores destaquen que més de 1.000 menors han sigut arrestats de manera arbitrària i «la junta ha sigut responsable d’un catàleg de violacions de drets dels nens des que va intentar aconseguir el poder al febrer, des de matances i violència gratuïta a arrestos arbitraris o l’ocupació militar d’escoles».

Crisi per la Covid

Notícies relacionades

La repressió de la junta birmana acumula més de 1.000 morts des del cop d’Estat

Els birmans continuen la seva resistència 100 dies després del cop militar

A això se suma la mala situació per la qual passa el país amb la crisi del coronavirus. És per ells que les dues expertes demanen que la comunitat internacional doni una resposta humanitària a aquesta crisi. «La mortífera mala gestió dels militars en Covid està causant una destrucció incalculable i deixant als nens orfes», han lamentat.

El país viu una profunda crisi des del cop d’Estat, que ha sigut rebutjat per bona part de la societat birmana, representada pel denominat Govern d’Unitat Nacional –format per exparlamentaris i lideris civils pròxims a la deposada líder Aung San Suu Kyi–. L’Exèrcit birmà justifica el cop per un suposat frau electoral en els comicis del novembre passat, en els quals va arrasar el partit de Suu Kyi, com ja fes el 2015, i que van ser considerats legítims pels observadors internacionals.