Biden busca l’«estabilitat estratègica» amb Rússia i Putin, seguir a la lliga dels grans

Fermesa, però sense afegir més tensió

Fermesa, però sense afegir més tensióSobre el paper, l’objectiu de Joe Biden en la reunió bilateral que manté aquest dimecres a Ginebra amb Vladímir Putin sembla modest, però això no el fa menys complicat: intentar que no es deteriorin encara més les relacions dels Estats Units amb Rússia, en un punt perillosament baix. La Casa Blanca busca posar els EUA en el camí d’una relació més predictible i sortir de la trobada amb instruccions als equips dels dos països del que Jake Sullivan, assessor de seguretat nacional de Biden, ha definit com a «estabilitat estratègica».

Són reptes especialment marcats quan l’agenda de la trobada, que va buscar el president nord-americà, està plena de qüestions una mica més que espinoses. Aquí figuren els esforços d’ingerència russa en les eleccions nord-americanes i els atacs cibernètics com el de Solar Winds, vinculats directament a Moscou i pels quals s’han imposat sancions, però també els creixents atacs cibernètics amb programari segrestador, en què es denuncia la permissivitat del Kremlin amb els ‘hackers’. També, les agressives accions russes a Ucraïna, en recolzament a Bielorússia o amb l’oposició interna, el màxim exponent de la qual ara és l’empresonament de l’opositor Aleksei Nalvani, la supervivència a la presó del qual Putin no ha garantit. «La seva mort seria una altra indicació que Rússia té poca o cap intenció de respectar drets humans bàsics fonamentals. Seria una tragèdia», va dir Biden dilluns.

Pel mandatari demòcrata, en qualsevol cas i segons diversos analistes, el més important és eliminar més tensions amb Rússia que podrien distreure’l dels seus propis objectius, de la reconstrucció de l’economia dels EUA després de la pandèmia i la concentració del seu poder en política exterior per mirar de frenar la creixent competició econòmica i d’influència geopolítica de la Xina.

«Un digne adversari»

Públicament Biden no ha volgut donar detalls de la seva agenda per a la trobada o de com l’afrontarà personalment i políticament, i dilluns en una roda de premsa a Brussel·les recordava que «l’últim que qualsevol faria és negociar davant la premsa mundial com enfocarà una reunió crítica amb un adversari o algú que podria ser un adversari». No obstant, sí que ha revelat les línies mestres del pensament amb què arriba a la trobada amb un mandatari que, enterrant la polèmica sobre la seva definició com a «assassí», ha qualificat de «brillant, dur» i «el que es diu un digne adversari».

«El que transmetré a Putin és que no busco conflicte amb Rússia, però que respondrem si continua les seves activitats nocives i no deixarem de defensar l’aliança transatlàntica o defensar els valors democràtics», ha explicat en els últims dies Biden. Ha parlat també de «línies vermelles» i de «respostes» en cas que Putin opti «per no cooperar i actuar en la forma en què ho ha fet en el passat en relació amb la ciberseguretat i algunes altres activitats», però també ha assegurat que, per part dels EUA, estan «llestos» per «elaborar junts alguna doctrina estratègica» que potencialment permeti als dos països treballar junts en àrees concretes. I Biden buscarà aquesta col·laboració, o simplement mirarà d’evitar que Rússia no obstaculitzi els seus esforços en qüestions com l’intent de reactivar l’acord internacional per frenar el programa nuclear militar de l’Iran o per minimitzar la violència talibana a l’Afganistan.

Baixes expectatives i punts de llum

Ningú a l’Administració nord-americana té o vol que es tinguin grans expectatives de la trobada en termes de resultats específics, tot i que hi ha alguns objectius que es veuen més a l’abast. Concretament, un dels camps que es mira amb més esperança és el de la col·laboració en el control d’armes nuclears, especialment perquè els dos països van acordar prorrogar poc després que Biden arribés a la Casa Blanca el tractat Nou START, que limita els caps nuclears de tots dos, i que expira el 2026, en què Washington vol incloure armes estratègiques que fins ara no estaven cobertes pel pacte, una negociació que serà àrdua i que ha d’iniciar-se com abans millor.

La fita més imminent podria ser que es fessin passos, tot i que siguin petits, per restaurar els llaços diplomàtics que s’han anat reduint durant els mandats de Barack Obama i Donald Trump, quan van tancar o van quedar suspeses les activitats de tres consolats a Rússia, i s’han perdut o tallat canals de comunicació. De fet, líders empresarials nord-americans amb interessos a Rússia anhelen una «treva en les guerres diplomàtiques».

Biden arriba a la trobada disposat també a pressionar personalment Putin perquè permeti expandir la distribució d’ajuda a Síria per les fronteres de Turquia, Jordània i l’Iraq, segons ha revelat Foreign Policy. El 10 de juliol cal renovar a les Nacions Unides aquest programa, de què depenen 3,4 milions de persones al nord-oest sirià i 1,8 milions més al nord-est, i Moscou podria intentar tancar-lo o reduir el seu mandat d’un any a sis mesos.

