¿Per què la nova llei LGTB d’Hongria causa tant enrenou?

La nova llei a Hongria que prohibeix «mostrar o promocionar» l’homosexualitat o el canvi de gènere entre els menors ha desencadenat protestes generalitzades i amenaces de sancions al Govern del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, per part de la Unió Europea (UE). Aquests són els cinc aspectes que s’han de saber sobre la polèmica llei aprovada al juny i les seves conseqüències.

1.– ¿Què diu la llei?

La llei estava originalment dirigida a endurir els càstigs per abusos sexuals a menors, però la seva versió final va incloure esmenes que, segons els seus crítics, relacionen abusos amb homosexualitat. La llei prohibeix la «promoció» de l’homosexualitat i el canvi de sexe per a més petits de 18 anys i diu que només instructors autoritzats pel Govern poden impartir educació sexual a les escoles.

Les empreses no podran fer anuncis que mostrin recolzament als homosexuals si es considera que estan dirigit a menors, segons la llei. Educadors i empreses editorials han dit que els preocupa que llibres de literatura clàssica siguin retirats dels programes escolars si es considera que contravenen la llei.

Per la seva banda, els canals de televisió temen que se’ls impedeixi presentar pel·lícules durant el dia si inclouen personatges gais o fins i tot una bandera arc de Sant Martí. El Parlament hongarès, controlat pel partit Fidesz, del primer ministre nacionalista Viktor Orbán, va aprovar la llei el 15 de juny, tot i que no va quedar clar quins càstigs es poden aplicar per incomplir-la.

2.– ¿Per què s’hi oposa la Comissió Europea?

Abans d’una cimera de la UE que es va celebrar al juny, governants de 17 països del bloc van firmar una declaració conjunta que condemna la discriminació basada en l’orientació sexual, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va qualificar la llei de «vergonya». La legislació «contravé els valors de la Unió Europea», va afirmar Von der Leyen, que va advertir que Budapest ha «de rectificar» o enfrontar les conseqüències. Per a molts crítics la llei hongaresa és més dura que la que va adoptar Rússia el 2013 contra la «propaganda gai».

3.– ¿Quina ha sigut la resposta d’Hongria?

Orbán va acusar els líders de la UE de comportar-se com a «colonialistes» que pretenen «dictar» altres països, i nega que la llei sigui homòfoba, mentre va qualificar les crítiques de Von der Leyen de «vergonyoses».

«No és una llei sobre homosexualitat, sinó una llei sobre com educar els nens en qüestions de sexualitat», va indicar. «Com els pares hongaresos desitgen educar els fills no està sota la jurisdicció [de la UE] ni hauria de preocupar cap altra institució europea», va dir a AFP l’oficina de premsa del Govern hongarès.

4.– ¿La llei respon a un interès electoral?

La llei està considerada com a part del projecte d’Orbán de convertir Hongria en un bastió conservador des que va arribar al poder el 2010. Alguns analistes afirmen que l’atac del primer ministre a la comunitat LGTB s’assembla a la seva agenda antimigratòria, i que busca enfortir la seva base de votants abans de les eleccions de l’any vinent.

A aquesta llei l’han precedit d’altres estimades discriminatòries per a la comunitat gai. El Parlament va aprovar al desembre una prohibició perquè parelles homosexuals adoptin nens i un any abans va entrar en vigor una prohibició per canviar legalment de sexe. Aquests canvis van acompanyats per un creixent sentiment antigai, especialment a la premsa controlada pel Govern.

El 2019, una campanya publicitària de Coca-Cola amb parelles homosexuals somrients i consignes contra la discriminació va portar alguns membres de Fidesz, el partit d’Orbán, a demanar un boicot contra els productes de l’empresa.

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

5.– ¿Quina decisió polèmica va prendre la UEFA?

La disputa també va arribar al món de l’esport el mes passat, quan la UEFA es va negar a permetre que l’estadi de Munic fos il·luminat amb els colors de l’arc de Sant Martí per als partits de l’Eurocopa-2020, com a protesta contra la llei. La UEFA va ser criticada per grups LGTB per al·legar que, com a organització «neutral», estava obligada a rebutjar una sol·licitud de naturalesa política. El ministre hongarès de Relacions Exteriors, Peter Szijjarto, va elogiar la decisió de la UEFA i va assegurar que és «perill barrejar l’esport amb la política».