Un centenar de desapareguts després de l’ensorrament d’un edifici d’apartaments a Miami

12 hores després de la caiguda parcial dijous de matinada d’un edifici residencial a Surfside, al comtat de Miami-Dade, a Florida, la recerca desesperada per supervivents continuava a la tarda. L’alcaldessa del comtat, Daniella Levine Cava, ha elevat fins a 99 la xifra de desapareguts en una tragèdia que abans havia definit com «l’inimaginable», un «malson» en què, fins al moment d’escriure aquestes línies, s’han registrat oficialment un mort i 12 ferits, tot i que al matí el governador de Florida, el republicà Ron DeSantis, advertia que es preparen «per rebre males notícies atesa la destrucció». Malgrat que les autoritats mantenen la xifra d’un mort, canals de televisió com ABC7 eleven a tres els morts després de la caiguda per causes no determinades de l’edifici Champlain Towers, a aquesta ciutat veïna a Miami Beach. 102 dels residents estan localitzats.

El president dels EUA, Joe Biden, ha declarat l’estat d’emergència a Florida, una mesura amb què busca agilitar la gestió de la tragèdia.

Els equips de recerca i rescat, amb més de 80 unitats del comtat i de zones veïnes desplegades, amb unitats canines i ajuda de cossos de policia, treballen en condicions extremadament perilloses i han detectat sorolls de cops, però no veus humanes segons han explicat les autoritats. A la tarda havien començat les tasques en una zona d’aparcament que estava sota l’estructura de 12 plantes que va col·lapsar la matinada passada, sobre la 1.30 del matí, que alguns dels supervivents han comparat amb «l’impacte d’un míssil».

JUST IN: Video I’ve obtained of the building collapse in Surfside, Florida. pic.twitter.com/BGbRC7iSI9

— Andy Slater (@AndySlater) 24 de junio de 2021

Champlain Towers South, l’edifici situat a primera línia de platja a la petita localitat de 5.600 habitants just al nord de Miami Beach, tenia 12 plantes i 136 unitats, de les quals 55 han col·lapsat i almenys 15 més han quedat seriosament malmeses. Part d’un complex de torres al costat de l’oceà, l’edifici havia sigut construït el 1981 i s’hi estaven iniciant les inspeccions per completar la renovació de certificació, que la llei local imposa cada 40 anys. Encara es desconeixen les causes de l’ensorrament.

L’alcalde de Surfside, Charles Burkett, ha definit l’ensorrament parcial com «una fallada catastròfica de l’edifici» i dijous al matí explicava a NBC que «sembla que hagués esclatat una bomba». «És difícil imaginar com va poder passar això», ha dit. «Els edificis no cauen sense més ni més».

El president dels EUA, Joe Biden, ha parlat per telèfon amb l’alcadesa Levine Cava i ha mostrat la disposició del govern a oferir «immediatament» ajuda a través de l’agència federal de gestió d’emergències (FEMA per les seves sigles en anglès), els operaris de la qual ja són sobre el terreny a Surfside inspeccionant el lloc de la tragèdia. L’ajuda, ha recordat Biden, només pot arribar si el governador DeSantis fa una declaració d’emergència.

Llatinoamericans

Gairebé un terç dels ocupants de l’edifici que encara no han sigut localitzats són estrangers segons ha confirmat al seu compte de Twitter el senador republicà de Florida Marco Rubio, que també ha assegurat que s’està treballant amb diversos consolats per aconseguir visats humanitaris perquè els familiars puguin entrar als Estats Units.

Un número considerable de los residentes del edificio Surfside que se derrumbó son extranjeros. Mi oficina se encuentra en el centro de reunificación familiar para ayudar y brindar ayuda con la obtención de visas humanitarias para sus seres queridos que necesitan viajar a EE. UU.

— Marco Rubio (@marcorubio) 24 de junio de 2021

Una part dels desapareguts són llatinoamericans. La Cancelleria argentina va confirmar des de Buenos Aires que hi ha 10 argentins no localitzats i des d’Asunción la Cancelleria del Paraguai va dir que hi ha sis desapareguts d’aquesta nacionalitat, entre ells Sophia López-Moreira, la germana de la primera dama del país, Silvana López-Moreira, i els seus familiars. Hi ha també almenys quatre veneçolans i quatre colombians, segons una reportera local d’Univisión.

