cimera otan
L’OTAN posa el focus sobre Rússia, la Xina i la reforma de l’Aliança en l’estrena de Biden
El secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg, alerta del desafiament que suposen Rússia i la Xina pel seu front contra l’ordre basat en regles
Espera que el president dels Estats Units aprofiti la seva primera cimera de l’OTAN per ratificar el seu compromís i aparcar definitivament l’era Trump
Segons les últimes estimacions, la despesa en defensa creixerà aquest any un 4,1% tot i que només 10 països compliran amb l’objectiu de destinar-hi el 2% del PIB

US President Joe Biden speaks on the passage of the American Rescue Plan in the State Dining Room of the White House in Washington DC on March 6 2021 - The US Senate approved the 1 9 trillion rescue package that Biden vows will revive the country s pandemic-stricken economy Passed by 50 votes to 49 in a party line vote the sweeping legislation now heads back to the Democratic-majority House of Representatives where it is expected to be adopted barring a last-minute setback (Photo by SAUL LOEB AFP)
Si hi ha una paraula que va definir la presidència del republicà Donald Trump a la Casa Blanca va ser la confrontació perpètua amb Europa, tant a les institucions europees com a l’OTAN, que aquest dilluns rep per primera vegada Joe Biden en una cimera de caps d’estat i de govern marcada per les amenaces de Rússia i la Xina, el terrorisme, els atacs cibernètics, el canvi climàtic i la necessitat de canvi i reformes per afrontar tots aquests desafiaments.
L’estrena del president nord-americà a Brussel·les arriba en «un moment crucial» per a l’Aliança i la seguretat col·lectiva, segons el secretari general Jens Stoltenberg. «Estem en una època de competència global i hem de respondre a moltes amenaces i desafiaments alhora: Rússia i la Xina empenyent en contra d’un ordre internacional basat en regles, l’amenaça continuada del terrorisme, els sofisticats atacs cibernètics, les tecnologies disruptives i el canvi climàtic. Cap país ni cap continent pot fer front a aquests desafiaments sol», ha avisat el màxim responsable del bàndol aliat que espera molt de l’estrena a Brussel·les del president nord-americà.
En primer lloc impulsar l’agenda de reformes 2030 que permeti a l’Aliança reforçar la seva seguretat col·lectiva, augmentar la capacitat de reacció i la seva resiliència així com l’enfortiment d’infraestructures clau. Stoltenberg també espera que els països aliats acordin mantenir més consultes polítiques, crear un accelerador d’innovació, un centre per promoure la cooperació en matèria tecnològica així com un nou fons d’innovació que permeti recolzar empreses emergents en l’àmbit de la seguretat i defensa.
Fets i no paraules
«Estic completament segur que quan ens reunim dilluns, demostrarem el compromís que existeix amb l’Aliança no només amb paraules sinó amb fets, a través de les decisions substantives que prendrem», ha indicat durant una conferència de premsa prèvia. El que ningú espera de l’estrena de Biden a Brussel·les és que es repeteixi el xoc viscut fa tres anys amb Trump, quan va aterrar a la capital europea amenaçant la resta d’aliats si no augmentaven la despesa en defensa.
La postura dels Estats Units en aquest terreny no ha canviat i el missatge continua sent el mateix. «Ha sigut el missatge dels Estats Units durant anys, que els líders han d’invertir més en defensa. Tots els aliats ho van acordar el 2014 i va ser durant l’Administració Obama/Biden», ha recordat Stoltenberg. El to, no obstant, no és el mateix ni l’evolució de les xifres. «Som en el bon camí, amb set anys d’increment consecutiu en la despesa en defensa entre els aliats europeus i el Canadà. Per a finals d’aquest any hauran sumat 260.000 milions de dòlars a la despesa en defensa des del 2014», ha precisat el responsable de l’OTAN sobre les noves xifres de despeses publicades aquest divendres i la necessitat no només de gastar més sinó millor per augmentar l’efecte multiplicador.
Espanya a la cua
Notícies relacionadesSegons les xifres de despesa actualitzades –a data de 2 de juny–, la despesa en defensa creixerà aquest any un 4,1%, per sobre del 3,5% registrat l’any passat. No obstant, encara seguirà per sota de l’objectiu del 2% per a l’any 2024, un llindar al qual només arriben encara 10 països: Grècia, Estats Units, Croàcia, Regne Unit, Estònia, Letònia, Polònia, Lituània, Romania i França.
Segons les estimacions, Espanya destinarà el 2021 un 1,02% del PIB, el segon país per darrere de Luxemburg (0,57%) que menys despesa en defensa preveu realitzar aquest any i un retrocés respecte a l’any passat, quan va destinar-hi un 1,16%. En el que sí que compleixen la majoria dels països és a destinar el 20% de la despesa a equipament militar. Només suspenen Bèlgica, el Canadà, Portugal i Eslovènia.
- Història de la ciència L’home que va ficar el cap en un accelerador de partícules i va xocar amb un feix de protons
- Al carrer de la Diputació Mor un nen al precipitar-se per un celobert a l’Eixample de Barcelona
- Fins i tot sense símptomes Els epidemiòlegs demanen que els positius per covid tornin a aïllar-se
- Futbol Ultres de l’Olímpia de Ljubljana expulsen Albert Riera de la seva presentació com a entrenador
- Drama als Alps VÍDEO | Així es va esfondrar la glacera de la Marmolada
- Minut a Minut ‘Masterchef 10’, gala 11 en directe: els concursants hauran d’enfrontar-se a les subhastes
- Verificat De Twitter al Congrés: la història de la notícia falsa sobre el Mundial de Qatar
- BONOLOTO AVUI Bonoloto: Sorteig del dilluns 4 de juliol del 2022
- Nadal evita les sorpreses i entra a quarts de Wimbledon
- Viatge a Catalunya Els premis Princesa de Girona demanen als docents que «enganxin» les nenes a les ciències