La xacra de la violència sexual contra menors colpeja el Brasil

La fiscalia de Brasília, el Districte Federal, va registrar quatre delictes diaris durant el 2020. La cadena Globonews va assegurar que Rio de Janeiro és l’estat que va acumular més denúncies d’aquesta naturalesa l’any passat. Quant al 2021, ja s’han reportat en aquesta regió 591 episodis aberrants. El ministeri públic de l’estat de São Paulo va informar que el 75% dels fets de violència domèstica i sexual contra nens, nenes i adolescents perpetrats el 2020 es relacionen amb una violació. En altres estats s’han conegut xifres també escandaloses.

El Ministeri de la Dona, la Família i els Drets Humans, que condueix la pastora evangelista Damares Alves, ha consignat que les denúncies telefòniques han augmentat a nivell nacional un 9% respecte a l’any passat. Malgrat el seu bolsonarisme recalcitrant, Alves ha tingut patiments similars. «Soc una supervivent i sé que som milions de supervivents al Brasil. La majoria ja coneix la meva història. En vaig ser víctima quan només tenia sis anys. Em vaig convertir en una nena trista i ningú se’n va adonar. Vaig enviar tots els senyals a la meva família i no els va llegir. Vaig enviar tots els senyals a la meva Església i la meva Església no es va adonar que tenia un dolor profund. Vinc aquí per dir: llegiu els senyals que estan enviant els nens. Hi ha nens que demanen ajuda», va dir durant l’acte principal del Dia Nacional de Lluita contra l’Abús i l’Explotació Sexual de Nens i Adolescents.

L’horror quotidià

Un home acaba de ser condemnat a 120 anys de presó per violar quatre nens. Un jurat popular va condemnar dimecres passat Carlos Eduardo dos Santos, de 55 anys, a 50 anys de presó per l’estupre seguit de mort d’una nena de nou anys, el cos de la qual va ser trobat dins d’una maleta abandonada a l’estació d’autobusos, el novembre del 2008. El procés judicial no va poder avançar durant 13 anys, malgrat l’admissió del delicte sexual per part de l’acusat. Gairebé alhora, un altre tribunal va sentenciar a 44 anys de presó un home per violar i deixar embarassada una nena de 10 anys a São Mateus.

Abans de la pandèmia, un 76,5% dels casos tenien lloc a la llar familiar. El confinament ha agreujat les situacions de vulnerabilitat. «En el 90% dels casos, l’agressor és algú de la família», revela un informe d’Unicef i l’oenagé paulista Soy de paz. «Les nenes estan aïllades a casa, en molts casos amb els seus violadors», va advertir la fundació Libertad. Luciana Temer, presidenta de l’esmentada oenagé, considera que la violència s’ha naturalitzat al Brasil fins al punt que ja no crida l’atenció que una nena de 13 o 14 anys estigui embarassada. Malgrat l’enverinat rebuig del Govern d’ultradreta a l’avortament, particularment el de la ministra Alves, s’han realitzat almenys sis interrupcions d’embaràs per dia de menors al llarg del 2020, segons números del Sistema d’Informació Hospitalària. L’any passat van néixer 26.000 nadons de mares de 10 a 14 anys.

Notícies relacionades

Bolsonaro nomena una pastora evangelista ministra de Drets Humans

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

En aquest context de sorpresa permanent per a alguns, i despreocupació per a d’altres, es va conèixer l’atroç història d’un influent empresari, Samuel Klein, que va abusar sexualment de menors durant dècades. «Hem de canviar la manera com la societat brasilera aborda la violència sexual, contra nenes i dones, i trencar aquest nefast silenci que perpetua casos com el de Samuel Klein. Ja és hora de parlar de violència sexual», va assenyalar Temer. Per fer més sonor aquest reclam s’ha llançat una campanya amb el títol Creiem en les nenes. Elles són el blanc del 75% dels episodis.

«És tan difícil relacionar-se amb aquesta mutilació infantil que, en ocasions, la societat prefereix no mirar. Llegeixes notícies, fas una donació aquí, una altra allà i ja està. Però és el 2021 i pot ser que sigui el moment d’entendre que som part del problema i, per tant, som part de les possibles solucions», va sostenir, amb un mateix raonament, Carolina Delboni, columnista d’Estado. Mentrestant, l’espant continua.