Hay decenas de hispanos de los que aún no se sabe nada. Por conversaciones con sus familiares, sabemos que hay al menos 4 venezolanos, 4 colombianos, 6 paraguayos, argentinos entre los desaparecidos por el derrumbe #Surfside Más info en mi Instagram: MariaAlesiaSosa pic.twitter.com/5cz4e8cEx8

— Maria Alesia Sosa (@MariaAlesiaSosa) 24 de junio de 2021

S’ha establert un centre de reunificació de les famílies al Centre Comunitari Surfside, on la Creu Roja ofereix ajuda i atenció psicològica als supervivents desplaçats, a qui també ajuda a buscar llocs de residència temporal. Al centre també acudien persones que esperaven ansioses notícies dels seus familiars, entre els quals hi havia Sergio Barth, un resident de Miami que ha explicat a ‘The New York Times’ que no havia tingut notícies del seu germà, que havia arribat de Colòmbia amb la seva dona i la seva filla i s’estava quedant a l’apartament d’un amic a l’edifici.

En procés de renovar la certificació

L’edifici col·lapsat, que tenia piscina, gimnàs, pistes de tennis, garatge i zona de barbacoa, just ara estava sent inspeccionat seguint normes locals que obliguen la recertificació cada 40 anys. També s’hi estaven duent a terme unes obres a la teulada.

Estava format de residències de dues i tres habitacions amb preus que oscil·laven entre els 500.000 dòlars i 1,2 milions i, segons ha explicat al ‘Miami Herald’ Kenneth Direktor, un advocat que treballa amb l’associació de veïns, «són gent treballadora, famílies amb nens, gent en edat de jubilació. És una comunitat diversa, no d’una ètnia o religió particular», ha dit al diari, tot i que l’alcaldessa del comtat ha assegurat en una roda de premsa que es tracta d’«una comunitat predominantment jueva».

Daniel Ciraldo, director executiu de la Miami Design Preservation League, ha explicat també al ‘Herald’ que l’edifici va ser un imant des de la seva obertura per a compradors internacionals. «Molta gent s’estava mudant al sud de Florida per l’estabilitat política i volien viure a la platja», ha explicat.

Florida declara l’estat d’emergència

Aquest dijous el governador de Florida, Ron DeSantis, va declarar l’estat d’emergència al comtat de Miami-Dade en vista d’una crida del president dels EUA, Joe Biden, per brindar assistència a les famílies afectades per l’ensorrament. Mitjançant una ordre executiva, DeSantis va considerar que «una part substancial de l’estructura ha sigut destruïda i la resta s’ha tornat inhabitable». A més, cita que diverses agències s’han mobilitzat immediatament per respondre a aquest incident, inclosa la Divisió de Gestió d’Emergències i els departaments de Transport i d’Oportunitats Econòmiques, i que s’estan portant a terme «activitats i operacions d’ajuda en coordinació i cooperació amb funcionaris locals». «Com a governador soc responsable d’enfrontar els perills que presenta aquesta emergència per aquest estat i el seu poble», diu l’ordre executiva.

La mesura preveu «instruir a totes les agències governamentals estatals, regionals i locals, incloses les agències d’aplicació de la llei, perquè identifiquin el personal necessari [...] per ajudar a satisfer les necessitats de resposta, recuperació i mitigació creades per aquesta emergència». Igualment, el text firmat pel DeSantis declara «il·legal [...] que una persona llogui o vengui [...] a un preu desmesurat dins de l’àrea per a la qual es declara l’estat d’emergència qualsevol producte essencial, inclosos, entre d’altres, subministraments, serveis, provisions o equips necessaris». Així mateix, el governador va ordenar que «es posin a disposició prou fons, segons sigui necessari, transferint i gastant diners assignats per a altres finalitats».

Els familiars intenten mantenir l’esperança

Les hores passen al centre de reunificació de famílies de víctimes de l’ensorrament, i, tot i que això gairebé sempre són males notícies en aquests casos, els pròxims al centenar de desapareguts mantenen una actitud positiva i no perden l’esperança. Encara no.

