Xile festeja l’inici de la comissió que elaborarà la nova Constitució

Amb esperances i també amb alguns temors arrenca aquest diumenge a Xile la Convenció que redactarà una nova Constitució, com a resposta institucional a la crisi que va desencadenar l’onada de protestes de l’octubre del 2019 en reclam de més igualtat de drets i benestar social.

Els 155 electes, 77 dones i 78 homes, elegits en una inèdita votació paritària, i que va reservar 17 escons per a pobles indígenes, tenen la missió de redactar la Constitució que reemplaçarà l’actual, escrita inicialment per una petita comissió durant la dictadura d’Augusto Pinochet (1973-1990) i aprovada el 1980 en un procés qüestionat.

En els últims 30 anys de democràcia va tenir diverses reformes, però va mantenir la seva essència per sostenir un model econòmic ultra liberal que va portar progrés i també desigualtat, cosa que va desencadenar les massives protestes –algunes de molt violentes– fa 20 mesos.

L’heterogeneïtat dels integrants que juramentaran aquest diumenge com a convencionals, majoritàriament independents amb afinitats d’esquerra i sense experiència en càrrecs públics, juntament amb el fet que cap de les llistes de candidats hagi aconseguit assolir per si mateixa el terç que atorga poder de veto, obre l’esperança que serà un òrgan obligat a arribar a acords.

Però aquesta mateixa diversitat en postures i orígens alimenta el temor que s’eternitzin les discussions i finalment el text no aconsegueixi complir les expectatives ciutadanes.

«Tot el país representat»

«Tot el país hi està representat i s’asseuran a dialogar, a conversar sobre el país que volem. Per primera vegada veig que hi ha una instància de tant poder com aquesta en la qual no hi ha darrere els poders fàctics», va dir a l’AFP el sacerdot jesuïta Felipe Berríos, una de les veus més influents a Xile. «El poble xilè té una vocació de diàleg, d’entesa. No s’ha de tenir por», va afegir. Però les friccions sorgides per les peticions d’alguns dels constituents van posar una dosi de tensió els dies previs.

Representants dels pobles indígenes van criticar el govern per no assegurar les condicions perquè es compleixin alguns requisits que imposa la seva cosmovisió i d’altres es van queixar per la falta de pressupost per a assessories.

Notícies relacionades

Xile sepulta la Constitució de Pinochet

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La «Llista del Poble», organitzada al caliu de les protestes de carrer i integrada per un grup heterogeni de mestresses de casa, advocats i activistes, i que va sorprendre a l’obtenir 27 representants, va convocar a una manifestació abans de l’inici de la cerimònia. La manifestació es va convocar a la Plaza Italia, l’epicentre de les protestes, per marxar fins a la seu de l’antic Congrés a Santiago, on es realitzarà la cerimònia, en el que una altra part de la ciutadania considera una «pressió popular indeguda».

La vigília, 60 constituents van firmar una carta en la qual demanden «garanties democràtiques per a la sana instal·lació de la convenció», en la que exigeixen, entre altres punts, l’alliberament de presos de la revolta social del 2019.