La UE intenta evitar una crisi migratòria després de la tornada al poder dels talibans

La precipitada sortida dels Estats Units de l’Afganistan, consumada definitivament aquest dimarts després de dues dècades de guerra fallida contra els talibans, ha obligat els Vint-i-set a obrir els ulls i afrontar el debat sobre el possible èxode massiu d’afganesos i una nova crisi de refugiats a les portes d’Europa. Els ministres d’Interior de la Unió Europea es reuneixen des d’aquest migdia de manera extraordinària a Brussel·les per analitzar les implicacions per a la seguretat, la protecció internacional i la immigració de la sortida de l’Afganistan i amb un objectiu al cap: evitar «moviments migratoris il·legals incontrolats a gran escala» i, sobretot, que es repeteixi la crisi del 2015 quan més d’un milió de persones van arribar a Europa fugint de la guerra de Síria.

«L’objectiu és desenvolupar una sèrie de mesures que ens ajudin a prevenir que es repeteixi l’escenari del 2015, quan els estats membres es van enfrontar a una enorme pressió migratòria», explicava el ministre d’interior eslovè i president de torn del Consell, Ales Hojs, en vigílies de la reunió extraordinària que té lloc físicament a Brussel·les. Els Vint-i-set són conscients de la «gravetat» de la situació, que requereix una resposta «forta i coordinada», però consideren que les persones que necessiten protecció l’han de rebre «a la regió», és a dir, en països veïns de l’Afganistan com el Pakistan, l’Iran i Turquia.

El problema és que només aquests tres països acullen més de cinc milions de refugiats afganesos. Un plantejament que ja ha generat durs retrets de Turquia, on viuen quatre milions de refugiats sirians. «No som el magatzem d’Europa», advertia recentment el president turc Tayyip Erdogan, que, després de la crisi del 2015, va tancar un acord amb la UE per mantenir refugiats sirians al seu territori a canvi de 6.000 milions d’euros. A això se sumen les reticències de molts governs europeus que no volen convertir-se tampoc en la porta d’entrada de milers d’immigrants refugiats, com és el cas de Grècia. «No podem tenir milions de persones sortint de l’Afganistan i que vinguin a la Unió Europea i, certament, no a través de Grècia», advertia fa una setmana el ministre d’Immigració grec, Notis Mitarachi.

Moviments incontrolats

Per això la postura dels titulars d’Interior, segons l’esborrany de declaració que adoptaran aquest dimarts els Vint-i-set. «Tenint en compte les lliçons apreses, la UE i els seus estats membres estan decidits a actuar conjuntament per prevenir la repetició de moviments migratoris il·legals a gran escala incontrolats com els del passat a través d’una resposta coordinada i ordenada», assenyala el text de dues pàgines i mitja en el qual també s’adverteix contra els incentius a la immigració il·legal i en què reafirma el compromís europeu a recolzar els països veïns de l’Afganistan, incloent-hi països de trànsit dels fluxos migratoris, per garantir que que les persones en necessitat de protecció la rebin «principalment a la regió».

Dit d’una altra manera, Europa no vol una nova onada d’afganesos arribant a les seves portes ni reviure la situació de fa sis anys. En primer lloc, perquè des d’aquella gran crisi els Vint-i-set han sigut incapaços de negociar un nou pacte migratori ni acordar un sistema per ressituar els potencials sol·licitadors d’asil a la UE. Els països de l’est d’Europa es neguen rotundament a acceptar les reubicacions i el debat s’ha complicat per la situació política interna, amb alguns països a les portes d’eleccions, com Alemanya. 

Amenaces a la seguretat

Notícies relacionades

Multimèdia | Israel, el país de la pau impossible

Un tribunal frena que Irlanda del Nord pugui deportar immigrants a Ruanda

En aquest context, l’esborrany de declaració reconeix que oferir una comunicació externa i interna unificada i coordinada és clau, i adverteix contra els intents d’instrumentalitzar la immigració il·legal. «S’han de llançar campanyes d’informació específiques per combatre les narratives utilitzades pels traficants [d’éssers humans], incloent-hi internet, on s’encoratja les persones a embarcar-se en viatges perillosos i il·legals cap a Europa». La UE també compta amb el suport de Frontex per impedir arribades il·legals.

Però més enllà de les implicacions migratòries i de l’impacte dels desplaçaments, els Vint-i-set també temen per les repercussions per a la seguretat. Els Estats membres es comprometen a treballar i utilitzar tots els mitjans al seu abast per evitar que la situació generi noves amenaces a la seguretat. «S’han de fer tots els esforços per garantir que el règim talibà cessi tots els seus vincles amb el terrorisme internacional i que l’Afganistan no es converteixi de nou en un santuari per a terroristes i grups de crim organitzat», assenyala el document. L’agència Europol exercirà un paper central en aquest àmbit elaborant anàlisi de riscos i intercanviant informació i intel·ligència, i els controls de seguretat a les fronteres de les persones evacuades de l’Afganistan seran «crucials».