Rachel Spiegel, filla de la Judy, de 65 anys, diu que té mil preguntes sobre el que ha passat, però ara només vol tornar a abraçar la seva mare, amb qui va parlar hores abans que el seu apartament es desplomés la matinada passada. La Judy vivia a l’apartament 603, dos pisos sota d’on estaven passant la nit els argentins Andrés Galfrascoli i Fabián Núñez, i la seva filla, Sofia, de 6 anys, i que també estan desapareguts. Entre les 99 persones de les quals no es tenen notícies hi ha argentins, uruguaians, colombians, porto-riquenys, veneçolans i paraguaians, inclosa la germana, cunyat i nebots de la primera dama paraguaiana, Silvana López Moreira. La Rachel va explicar que tenen poca informació i gairebé tot es limita a una tensa espera, però fan «tot el possible» per mantenir la confiança en la tasca dels equips de salvament. I això encara que, que com va informar el canal CBS, en aquest centre només s’ha produït una única reunificació familiar. La resta, ara per ara, ha d’esperar.

Moisés Rubinstein, veí i membre de la comunitat jueva local, que s’ha abocat amb damnificats i familiars dels desapareguts, va arribar a primera hora del matí i des d’aleshores n’ha estat ajudant uns i altres al centre. Dins, va explicar a EFE, hi ha més d’un centenar de persones, separades en grups familiars, entre els quals va augmentant l’«enuig» perquè consideren que les autoritats s’estan demorant massa en les tasques de rescat. No ajuda el fet que a l’interior del centre ja estan prenent mostres de l’ADN dels familiars dels desapareguts per poder identificar possibles víctimes, segons va explicar la Rachel.

Un grup de gossos de recolzament emocional els ajuden a superar aquestes primeres hores des de la tragèdia que ha tingut en aquesta petita ciutat de Surfside, veïna de Miami Beach, on la població jueva és nombrosa. Mentrestant, altres gossos, entrenats per a una altra funció, fan una tasca encara més vital, la de trobar possibles supervivents sota les tones de runa de l’edifici. Però van passant les hores i els rostres d’angoixa es van intensificant en aquest centre al qual es va acostar la porto-riquenya Estela María per veure si hi havia novetats de la seva neboda Annie, de 42 anys, i el Luigi, de 19, que vivien a l’edifici sinistrat i de qui no tenen notícies des del col·lapse de l’estructura. «No contesten i ella era molt elèctrica i de seguida contestava quan li truquen», diu a la premsa amb els ulls plorosos la dona, que intenta apaivagar el dolor que pateix la seva germana, mare i àvia dels desapareguts, que, explica, no para de plorar.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La defensa deTrump i Stormy Daniels s’embranquen en un combat ferotge

Aquest centre també és punt de reunió i informació per als veïns damnificats, que han sigut traslladats a hotels pròxims per la Creu Roja, de manera que només han quedat els familiars dels desapareguts. Una d’aquestes veïnes és Sarah Nir, una dona que vivia al primer pis al sector sud-est de l’edifici sinistrat, és a dir, annex al que va col·lapsar aquesta matinada passada. Nir va explicar a EFE que el que els ha passat a ella i als seus fills va ser un «miracle». Acabaven d’arribar a casa cinc minuts abans que tot comencés. La seva filla Honey es preparava per dutxar-se abans d’anar-se’n quan van començar a sentir sorolls de cops, «com d’obra», per la qual cosa va baixar a protestar al vigilant del torn de nit i amenaçar amb què o paraven o trucaria a la policia. No va tenir temps. Es va sentir una gran explosió, i ella i els seus fills van sortir corrents pensant que era un terratrèmol i el millor era sortir al carrer. Quan van sortir part del seu edifici s’havia esfondrat. Nir va acudir al centre comunitari per saber on podran dormir i veure si hi ha opcions de poder tornar en algun moment a l’edifici a recollir els seus estris i documentació més importants.

Al lloc, on van ser traslladats molts damnificats que van haver de sortir de casa sense gairebé roba ni calçat, ha anat arribant l’ajuda per part de veïns i organitzacions. Un d’ells va ser el jove Daniel Beaoliel, que al conèixer la situació dels afectats no ho va dubtar i es va acostar al centre de reunificació amb dues grans bosses plenes de calçat de tot tipus, des de sabatilles d’estar per casa a esportives. D’altres van portar matalassos, mantes, llençols, tovalloles i coixins per als que passaran la nit al centre mentre esperen notícies positives i resen perquè els seus familiars continuïn vius.