Lula prepara el terreny per disputar la presidència a Bolsonaro

Luiz Inacio ‘Lula’ da Silva té un únic somni: ser una altra vegada president del Brasil. Per aconseguir-ho recorre el país en silenci i amb la mà estesa. Participa en actes en els quals aixeca el puny esquerre. Immediatament bascula cap al centre i fins i tot es mostra disposat a perdonar deslleialtats. «No tinc dret a quedar-me aturat, ni a carregar odi», diu abans d’explicar el seu pragmàtic full de ruta. «El Partit dels Treballadors (PT) té l’obligació de tornar». El fi justifica la seva mesura. I si bé recorda que «encara» no és candidat, gairebé ningú al Brasil dubta de la seva decisió de competir en les eleccions d’octubre del 2022. Als 75 anys, després de passar més de 500 dies a presó com a part d’una causa judicial que al final es va demostrar viciada, Lula confessa que «mai» va tenir «tantes ganes» de governar el seu país com en l’actualitat.

I les enquestes li somriuen. D’acord amb la consultora XP/Ipespe, l’ex cap d’Estat, del 2003 al 2010, té una intenció de vot del 40% en la primera volta, 16 punts més que Jair Bolsonaro. En cas d’una eventual segona volta, Lula s’imposaria al capità retirat amb un 49% davant el 35% de l’actual cap de l’Estat. El líder del PT també guanyaria altres possibles competidors com Ciro Gomes, João Doria o Eduardo Leite. Segons Paraná Pesquisas, un 43% dels brasilers optarien a les urnes per Lula.

La creixent popularitat de l’home que entre 2016 i 2020 va ser qualificat pels seus adversaris com la mateixa imatge del dimoni, provoca la ira d’un Bolsonaro, que té un nivell de desaprovació, segons el sondeig de Power360, que ha arribat els últims dies al 64%. Un 58% de les persones entrevistades per aquesta consultora s’han mostrat al seu torn a favor d’un judici polític contra l’actual mandatari per la seva responsabilitat en la lluita contra la pandèmia que ha provocat gairebé 575.000 morts per Covid-19.

Delicada enginyeria

Lula sap que el camí cap a les eleccions de l’any que ve estarà ple de perills, entre els quals, la guerra que ha lliurat el mateix Bolsonaro contra les urnes electròniques, al punt d’amenaçar de suspendre la contesa i enfrontar-se amb el Tribunal Suprem, que l’investiga pel seu presumpte paper en la divulgació de fake news.

Una de les seves principals preocupacions és la de ventar els fantasmes del «perill esquerrà» que propaga la ultradreta. El mateix Lula intenta aclarir aquests temors. Fins i tot s’ha permès criticar d’una manera inusual el president de Nicaragua, Daniel Ortega. «Quan pensem que no hi ha ningú que ens substitueixi ens estem convertint en dictadors», va afirmar a la televisió mexicana.

La seva enginyeria és molt més que retòrica. Realitza gestos permanents en favor d’una recomposició de les seves relacions amb sectors del centre i, fins i tot, del centredreta. L’expresident està convençut que amb les forces d’esquerra en totes les seves accepcions, no arriba per garantir la victòria el 2022.

Com o governador @FlavioDino e a companheira @GuajajaraSonia na assinatura do projeto de lei do Estatuto Estadual dos Povos Indígenas no Maranhão. Em defesa dos direitos dos povos originários. Por um Brasil que volte a ser de todos.

📷 Ricardo Stuckert pic.twitter.com/n618B8ZMwQ

— Lula (@LulaOficial) 19 de agosto de 2021

Evangèlics i militars

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

Amb aquest esperit ha sortit a buscar el vot evangèlic. A més de tenir una forta presència parlamentària, els evangèlics ostenten també una robusta musculatura econòmica i mediàtica. Les esglésies pentecostals representaven el 1940 a penes el 2,7% de la feligresia. Vuitanta anys més tard reben als seus temples el 23% dels brasilers que es consideren cristians. A ells Lula els diu: «Soc fill d’una família religiosa. La meva mare no hauria tingut la força de criar vuit fills sola si no fos per la seva fe». També els va recordar que «si Déu simbolitza l’amor, la fraternitat i la bondat, Bolsonaro no pot ser el seu enviat».

L’altre front estratègic és el castrense. Es tracta, ni més ni menys, que el gran suport de Bolsonaro enmig de la tempesta. Per ara, l’expresident no sembla haver reduït el profund antilulisme que existeix en part dels uniformats. «No tinc cap conversa amb els militars. Quan guanyi, hi parlaré, perquè llavors seré el seu cap i diré el que penso i quin és el seu paper», va dir. El cert és que Lula ha buscat a través de dos exministres de Defensa de reconstruir les relacions amb les institucions armades. Per a Bruno Boghossian, columnista del diari paulista Folha, el líder del PT juga uns «escacs erràtics» a l’expressar indiferència per l’humor militar davant la seva candidatura. Les raons de la seva ambigüitat, sostenen altres analistes, obeeixen al fet que no vol mostrar-se davant la societat com si demanés permís a les casernes per aspirar una altra vegada a la presidència.