Brussel·les obre procediment contra Hongria i Polònia pels drets LGBTIQ

Brussel·les eleva el to contra Hongria i Polònia pels drets de la comunitat LGBTIQ. La Comissió Europea ha llançat aquest dijous dos procediments d’infracció contra els dos països per la possible vulneració de la igualtat i la protecció dels drets fonamentals. En el cas de Budapest, la denúncia es refereix a la recent legislació aprovada pel Parlament hongarès que prohibeix «mostrar o promocionar» l’homosexualitat entre els menors de 18 anys. En el cas de Varsòvia, el procediment es refereix a les zones lliures d’ideologia de LGBT a diverses regions i municipis polonesos. Els dos països tenen ara dos mesos de termini per respondre.

«Europa mai permetrà que s’estigmatitzi parts de la nostra societat: ja sigui pels seus éssers estimats, per la seva edat, el seu origen ètnic, les seves opinions polítiques o les seves creences religioses», advertia la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el 7 de juliol passat davant el Parlament Europeu. Els contactes amb les dues capitals en les últimes setmanes per mirar de reconduir la situació no han donat fruits i Brussel·les ha decidit llançar el procediment d’infracció. Si no s’obté una resposta satisfactòria el cas podria acabar també davant el Tribunal de Justícia de la UE.

Front contra Orbán

En el cas d’Hongria, el nou front va esclatar a mitjans de juny amb la tramitació de la llei que estableix «prohibeix o limita» l’accés a continguts que propaguin o retratin l’anomenada «divergència de la mateixa identitat corresponent al sexe al néixer, canvi de sexe o homosexualitat» per a persones menors de 18 anys. Malgrat les crides fins a 18 caps d’Estat i de Govern i de les institucions europees, el Govern que lidera el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va seguir endavant amb els seus plans i va aconseguir l’aprovació al Pparlament de la nova llei. Des d’aleshores la Comissió Europea ha intentat reconduir la situació sense èxit. «Hongria no ha explicat per què l’exposició dels nens a contingut LGBTIQ com a tal seria perjudicial per al seu benestar o no estaria amb consonància amb l’interès superior del nen. Per tant, la Comissió ha decidit enviar a Hongria una carta de notificació formal perquè considera que la llei viola una sèrie de normes de la UE», resumeixen la Comissió.

Concretament, la nova llei hongaresa incompleix, segons Brussel·les, la directiva sobre serveis de mitjans audiovisuals respecte a les normes per al contingut audiovisual i la prestació gratuïta de serveis de mitjans audiovisuals transfronterers, ja que Hongria imposa restriccions injustificades que discriminen les persones per la seva orientació sexual i, a més, són desproporcionades. En segon lloc, algunes de les disposicions impugnades infringeixen la directiva sobre comerç electrònic. La llei prohibeix la prestació de serveis que mostrin contingut que mostri diferents orientacions sexuals per a menors, fins i tot si aquests serveis s’originen en altres Estats membres. 

Notícies relacionades

¿Per què la nova llei LGTB d’Hongria causa tant enrenou?

Milei acusa Sánchez de portar la "decadència"

A més, Hongria tampoc ha justificat la restricció dels serveis transfronterers de la societat de la informació ni va notificar prèviament a la Comissió algunes de les disposicions impugnades, malgrat l’obligació de fer-ho establerta en la Directiva sobre transparència del mercat únic. La llista de retrets no acaba aquí. Brussel·les també considera que Hongria ha violat els principis del Tractat de lliure prestació de serveis i lliure circulació de mercaderies al no demostrar que les restriccions estan degudament justificades, no discriminatòries, i proporcionat. També es vulnera el dret a la protecció de dades, la dignitat humana, la llibertat d’expressió i informació, el dret al respecte de la vida privada i el dret a la no-discriminació, consagrats a la Carta dels Drets Fonamentals de la UE, així com els valors establerts en l’article 2 del Tractat.

Zones lliures de LGBT

En el cas del procediment contra Polònia, el cas es refereix a la creació de les anomenades «zones lliures d’ideologia LGBT» a partir del 2019 en diversos municipis i regions poloneses. A la Comissió li preocupa que aquestes declaracions puguin violar la legislació de la UE en matèria de no discriminació per motius d’orientació sexual. Malgrat les crides realitzades des de fa mesos, fins ara les autoritats poloneses no han remès a Brussel·les la informació sol·licitada, «ometent manifestament respondre a la majoria de les sol·licituds de la Comissió», denuncia la Comissió que considera que el Govern ultraconservador polonès que lidera el partit Llei i Justícia (PiS) està obstaculitzant la capacitat de la Comissió per exercir les competències.