Jansa estrena presidència eslovena de la UE amb una allau de crítiques pels atacs a jutges i periodistes

L’estrena del primer ministre eslovè, Janez Jansa, davant el ple del Parlament Europeu com a president de torn de la Unió Europea fins al 31 de desembre del 2021 –en la segona presidència rotatòria que assumeix Eslovènia des de la seva adhesió el 2004– ha tingut els ingredients esperats: crítiques generalitzades de la majoria dels grups polítics pels seus atacs a la independència judicial i als mitjans de comunicació, molts retrets pel retard en el nomenament dels representants eslovens a la nova Fiscalia europea i tancament de files en defensa dels valors europeus i l’Estat de dret. «Aquí l’únic que volen és convertir afers interns d’Eslovènia en problemes europeus», s’ha defensat Jansa.

Malgrat el to crític generalitzat, la presentació de les prioritats de la nova presidència rotatòria de la UE, des de la recuperació econòmica fins a frenar la Covid-19, l’ampliació als Balcans occidentals, la conferència sobre el futur d’Europa o la immigració, ha transcorregut sense grans enfrontaments. Jansa s’ha presentat davant els eurodiputats com a defensor de l’Estat de dret, dels valors europeus consagrats al tractat i de la llibertat de premsa a Europa. És més, ha insistit que «no hi ha cap repressió a Eslovènia contra els periodistes» i ha recordat que l’últim periodista empresonat pel que va escriure va ser ell.

«Vam entrar a la Unió Europea per col·laborar no per dividir. Hem viscut en un Estat sense democràcia, on no es respectaven els drets humans. No volem que es produeixin les mateixes divisions», ha assegurat, defensant una unió que respecti totes les opinions i que reaccioni contra les notícies falses i el poder dels grans monopolis. «Quan parlem del futur d’Europa hem d’escoltar a tothom perquè és l’única manera de trobar un camí comú», ha recordat, quan es compleixen gairebé 30 anys de la independència del seu país.

Quant a les crítiques pel retard en el nomenament dels candidats a la Fiscalia europea contra el frau ha conclòs la polèmica indicant que el retard es deu a problemes de «procediment intern», i que després de la designació del nou ministre de Justícia espera que el procés acabi a la tardor. En tot cas, no ha desaprofitat l’ocasió de criticar el fet que hi ha cinc països, entre els quals, Dinamarca, Suècia o Irlanda, que no s’hi han sumat.

Fredor i molts dubtes

Les seves explicacions han sigut rebudes amb recels i fredor. «Pel PPE, l’Estat de dret va ser i sempre serà un principi fonamental que defensarem per tots els mitjans», ha recordat el seu cap de files, Manfred Weber, que ha instat Jansa a nomenar al més aviat possible el seu representant a la Fiscalia europea, tot i que reconeix que el tema de la independència judicial «s’ha polititzat».

La portaveu dels socialistes, Iratxe García, ha recordat que la llibertat de premsa és «un pilar indispensable» de la democràcia i que el nomenament d’un fiscal és «urgent», i ha criticat a Jansa per utilitzar el viatge a Eslovènia de la Comissió Europea la setmana passada per atacar l’oposició. En la mateixa línia s’han pronunciat els liberals, que han dubtat dels compromisos de Jansa. «Parla i parla però no compleix el que diu», ha criticat el lineal Malik Azmani. «Tinc dubtes de com de bé representarà la seva presidència a tots els europeus durant els pròxims sis mesos», ha expressat també la copresidenta dels Verds, Ska Keller. «La població eslovena té dret a una justícia i premsa independent. Que hàgim d’esperar al nomenament de la fiscalia és inacceptable», li ha etzibat el líder de l’esquerra, Martin Schirdewan.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

Entre els pocs aliats que ha trobat hi ha l’extrema dreta i els ultraconservadors. «Aquest és l’únic parlament a l’Europa democràtica que fa un cordó sanitari a partits només perquè tenen idees diferents. Ningú pot donar lliçons de democràcia», ha lamentat Marco Zanni, representant de la Lliga. «Ens tranquil·litzen les seves paraules, enfocament i afecció als valors fonamentals de la UE, inclòs l’Estat de dret», ha celebrat Raffaele Fitto, del grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, arremetent contra la «instrumentalització» de la Fiscalia europea. 

En el debat també hi ha participat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que ha tornat a posar èmfasi en la necessitat de garantir una judicatura independent i a protegir valors com la diversitat, la llibertat dels mitjans o l’Estat de dret. «Per nosaltres la UE no és una cosa que puguem donar per descomptada», ha recordat, abans de confirmar que en les pròximes setmanes presentaran el segon informe sobre l’Estat de dret a la UE. «Un Estat de dret fort i vibrant és una premonició absoluta per a totes les nostres tasques, inclosa una recuperació econòmica i transformació exitosa».