Les tropes afganeses es fan càrrec de la base aèria de Bagram després de la retirada dels EUA

La base de Bagram té una llarga història. Situada a 50 quilòmetres de la capital de l’Afganistan, Kabul, va ser construïda pels soviètics el 1950 i es va convertir en la principal base militar de la Unió Soviètica durant la invasió del país centreasiàtic a principis del 1979. Quan l’URSS va deixar d’existir, el 1991, la base va quedar en l’abandonament. Va tornar a renéixer el 2001, quan va aconseguir les seves instal·lacions l’Exèrcit dels Estats Units per començar una altra guerra. Ara, aquest dissabte, el centre militar passarà en mans del Govern afganès.

Fonts del Govern de Kabul han afirmat a l’agència AP que la base àrea ja és buida de soldats nord-americans. Una mostra clara de la intenció del president dels EUA, Joe Biden, de sortir de l’ Afganistan al més aviat possible. 

La data límit fixada per al replegament total de les tropes era l’11 de setembre del 2021 –just el 20 aniversari de l’atemptat contra les torres bessones de Nova York–, però tot per indicar que la retirada dels militars nord-americans i les dels seus aliats de l’OTAN serà molt abans: aquest mateix mes de juliol.

Lluny queden aquells anys, fa una mica més d’una dècada, en els quals la base de Bagram allotjava 100.000 soldats dels EUA, i era l’epicentre de la lluita del Govern de Washington contra els talibans. Els EUA van desembarcar a l’Afganistan el 2001 després dels atemptats de l’11-S, en el que el llavors president nord-americà, George W. Bush, va anomenar cridar la «guerra contra el terror».

«Un pas positiu»

«Un pas positiu»«Considerem la sortida de totes les forces nord-americanes de Bagram com un pas positiu. Desitgem la retirada de totes les forces estrangeres del nostre país. Aquest és l’interès de tots ells i de tots els afganesos. Els afganesos podran ara acostar-se més a la pau i a la seguretat», ha dit aquest divendres el portaveu dels talibans, Zabihullah Mujahid.

La realitat, no obstant, és just la contrària: des que es va oficialitzar l’acord de pau entre els EUA i els talibans –negociat per l’Administració de Donald Trump–, els talibans van començar una vasta ofensiva contra les forces de seguretat i de l’Estat afganès que dura més d’un any. En les últimes setmanes s’ha agreujat: han conquistat en pocs dies diverses desenes de territoris i províncies que fins ara estaven sota control de Kabul. 

Notícies relacionades

Afganistan, ‘game over’

Almenys 25 morts i 52 ferits en un atemptat múltiple prop d’una escola femenina a l’Afganistan

L’acord de pau entre els EUA i els talibans no era per acabar la guerra: va ser per facilitar la retirada nord-americana. A canvi, els talibans van prometre no permetre que es planegessin atemptats a l’estranger des del seu territori.

Aquest dijous, el president afganès, Ashraf Ghani, va arribar a Washington per reunir-se amb Biden. Segons la Casa Blanca, Biden li va prometre ajuda econòmica i diplomàtica. En la decisió de retirada dels soldats nord-americans, no obstant, no hi ha marxa enrere.