Discurs d’odi

La comunitat LGTBI+ brasilera es refugia a Portugal

  • El país lusità és una de les principals destinacions de milers de brasilers que fugen de l’homofòbia encoratjada pel president Jair Bolsonaro des de 2018

3
Es llegeix en minuts
Lucas Font
Lucas Font

Corresponsal.

ver +

Aquell dia, un cotxe va estar a punt d’atropellar-les. Gláucia Manzzaneira estava a punt de travessar el carrer agafada de la mà de la seva dona en un barri de São Paulo, però es van aturar just a temps. «Quan va passar pel nostre costat, el conductor va cridar que Bolsonaro acabaria amb nosaltres. No podia creure el que acabava de passar», explica Manzzaneira. Va ser a finals de 2018, poques setmanes abans que l’actual president brasiler guanyés les eleccions. «Van ser uns mesos molt tensos. Sabíem que hi havia persones homòfobes, sempre hi han sigut, però el discurs de Bolsonaro va fer que se sentissin legitimades per fer aquesta mena de coses». Poc després de la victòria del candidat ultradretà, Manzzaneira i la seva dona van decidir deixar-ho tot i instal·lar-se a Portugal.

L’aprovació de diverses lleis, com la d’autodeterminació de gènere el 2018, han situat el país lusità entre els més hospitalaris amb la comunitat LGTBI+, segons organitzacions internacionals com ILGA i Spartacus International. Una situació que, unida als vincles familiars i culturals, ha fet que moltes persones que fugen de la inseguretat i l’homofòbia al Brasil optin per Portugal com a lloc d’acollida. «Aquí la situació és molt diferent, mai he tingut cap problema per la meva orientació sexual, més enllà d’algunes mirades indiscretes», assegura Manzzaneira, resident a Porto. «A São Paulo, en canvi, comencem a tenir por, fins i tot a la zona on vivíem, que sempre ha sigut tolerant amb la comunitat LGTBI+.»

Augment de la violència

Diversos estudis independents mostren un augment dels crims d’homofòbia al Brasil en els últims anys, malgrat que el Tribunal Suprem va tipificar com a delicte penal els actes d’odi contra la comunitat LGTBI+ el 2019, amb penes de fins a cinc anys de presó. Segons el Grup Gai de Bahia, l’organització de defensa dels drets de la comunitat més antiga del país, el 2018 van morir de forma violenta 320 persones, una xifra que va augmentar lleugerament el 2019 i que situa el Brasil com un dels països amb més crims homòfobs per habitant del món. «És molt important que hi hagi lleis contra els delictes d’homofòbia, però el Brasil continua sent un país molt violent per a la comunitat LGTBI+. Els números ho demostren», assenyala Manzzaneira.

L’augment de la violència contra el col·lectiu i la victòria de Bolsonaro van portar Débora Ribeiro a fundar l’associació Queer Tropical a Porto, que va néixer a Facebook i que es dedica a donar suport als brasilers LGTBI+ que volen instal·lar-se a Portugal. «Vaig crear la pàgina el dia que va guanyar Bolsonaro i en només 12 hores ja tenia 1.000 sol·licituds per entrar al grup», explica Ribeiro, que destaca que l’auge de la ultradreta al Brasil va permetre una «sortida de l’armari» de les persones que compartien aquesta mateixa ideologia. «Tots teníem algun familiar que ni tan sols sabia que era homòfob i que de sobte es va creure amb el dret de ser-ho perquè hi havia un diputat que validava aquest discurs.» Aquesta situació va provocar, segons l’activista, un «augment absurd» del nombre de persones LGTBI+ que van arribar a Portugal.

Acollida LGTBI+

Notícies relacionades

Ara l’associació Queer Tropical té 15 voluntaris que donen assistència legal a les persones LGTBI+ que pateixen la violència al Brasil per la seva condició sexual, els ofereixen informació sobre l’obtenció de visat i els donen suport per accedir als serveis de salut i ajudes socials. Es tracta d’una estructura en xarxa que posa en contacte persones que han passat per situacions semblants i que poden orientar aquells que encara no han arribat. «No és el mateix ser una dona blanca, lesbiana i de classe mitjana que ser una persona transsexual, amb pocs recursos i racialitzada. Les necessitats són diferents i el suport que reben també ho és», explica Ribeiro.

Malgrat que no hi ha xifres oficials sobre el nombre de brasilers que han arribat a Portugal fugint de l’homofòbia i la transfòbia, sí que hi ha hagut un clar augment de les arribades d’immigrants procedents del Brasil en termes generals en els últims anys. Segons l’informe anual del Servei d’Estrangers i Fronteres (SEF), el 2019, la població brasilera resident a Portugal va créixer un 45,5% respecte a l’any anterior, un augment històric. La tendència a l’alça es va mantenir el 2020, però no sorprèn Manzzaneira. «Falta molt perquè la situació millori, independentment de la reelecció de Bolsonaro. Ell va ser l’espurna, però el problema ara és molt més greu».