Crítiques i defensa 

Alguns republicans als EUA han criticat l’encert de la reunió denunciant que és un «regal» a Putin, del qual aquest pot treure rèdit polític a Rússia i també internacional. Algunes veus europees veuen com desencertat i potencialment nociu un acostament a Rússia, que podria desviar atenció i recursos en un moment en què Moscou, i no Pequín, es veu com la principal amenaça per a la regió. Biden insisteix que en la reunió de l’OTAN ningú en públic ni en privat li ha mostrat reticència a la bilateral.

Hi ha també preocupació per les percepcions que pot deixar la trobada, a la qual Biden, de 78 anys, arriba possiblement cansat al final d’un viatge de vuit dies. Però no hi haurà roda de premsa conjunta que permeti a Putin explotar aquest flanc. I Michael McFaul, que va ser ambaixador dels EUA a Rússia quan Biden va tenir la seva trobada personal el 2011 amb Putin, ha defensat en declaracions a AP que el mandatari té com a avantatge una visió més completa del líder rus que els seus predecessors i que té un component únic en la seva anàlisi: un profund coneixement d’una regió que ha visitat amb freqüència i on ha sentit directament sobre l’agressió i amenaça que representa Rússia.

PUTIN

La reunió, una victòria per a Moscou

La reunió, una victòria per a MoscouVladímir Putin es tornarà a asseure, cara a cara, i d’igual a igual, amb un president nord-americà. En el passat, ja ho va fer amb Bill Clinton, George Bush, Barack Obama i Donald Trump, quatre dels predecessors de Joe Biden. I ara, malgrat que Rússia és acusada de vulnerar permanentment sacres principis de la legalitat internacional, incloent-hi l’annexió d’un territori pertanyent a un país estranger per la força militar, aquestes cimeres bilaterals continuen sent una cita imprescindible, cosa que, segons Moscou, ve a demostrar que l’aïllament internacional de Rússia és impossible.

Aquesta és, a grans trets, la principal aspiració del Kremlin de cara a la cimera d’aquest dimecres entre els presidents dels EUA i Rússia. Per la part russa, «la mateixa celebració de la cimera constitueix un triomf de la seva diplomàcia, tot i que no s’hi prenguin decisions», assenyala telefònicament Andrei Kortúnov, director del Consell Rus d’Afers Internacionals (RIAC), un laboratori d’idees vinculat al Ministeri d’Afers Exteriors rus. La cita de Ginebra demostra que el país «continua jugant a la mateixa lliga» que el seu rival nord-americà, continua l’expert.

Desarmament i estabilitat estratègica

Notícies relacionades

El cibearatac a un oleoducte exposa la fràgil xarxa d’infraestructures dels EUA

Un atac cibernètic paralitza la xarxa d’oleoductes més gran dels Estats Units

Qüestions d’imatge a part, pel Kremlin, el desarmament i tots els temes referents a l’estabilitat estratègica serà el punt més rellevant a tractar, igual com per a la delegació nord-americana. «Espero que la cimera sigui un punt de partida», ha assegurat al diari ‘Izvestia’ Serguei Riabkov, viceministre rus d’Afers Exteriors. I tot i que el fet que s’hagi allargat el tractat START III al febrer ha garantit que, de moment, les dues superpotències nuclears no es llançaran a construir nous projectils de llarg abast sense control, els avenços tecnològics han generat molts temes pendents: «el cosmos, la guerra cibernètica, els drons...», enumera Kortúnov. «Si el treball en aquest camp es reprèn, això ja serà un èxit», conclou.

Durant la negociació de l’agenda de temes a tractar, el Kremlin ha deixat clar que existeixen assumptes que de cap manera s’hauran d’abordar durant les discussions, en concret, el tracte que rep l’oposició russa i l’empresonament d’Aleksei Navalni, considerat pel Kremlin com una ingerència en els seus assumptes interns. Fa uns dies, durant una intervenció, el líder de la Casa Blanca va arribar a assegurar que, durant la reunió amb Putin, evocaria el respecte dels drets humans, cosa que va ser resposta amb una gens oculta advertència. Les propostes de temes «no encaixen» i, en els pròxims dies, els EUA rebrien «senyals incòmodes» del malestar del Kremlin, va contestar el mateix Riabkov. Immediatament, Moscou va anunciar el reforçament del desplegament militar al costat de la frontera d’Ucraïna, i es va fer pública l’existència d’un atac cibernètic contra una empresa càrnia des de territori rus. Fins a tal punt el tema és d’importància que fins i tot ha fet fracassar la difusió d’un comunicat conjunt després de la trobada. «Va fracassar per l’exigència russa d’incloure la no interferència en els afers interns», revela Kortúnov.