L’Índia, fam o coronavirus

Polítics, metges i experts debaten sobre el tancament nacional. El recolzen els que hi veuen l’única via per embridar els contagis i s’hi oposen els que recorden la calamitosa experiència de l’any passat. L’agreujament de la situació engreixa el primer grup. 

L’oposició remarca el col·lapse del sistema sanitari i els errors del primer ministre, Narendra Modi. «Vull deixar clar que el confinament és ara l’única opció per la falta d’estratègia del Govern. Ha permès i ha ajudat activament que el virus arribés a aquesta fase en què no hi ha cap altra manera de detenir-lo. S’ha comès un crim contra l’Índia», clamava Rahul Gandhi,  president del Partit del Congrés Nacional. També ho exigeix la indústria. «Per tallar la transmissió és necessària una resposta contundent al més alt nivell», ha aclarit Uday Kotak, banquer i president de la Confederació de la Indústria Índia. Fins i tot el comitè d’assessors del Govern en matèria de coronavirus li aconsella una tancada de dues setmanes, ha revelat el diari The Indian Express.

«L’última opció»

«És una qüestió difícil i sense resposta fàcil perquè urgeix tant tallar la transmissió com salvar vides. Estem veient confinaments en algunes àrees i hem d’esperar abans de declarar-lo a escala nacional, tot i que l’hem de considerar només en última instància. La meva preocupació principal és l’important impacte per a l’aliment econòmic, salut mental i seguretat alimentària de la població», assenyala Krutika Kuppalli, doctora i professora de Medicina en la Divisió de Malalties Infeccioses de la Universitat Mèdica de South Carolina.

Modi segueix ferm, el defineix com l’última opció i continua sense aclarir quin grau de tragèdia és necessari per activar-lo. Però alguns estats com Bihar han decretat confinaments estrictes i macrociutats com Nova Delhi o Mumbai han imposat restriccions severes.

Chandrakant Lahariya, doctor i expert en sanitat pública a Nova Delhi, s’alinea amb el Govern. «El confinament nacional equivaldria a bullir tot l’oceà per preparar unes quantes tasses de cafè. La geografia i la població de l’Índia és similar a la de tot Europa. I els països que ho van aprovar, van poder activar tot el sistema de seguretat social poc després. Això no passaria a l’Índia», afegeix.

Una decisió calamitosa

L’Índia va imposar el març de l’any passat un confinament sense precedents, per extens i estricte, quan amb prou feines tenia 800 contagis. La mesura, anunciada amb tot just quatre hores d’antelació, va empènyer el populista Modi a l’elogiat grup de dirigents responsables i àgils. El temps ha revelat que va ser calamitós. Darrere no hi havia res. Cap previsió sobre els centenars de milions d’immigrants que d’un dia per l’altre van perdre la feina a les ciutats i, amb els trens cancel·lats, van haver de tornar a casa en odissees homèriques sota la canícula i sovint descalços. El caòtic èxode va estendre el coronavirus cap a les zones rurals i va col·locar la seva xarxa sanitària enfront d’un enemic inabordable. La tragèdia econòmica que posava en perill la supervivència dels més desfavorits va forçar el Govern a aixecar el tancament i confiar que l’abundància de joves mantindria la mortalitat en volums acceptables. És comprensible que Modi no vulgui cap altra tempesta de crítiques.

També Anthony Fauci, epidemiòleg en cap dels Estats Units, defensava aquesta setmana el confinament al·ludint a l’exitós precedent xinès. Els coneixements de Fauci sobre virus són més sòlids que els de geopolítica asiàtica perquè la Xina i l’Índia només empaten en demografia. La Xina dedica 400 dòlars per persona en sanitat i l’Índia només 63 dòlars, la Xina té 43,1 llits per 10.000 habitants en contrast amb els 5,3 de l’Índia, la província de Hubei comptava amb 70.000 respiradors i en tota l’Índia n’hi ha 48.000, la Xina té un Govern previsor i metòdic i l’Índia aguanta Modi.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

«Les pors d’una altra crisi humanitària estan justificades a causa del gran nombre de migrants laborals i la vasta població rural. Això ha de ser considerat en qualsevol escenari, amb o sense confinament nacional, perquè sabem que hi ha infeccions a les zones rurals [...]. El Govern ha de distribuir menjar i ajuda econòmica perquè la gent no hagi de viatjar per treballar», alerta Krutika Kuppalli. 

L’Índia ja va demostrar que els confinaments no funcionen sense mitjans ni estratègia. Un any després, sense que hagi millorat ni un ni l’altre, torna el dilema de gana o coronavirus però en un quadro més dramàtic: una segona onada de les dimensions d’un tsunami i un virus amb diverses mutacions que el fan més mortal i contagiós.