Haití busca contra rellotge els supervivents del terratrèmol

Equips de rescat, amb la col·laboració internacional de diversos països, segueixen aquest diumenge buscant supervivents a Haití, l’endemà del terrible terratrèmol que ha deixat almenys 304 morts i més de 1.800 ferits al sud-oest del país, que encara no es recupera del sisme arrasador del 2010.

El cap de Govern, Ariel Henry, que ha sobrevolat les zones més afectades per la catàstrofe, ha declarat l’estat d’emergència durant un mes als quatre departaments afectats. Amb una magnitud 7,2, a uns 160 km de la capital haitiana, Port-au-Prince, no només ha causat centenars de víctimes mortals sinó que ha deixat atrapades nombroses persones després de l’ensorrament d’esglésies, negocis, escoles i vivendes.

«Moltes cases estan destruïdes, hi ha morts i molts hospitalitzats», va explicar a l’agència AFP una testimoni, Christella Saint Hilaire, que viu a prop de l’epicentre. Els equips de rescat van córrer contra rellotge per trobar supervivents i amb un gran esforç van aconseguir treure moltes víctimes de la runa, segons el servei de Protecció Civil. No obstant, els serveis sanitaris estan desbordats i amb prou feines poden atendre totes les emergències.

Pobresa i inseguretat

Davant aquest panorama, el país amb menys renda per càpita del continent americà s’enfronta a una nova crisi humanitària i social. Un dels problemes col·laterals que ha d’afrontar és el de la inseguretat. El Ministeri de Salut ha enviat ràpidament personal i medicines a la península del sud-est però l’entrega està condicionada pels problemes de seguretat que viu el país.

L’únic camí que uneix la capital amb la zona sud del país passa per Martissant, una àrea controlada des del juny per bandes armades que bloquegen el lliure trànsit. «Tots sabem que tenim un problema a Martissant», va admetre Henry a la premsa dissabte a la nit. Va assegurar que la policia i l’Exèrcit han sigut mobilitzats per mirar de proveir la zona.

Des de diferents països i organismes continua arribant l’ajuda internacional. L’Organització de les Nacions Unides «està treballant per recolzar les tasques de rescat i socors» a Haití, segons ha afirmat el seu secretari general, António Guterres. En paral·lel, el papa Francesc ha expressat la seva «solidaritat» i apel·lat a la comunitat internacional per anar en la seva ajuda.

Les mobilitzacions arriben des de la República Dominicana, que comparteix amb Haití l’illa Hispaniola, i ha anunciat l’enviament de 10.000 racions de menjar, equipament mèdic i material per prevenir la Covid, fins al compromís del president nord-americà, Joe Biden, de fer arribar ajuda «immediata» al país caribeny.

Mèxic, el Perú, l’Argentina, Xile i Veneçuela també ofereixen assistència per a Haití, així com l’Equador, que prepara l’enviament de 34 efectius del Cos de Bombers de Quito per a tasques de recerca i rescat urbà. Els 253 metges cubans desplegats a Haití s’han desplaçat per atendre ferits i adequar un hospital de Port-au-Prince fins ara utilitzat per a malalts de la Covid-19. Des d’Espanya, Pedro Sánchez ha ofert també suport immediat.

Edificis destruïts

La llista de danys materials també és greu. A l’extrem sud, un hotel de diversos pisos es va esfondrar a Les Cayes, la tercera ciutat d’Haití. Les afectacions són importants a Jeremie, una zona que aglutina 200.000 persones a l’extrem sud-oest de la península. «Les cases i els murs que les envolten s’han esfondrat. La teulada de la catedral ha caigut», va assegurar Job Joseph, un veí.

Per si no fos prou, la tasques de rescat es podrien veure entelades per la proximitat de la tempesta tropical Grace, que amenaça amb pluges i inundacions, segons el servei meteorològic nord-americà.

El país encara guarda en la memòria el terratrèmol de magnitud 7 del 12 de gener del 2010, que va deixar bona part de Port-au-Prince i les ciutats pròximes en ruïnes polsoses. Més de 200.000 persones van morir i unes altres 300.000 van resultar ferides.

Més d’un milió i mig d’haitians es van quedar sense casa, deixant les autoritats de l’illa i la comunitat humanitària internacional davant un repte colossal en un país que no té un registre de terres i codis de construcció.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

La reconstrucció del principal hospital del país continua sense completar, i les organitzacions no governamentals s’han esforçat per suplir les nombroses deficiències de l’Estat.

El terratrèmol de dissabte arriba poc més d’un mes després que el president Jovenel Moise fos assassinat per un comando armat, cosa que va commocionar un país que lluita contra la pobresa, una creixent violència de les bandes criminals i la pandèmia de Covid-19.