¿Què passa a Sud-àfrica? En cinc claus

El detonant de les protestes se situa en l’entrada a la presó, fa una setmana, de l’expresident Jacob Zuma, condemnat a 15 mesos de presó per negar-se a declarar en una causa judicial oberta per corrupció. Zuma, que va ostentar el poder durant nou anys, fins al 2018, va ser conegut com el president del poble. Tot i que les classes altes del país consideren justificada la investigació per corrupció, els seus seguidors creuen que el seu empresonament és fruit d’una caça de bruixes i un assetjament de l’ètnia zulú, a la qual pertany l’expresident i majoritària al país.

Les protestes no van tardar a derivar en incidents violents. Primer, van començar a la província de KwaZulu-Natal, d’on és originari l’expresident. Es van cremar pneumàtics amb l’objectiu de bloquejar carreteres. A mesura que la violència anava estenent-se per les principals ciutats del país, també va pujar el to dels atacs amb l’assalt a botigues i grans magatzems. El total de morts supera els 70, molts ferits en les estampides de les botigues a l’arribada de les forces de seguretat. El número de detinguts supera el miler i la policia assegura que delinqüents habituals han aprofitat el caos per delinquir.

Més enllà de l’empresonament de l’expresident Zuma, raons de fons expliquen el profund descontentament larvat. La penúria econòmica ha sigut la constant durant els 27 anys de l’era democràtica; per això la reacció de saquejar botigues i centres comercials. Aproximadament la meitat dels 35 milions d’adults del país viuen per sota del llindar de la pobresa i els joves es veuen afectats per un alt índex d’atur. A més, Sud-àfrica té un dels nivells de desigualtat més alts del món, amb una «economia dual» que respon a la lògica d’una elit minoritària rica i blanca davant una majoria negra i pobra.

La pandèmia de Covid ha exacerbat la pobresa i amb ella, la gana, tal com demostren sondejos governamentals recents. Les xifres oficials d’atur van arribar a una xifra rècord superior al 32% en els tres primers mesos del 2021. Tot i que el Govern ha augmentat els subsidis socials per esmorteir la pandèmia, no pot permetre’s el luxe d’igualar els costosos plans de subsidi de les nacions més riques.

No són pocs els analistes que veuen darrere de l’esclat social una mà negra per deposar l’actual president, Cyrill Ramaphosa, successor de Zuma i amb el qual rivalitza. El recolzament de l’expresident de bona part de la població reflecteix una divisió dins del governant Congrés Nacional Africà (ANC), on una facció pro-Zuma s’oposa al seu successor, el president Cyril Ramaphosa.