Drama humanitari

Grècia amplia la seva tanca fronterera amb Turquia en vista d’una possible onada de refugiats afganesos

  • «No podem esperar passivament al possible impacte» d’una nova crisi, afirma un ministre hel·lè

FILE PHOTO: View of a border fence between Greece and Turkey, in Alexandroupolis

FILE PHOTO: View of a border fence between Greece and Turkey, in Alexandroupolis / ALEXANDROS AVRAMIDIS (REUTERS)

2
Es llegeix en minuts
EFE

Grècia es prepara per a una possible nova onada d’arribades de refugiats arran de la crisi a l’Afganistan a través de la diplomàcia amb Turquia i el reforç de la seva frontera, on en els últims dies ha completat l’extensió d’una tanca de 40 quilòmetres que busca dissuadir i impedir l’entrada irregular de sol·licitants d’asil i migrants al país.

Divendres passat el ministre de Protecció Civil, Mikhalis Khrisokhoidis, i el de Defensa, Nikos Panagiotopulos, van fer una visita de reconeixement a la frontera terrestre amb Turquia, que té com a barrera natural el riu Evros i, com a artificial, una tanca que fins fa poc tenia una extensió de 12,5 quilòmetres.

Durant la visita, Khrisokhoidis va dir que la situació a l’Afganistan pot generar «fluxos migratoris» i va assegurar que les fronteres gregues «seguiran segures i inviolables».

«No podem esperar passivament»

«Com a país europeu participem en les institucions de la Unió Europea i una sèrie de decisions es prenen en aquest marc. No obstant, com a país no podem esperar passivament al possible impacte», va afirmar el ministre.

Tot i que en l’última setmana el Govern grec ha deixat clar que no permetrà que el país visqui una crisi similar a la del 2015, quan milers de persones arribaven a les seves costes gairebé cada dia, en realitat va decidir invertir a millorar aquesta tanca arran dels fets de març del 2020, quan al voltant de 15.000 persones van quedar atrapades, repel·lides per les autoritats gregues, després que Turquia anunciés l’obertura de les seves fronteres amb la UE.

L’Exèrcit grec ha aixecat una tanca de seguretat de 5 metres d’alt, coronada amb un filferro espinós especial, a la qual se suma la també acabada d’inaugurar barrera digital, que permetrà impedir encara més creuaments i encara ha de ser completada amb drons, càmeres tèrmiques i robots autònoms no tripulats que detecten el moviment.

Millora de les relacions

La crisi el març del 2020 va derivar en un dels moments més tensos de les relacions grecoturques. No obstant, en els últims mesos Atenes i Ankara han millorat les seves relacions i ahir a la nit el primer ministre hel·lè, Kyriakos Mitsotakis, i el president turc, Recep Tayyip Erdogan, van coincidir durant una llarga conversa telefònica en què els dos països s’enfronten al mateix desafiament en vista de la possible arribada de refugiats des de l’Afganistan.

Notícies relacionades

A més els dos líders van estar d’acord en la necessitat de recolzar els països limítrofs amb l’Afganistan, perquè els afganesos «puguin ser el més a prop de casa possible», segons fonts citades pels mitjans hel·lens.

Aquesta setmana el ministre de Migració i Asil grec, Notis Mitarakis, ha insistit en què el seu país no serà la porta a Europa per als refugiats afganesos i ha demanat a la UE que col·labori amb Turquia per reforçar i implementar la declaració conjunta sobre migració firmada el 2016, després de la qual les arribades a Grècia de refugiats s’han reduït dràsticament.