Brussel·les amenaça Polònia amb multes si no acata les sentències del TJUE

A Brussel·les se li ha acabat la paciència amb Polònia. La Comissió Europea ha tornat a escriure al Govern polonès demanant-li que compleixi la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE), que va reclamar la setmana passada la suspensió immediata del règim disciplinari del Suprem per considerar que no s’ajusta al dret europeu, una sentència que el Constitucional polonès ha decidit no acatar. Varsòvia té fins al 16 d’agost per rectificar el tret. Si no posa remei a la situació aleshores, l’Executiu comunitari demanarà la imposició de sancions financeres.

«Hem demanat a Polònia que confirmi a la Comissió que complirà plenament amb la decisió del tribunal del 14 de juliol sobre la sala disciplinària. Polònia ha d’informar-nos sobre les mesures previstes a tal efecte abans del 16 d’agost», han explicat la vicepresidenta, Vera Jourova i el comissari de Justícia, Didier Reynders. «Si no es pot executar degudament la fallada del TJUE, demanarem sancions financeres», han afegit sobre una sanció que haurà de confirmar després la justícia europea. «Si són sancions, són per motivar a moure’s. Esperem que es pugui evitar arribar fins aquí i que el 16 d’agost a última hora no faci falta», ha afegit la comissaria de nacionalitat txeca.

L’avís coincideix amb la publicació del segon informe sobre l’Estat de dret a la UE, que, per segon any, torna a alertar de problemes respecte a la independència judicial en països com Polònia o Hongria. Segons Brussel·les, pràcticament tots els estats membres estan portant a terme reformes del sistema judicial, tot i que el seu calat, la forma i els progressos varien. Alguns països de la UE han fet passos o estan prenent mesures per reforçar la independència judicial, el nomenament de jutges o l’autonomia de les fiscalies. D’altres, no obstant, han continuat realitzant reformes que redueixen les salvaguardes sobre la independència judicial plantejant preocupacions o agreujant les ja existents quant a la influència del poder executiu i legislatiu sobre el funcionament del sistema judicial. 

Retrocessos en independència judicial

És el cas de Polònia, on les reformes, segons alerta la Comissió, continuen sent font de gran preocupació. Però també d’Hongria, on la direcció dels canvis és negativa i apunta a una reducció de les salvaguardes, Bulgària, Eslovàquia, Croàcia, Eslovènia així com Espanya, on la renovació del CGPJ segueix bloquejada, cosa que prolonga la preocupació que pugui ser percebut com a vulnerable a la politització, o Lituània, on el president del Suprem també es manté ‘ad interim’ des del 2019. 

Brussel·les, en tot cas, va encara més lluny i alerta que en alguns estats membres els atacs polítics i els reiterats intents de soscavar els jutges o les institucions judicials posen en perill encara més la independència judicial. Per exemple, no hi ha hagut canvis a Polònia, on la doble funció del ministre de Justícia, que també és el fiscal general, continua sent motiu de preocupació. Quant a Hongria, si bé la independència de la fiscalia està consagrada en la llei, no hi ha hagut canvis, segons Brussel·les, sobre alguns aspectes de la fiscalia que no compten amb prou garanties contra la influència política.

Corrupció i mitjans de comunicació

Notícies relacionades

Directe | Últimes notícies sobre la guerra entre Rússia i Ucraïna

França posarà a prova el racisme que persisteix en les empreses

L’anàlisi sobre la lluita contra la corrupció també dona un balanç agredolç. Hi ha 10 països de la Unió Europea que es troben en els 20 primers del món que es perceben com a menys corruptes i alguns estan adoptant o revisant les seves estratègies, els marcs relatius a la integritat, els conflictes d’interès, la transparència respecte als grups de pressió o les portes giratòries. No obstant, l’Executiu comunitari reconeix que persisteixen desafiaments importants en aquest terreny. En particular, relacionats amb les investigacions penals, els enjudiciaments i l’aplicació de sancions per corrupció en alguns estats membres. 

A més, els recursos assignats a la lluita contra la corrupció no sempre són adequats en alguns països europeus, en d’altres generen preocupació l’eficàcia de les investigacions, els procediments judicials o l’adjudicació de casos de corrupció d’alts càrrecs, mentre que la Covid-19 ha alentit les reformes i les decisions en alguns països. Una pandèmia que també ha afectat periodistes i mitjans de comunicació. De fet, l’Executiu comunitari alerta d’un deteriorament generalitzat de la situació dels periodistes en alguns estats membres, com Eslovènia. No tots els reguladors dels mitjans de comunicació són lliures d’influència política i, segons Brussel·les, hi ha un alt risc d’interferència política en els mitjans de comunicació d’alguns estats membres.