El drama d’un afganès a Astúries: «Temo que els talibans vagin per la meva filla gran»

El Tahir, nascut fa 36 anys al sud-est de l’Afganistan, va lluitar contra els talibans com a soldat de l’Exèrcit afganès fins que va rebre una carta amenaçadora per part de la insurgència. «Va ser molt dur i m’ho vaig pensar durant molts mesos, però em van dir que o marxava o matarien tota la meva família, així que vaig parlar amb el pare i no em va quedar més remei que abandonar el país», afirma. Deixant allà la seva dona i els seus fills, va marxar caminant fins a la frontera amb el Pakistan, d’allà fins a l’Iran i després a Turquia. Fa tres anys, va arribar a Europa des de Grècia, i va aterrar al nord d’Espanya. A Gijón el va acollir Cristina Junquera –de l’ONG Astúries en Xarxa–, que lamenta no poder fer res per ell en aquests moments: «No soc capaç de posar-me al seu lloc, fins fa dos dies teníem por que anés a buscar la seva família perquè ell prefereix morir allà que viure amb aquesta angoixa».

L’asil polític –que sol·licita, sense resposta, des de fa tres anys– és l’única esperança d’aquest afganès que somia poder portar la seva família a Astúries. Després de passar uns mesos als arrossars de Tarragona i collint taronges a València, el Tahir ha trobat el seu lloc a Gijón, on treballa en un hivernacle ecològic i està totalment integrat. «Ja és un asturià més, la gent l’estima molt perquè és encantador i li està donant molt ànim aquests dies», diu la seva amiga Cristina Junquera. A més de la seva feina a l’hivernacle és un habitual dels voluntariats, ajuda la gent gran i ha viatjat a Madrid per explicar la seva història en universitats. També fa xerrades en col·legis sobre el que és tenir un fill amb una discapacitat en un país on no pot anar a l’escola.

D’altra banda, la seva preparació a l’exèrcit l’ha convertit en tot un atleta. A Gijón, s’ha aficionat a les carreres de muntanya i tot i que no pot entrenar per la feina, va acabar al lloc 26 en l’última prova en què va participar –la pujada a la muntanya Naranco. Però malgrat els entreteniments i com d’acompanyat que és a Gijón, al Tahir aquests dies li costa no pensar en la seva família: «És un doble drama, fa molts anys que estic separat d’ells i sento impotència de no poder fer res amb aquesta situació».

Una advocada d’Astúries en Xarxa ha intentat posar-se en contacte amb el Ministeri d’Afers Estrangers per preguntar per l’estat de la sol·licitud de la Tahir, però de moment no han tingut notícies. Des de l’oenagé demanen al Govern d’Espanya que «resolgui amb urgència les peticions d’asil de totes les persones afganeses, ja que està més que demostrat que el reagrupament familiar és inviable al no poder tornar al seu país». L’executiu va anunciar ahir que repatriarà al més aviat possible els espanyols a l’Afganistan, però no s’ha pronunciat sobre la situació dels afganesos a Espanya.

En unes jornades marcades per la incertesa, en què semblen no passar les hores, al Tahir li aporten «molta energia» les contínues mostres de recolzament que està rebent. «Tothom em pregunta i només els puc donar les gràcies. Estic molt agraït d’haver vingut a Astúries», afirma.

Donar acollida als refugiats

El Consell Asturià del Moviment Europeu ha demanat al govern d’Espanya que prengui totes les mesures per protegir la població a l’Afganistan. El seu president, Leopoldo Tolívar Alas, va explicar que en vista del futur bèl·lic i humanitari al país s’han fet gestions «encoratjant totes les accions i gestions possibles encaminades a la protecció, evacuació i repatriació o asil del nombre més elevat de persones potencialment amenaçades pels seus vincles directes o familiars amb Espanya».

L’organització proeuropeista –en plena sintonia amb les estructures federals– tem per la sort que poden córrer els antics col·laboradors de la missió espanyola i les seves famílies, així com les dones, nenes i nens. I insta els estats a abocar-se amb l’ajuda humanitària amb els afganesos que fugin del país, pres pels talibans des del cap de setmana.

«Expressem el nostre desig, contra posicions còmodes o insolidaritat que es puguin advertir a Occident, que la generositat, fins i tot compassiva, faci als Estats repensar urgentment les seves decisions i a la ciutadania europea abocar-se a la recepció i acolliment de possibles desplaçats forçosos, a més d’una altra sèrie d’eventuals ajudes materials», diuen.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

La presa de Kabul pels talibans i les imatges de desesperació han desencadenat una onada de solidaritat a Espanya.

Una desena de comunitats autònomes i diversos ajuntaments s’han posat a disposició del Govern per acollir refugiats. Un gest que va agrair el ministre de Migracions, José Luis Escrivá, disposat a donar «una acollida digna».