Incendi a l’illa grega d’Eubea: «Estem sols. El nostre final és a prop»

El foc no dona treva a Grècia i encara hi ha molts fronts actius. Un dels que més preocupa les autoritats és el de l’illa d’Eubea, la segona més gran del país. Els milers d’habitants desesperats de l’illa que crema observen com «morts vivents» el foc que consumeix els seus pobles i boscos, el dotzè dia de l’onada d’incendis que castiga el país hel·lè. «El foc no està sota control», ha dit a la televisió Skai TV l’alcalde de la localitat de Mantoudi, una comuna d’aquesta illa muntanyosa, plena de pins i que a l’estiu acull tradicionalment turistes grecs i estrangers.

Els bombers intenten evitar per tots els mitjans que el focus s’acosti al centre de l’illa, el que suposaria una autèntica «catàstrofe», segons el governador de la regió de Grècia Central, Fanis Spanos. Prop de 500 bombers treballen sense parar en un intent per controlar les flames, entre els quals 200 que han arribat d’Ucraïna i Romania, amb el suport de set avions i helicòpters.

El front nord de l’incendi ha envoltat les poblacions de Galatsona, Ellinika i Agriovotano, entre noves consignes d’evacuació per a les localitats de Gouves, Artemisio, Kastri, Vouliki i Pefki, amb uns ciutadans que han rebut l’ordre de dirigir-se immediatament al port d’Istiaia per ser traslladats al continent. Al voltant de 2.000 habitants ja han sigut evacuats i reallotjats en hotels. Els ferris i els barcos militars estan en alerta per si és necessari portar a terme més evacuacions per mar. Els equips de rescat han atès 350 veïns que s’havien refugiat a la platja de la localitat de Pefki.

Mitjans insuficients

Les operacions dels bombers continuen però amb pocs resultats en les últimes hores. «Els fronts no s’acaben. Tots els pobles són un front. El foc s’està estenent a altres llocs. El foc no es combat amb excavadores», es lamenta Angelos Misirlis, tinent d’alcalde encarregat de protecció civil al municipi d’Istiaia.

«Hem viscut incendis en el passat, però aquesta situació mai l’havíem vist abans», afirma, per la seva banda, Nikos Papaioannou, un veí de Gouves. El principal front de l’incendi ocupa uns 30 quilòmetres de llarg, segons les autoritats. «És massa gran. Hem intentat salvar el poble (de Gouves) però els mitjans han sigut insuficients», explica Papaioannou. «És dramàtic, tots acabarem al mar».

«No hi ha prou efectius», denuncia Giorgos Kelaïtzidis, el vicegovernador d’Eubea. Segons les seves dades, les flames han devorat 35.000 hectàrees de terreny i centenars de cases. «Estem lliurant un combat titànic i tardarem molt temps en la reconstrucció».

Eubea està ara mateix partida en dos per les flames. «Estem sols. El nostre final és a prop», va proclamar l’alcalde d’Istiaia, Giannis Kotzias, a la cadena estatal grega Skai. Aquest diumenge, i per primera vegada des de la declaració dels incendis, ha aparegut recolzament aeri per auxiliar els bombers. «No podem ser a tot arreu», ha lamentat un dels efectius a la mateixa cadena.

«Estem abandonats»

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Escòcia nomena Swinney nou ministre principal

Les flames avançaven aquest matí cap a Istiaia, devorant cases i boscos de pins. «40.000 persones viurem com morts vivents aquests pròxims anys per la destrucció de la regió», diu l’Iraklis, un dels veïns. «Durant els pròxims quaranta anys no hi haurà feina i a l’hivern serà més dur perquè no tindrem els boscos per protegir-nos del fred», adverteix Yannis Selimis, veí de Gouves. «L’Estat és absent. Si la gent se’n va, els pobles es cremaran (...) Estem abandonats de la mà de Déu», es queixa.

Al Peloponès, els principals fronts de les regions de Mani, Ília i Messínia, on diversos pobles van ser evacuats dissabte, continuen actius aquest diumenge. Més de 56.000 hectàrees han sigut devastades en els últims 10 dies a Grècia, segons el Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals (EFFIS). Unes 1.700 hectàrees es van cremar de mitjana durant el mateix període de temps entre el 2008 i el 2020, cosa que mostra la dimensió de la catàstrofe.