Arrenca el judici per corrupció més important de la història del Vaticà

El judici Mans Netes del Vaticà, el procés per corrupció més important de la història recent de l’Església catòlica, ha començat aquest dimarts a l’antiga aula multifuncional dels Museus Vaticans. Aquesta és, des d’ara, una sala especial. Per la seva mida, més gran de la que sol utilitzar-se per a les vistes vaticanes habituals, el Vaticà va ordenar al maig que fos reconvertida en seu judicial. El detall parla del caràcter sense precedents del procés, que veu a la banc dels acusats un cardenal caigut en desgràcia, Angelo Becciu –Francesc ja li va retirar tots els privilegis de purpurat–, juntament amb nou persones més, entre els quals una dona i diversos exfuncionaris vaticans. Tots culpables, segons l’acusació, d’una desena de delictes –des de malversació de fons i extorsió, a frau– que han revelat l’existència d’una espècie de ‘Vaticà paral·lel’.  

Com en el cas Obredecht a l’Amèrica Llatina, i Mans Netes a Itàlia, on als 90 es va revelar l’escàndol de corrupció més gran fins llavors conegut, tot va començar gairebé per casualitat: tirant el 2019 del petit fil d’una inversió –que després va resultar un fracàs– per la compra d’un edifici a Londres, no només a un preu exorbitant, sinó que a més, amb un deute. Va ser a partir d’allà que el fiscal vaticà Gian Piero Milano va arribar a descobrir que la milionària compra de l’edifici en qüestió, feta amb diners de la beneficència que rep el Papa –en concret, l’Òbol de Sant Pere–, amagava una complexa i tèrbola trama que ha arribat als fonaments de la cúria romana.

Segons les 500 pàgines de la documentació aportada per la fiscalia, els diners vehiculats a través de Secretaria d’Estat, de la que Becciu era un alt càrrec, haurien servit per a la tèrbola adquisició de part de l’esmentat edifici de Londres –ubicat al barri londinenc de Chelsea i que solia pertànyer a Harrod’s–, per a inversions en paradisos financers, activitats d’intel·ligència paral·leles a les oficials de la Santa Seu, i per finançar empreses de la família del cardenal. 

Registres ordenats pel fiscal

És el cas, per exemple, de la cooperativa Spes, les oficines de la qual van ser registrades el maig per ordre del fiscal, i que està representada legalment per Antonino Becciu, germà del cardenal. A ell, segons l’acusació, el purpurat hauria entregat 600.000 euros de la Conferència Episcopal Italiana i 225.000 euros de fons de la Secretaria d’Estat. «Soc innocent», ha repetit Becciu. 

Una altra prova estaria precisament en l’edifici que va destapar la capsa de Pandora. Segons l’acusació, el cardenal hauria intentat readquirir l’immoble per més de 300 milions de lliures esterlines, a través d’una sèrie de personatges opacs, gran part d’ells italians: Aquests són Giancarlo Innocenzi, un exparlamentari de Forza Italia (el partit de Silvio Berlusconi), el diplomàtic Giovanni Castellaneta i Marco Simeon.  

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

Els veritables objectius de Becciu és el que ara ha d’aclarir el judici. Tot i que el Vaticà, en aquests mesos, ja ha filtrat detalls dignes d’una pel·lícula. Entre d’altres: que una amiga de Becciu, l’única dona imputada, Cecilia Marogna, descrita com una espècie de Mata Hari –perquè, entre d’altres, existeix una carta firmada per Becciu en la qual se la descriu com a «analista geopolítica i consultora de relacions exteriors»–, hauria rebut entre desembre del 2018 i juliol del 2019, i a través d’un empresa pantalla establerta a Eslovènia, un total de 575.000 euros. 

Amb aquesta trama maquiavèl·lica com a punt de partida, la incògnita és també quant durarà aquest judici clau també perquè, quan Jorge Mario Bergoglio va ser elegit el 2013, una de les sol·licituds va ser precisament la de «fer neteja» al Vaticà. Francesc ha necessitat vuit anys per trobar l’objectiu, que és molt, però finalment va descobrir el «Vaticà paral·lel», una estructura que –si es prova l’acusació– no només especulava amb els donatius dels fidels, sinó que comptava o intentava comptar amb un servei de diplomàcia alternativa als canals que utilitza el Papa en persona.