Les màfies utilitzen missatges per ràdio, televisió i cantants per comunicar-se

Les màfies utilitzen missatges per ràdio, televisió i cantants per comunicar-se

CAPTURA VIDEO

4
Es llegeix en minuts
Rossend Domènech
Rossend Domènech

Corresponsal a Roma

ver +

El 13 de maig van penjar a YouTube el vídeo Si un pentito (‘Ets un xivato’), amb cançons cantades en dialecte napolità, que en tres dies va ser vist 100.000 vegades. L’autor és Daniele De Martino, que a la seva pàgina de Facebook, seguida per 500.000 amics, escriu: «Jo no formo part de la màfia, sinó del meu públic, soc molt catòlic, tinc molta fe en Déu, no excloc ningú, ni tan sols qui comet pecat, el perdono». Però no tot deu ser tan senzill, si quan un periodista li va fer notar pocs dies enrere, en un escrit publicat, que estava enaltint les màfies, a l’informador li acaba d’arribar ara una amenaça de mort.

La cançó ‘Ets un xivato’ prossegueix dient que per aquesta raó «ets un fracassat». El terme ‘xivato’ és pels mafiosos que col·laboren amb la justícia, també anomenats ‘penedits’ (‘pentito’, en italià), de qui De Martino canta les gestes o dedica una paraula d’ànim als que estan entre reixes. Al videoclip ‘Mano jo’ (nou milions de visualitzacions), il·lustra la ‘vendetta’ d’un fill a qui han matat el pare camorrista, la màfia de Nàpols: «La ‘vendetta’ forma part de la meva dignitat, descansa en pau, pare», canta.

Notícies relacionades

De Martino, que és sicilià però està establert a Nàpols, forma part d’una generació de cantants anomenats ‘neomelòdics’, autors de músiques eixutes i fàcilment memoritzables, molt populars a la ciutat i a les festes de tot el sud peninsular. A les cases bones de Nàpols es diu que els neomelòdics són pròxims a la Camorra. Les seves lletres sembla que ho confirmin, tot i que en una ciutat on els fantasmes continuen existint tot podria ser una llegenda més, o comprendre una part de veritat.

«Model de vida» 

Niko Pandetta, paisà de De Martino, compta entre els seus familiars Salvatore Cappello, àlies Turi, capo d’una de les famílies de Cosa Nostra a Sicília, a qui en les seves melodies exalta com a «model de vida». I De Martino, el que se les té contra els mafiosos xivatos, organitzava la seva agenda de contractes i concerts a la vivenda d’un altre capo, segons ha deixat constància Salvo Palazzolo, l’informador amenaçat. A més, un empresari dels cantants neomelòdics, Totò Buongiorno, el març passat va ingressar a la presó, acusat de delictes vinculats amb les pràctiques mafioses. Pandetta va organitzar poques setmanes abans de la pandèmia actual un concert a les portes d’un centre comercial, esdeveniment dedicat, va dir, «a tots aquells que estan a la 41bis (presó de màxima seguretat), perquè arribi aviat la llibertat i amb l’esperança que puguin tornar a les seves famílies». Titulo de la melodia ‘El pobre detingut’. Cap autoritat va interrompre l’acte. «És absurd que les autoritats no parin aquests espectacles indecents i incívics, que van contra la llei i que animen a col·locar-se contra l’Estat», va comentar indignat el conseller autonòmic pels Verds, Francesco Borrelli. «Jo la pistola la tinc», va respondre Pandetta a la seva pàgina de Facebook, parlant del conseller i il·lustrant la frase amb la foto d’una pistola de color d’or. Les màfies, principalment la Camorra napolitana, la maldat de la qual presenta sempre matisos populatxers i en aparença innocus, tot i que no per això menys greus des d’un punt de vista de la concòrdia social, han utilitzat amb freqüència la música com a vehicle dels seus missatges. La música, i també els programes esportius, retransmesos per les emissores. O s’han creat la seva pròpia ràdio, com va succeir a la meridional Rosarno. Es deia ràdio Olímpia i era totalment il·legal. Va ser segrestada per la direcció antimàfia local (DDA): difonia cançons amb missatges dirigits als mafiosos detinguts en presons de màxima seguretat, però també als escapats a la justícia i als que estaven en llibertat. Ho feia jugant amb les lletres de les cançons o els títols, combinats amb algunes pauses. Poc abans, els investigadors van descobrir que una altra emissora, Ràdio Nova Ercolano, s’havia especialitzat a retransmetre cançons a petició de l’oient. «Al meu fill Stefano» era una manera d’animar el fill camorrista d’un pare també mafiós i així cada dia. Al final es va descobrir que l’emissora estava directament al servei d’un clan, el dels Birra, els membres detinguts del qual havien confiat els seus negocis al capo Vicenio Oliviero. En una altra ocasió, es va descobrir que durant un popular programa esportiu de la Rai (‘Quelli del calcio’) dels caps de setmana, els mafiosos s’enviaven missatges a través dels missatges de text, fins i tot anònims, que passaven a la part baixa de la pantalla. Enzo Macrí, un exfiscal antimàfia va il·lustrar un dia en una comissió del Parlament que darrere d’un innocent «Tot ok, Pablo», s’amagaven «missatges que només podien entendre els destinataris». Va afegir: «El que més ens va sorprendre era l’aparent banalitat del contingut dels missatges, darrere dels quals s’amagaven precises comunicacions als capos incomunicats» a les presons de màxima seguretat. Després de la denúncia del magistrat, la Direcció General de Presons va ordenar desactivar el teletext als televisors de les presons. Res a veure amb el prehistòric però més segur sistema de Cosa Nostra, la màfia de Sicília, que utilitzava i continua utilitzant ‘pizzini’ (octavilles) per comunicar-se entre els seus membres, defugint així les modernes tècniques de comunicació. I, per a més complicació, de vegades les octavilles porten citacions de la Bíblia, com es va descobrir després de l’arrest (2006) de Bernardo Provenzano, llavors capo dels capos de Cosa Nostra.

Temes:

Màfia Itàlia