Èxode rural

El lament de la ‘França buidada’

  • Segons un sondeig realitzat per l’Institut Francès d’Opinió Pública, 8 de cada 10 francesos veuen una fractura entre les zones rurals i les urbanes

  • «La fotografia de França avui és la d’un país profundament desequilibrat», lamenta un recent estudi del think-tank de l’Institut Montagne

El lament de la ‘França buidada’
2
Es llegeix en minuts
Irene Casado Sánchez
Irene Casado Sánchez

Periodista

ver +

Hi ha a França un debat, tan arcaic com recurrent, sobre l’escissió del país: els bonapartistes versus els monàrquics, els republicans moderats versus els radicals, els jacobins versus els realistes... i també la França rural versus la urbana. Aquesta última fractura és molt més que un simple tema de debat. Als ulls de 8 de cada 10 francesos, les desigualtats planegen sobre tot el seu territori, un desequilibri que s’ha vist agreujat en l’última dècada tal com ho perceben dos terços de les persones entrevistades per l’Institut Francès d’Opinió Pública (IFOP).

Impulsar l’ocupació, reforçar la seguretat, millorar l’accés a l’atenció mèdica, afavorir les empreses locals i fomentar la implantació de noves empreses, són, per ordre de popularitat, les demandes principals dels francesos per reduir les desigualtats territorials. A finals de l’any 2018, aquesta sèrie de reclams van trobar un altaveu a nivell nacional: els armilles grogues. Davant l’augment dels impostos sobre els carburants, milers de persones es van mobilitzar de cap a cap del país portant una armilla de seguretat reflectora. Van ocupar carreteres i rotondes, van organitzar múltiples i, en ocasions, violentes manifestacions a París, protagonitzant una de les pitjors crisis socials del quinquenni d’Emmanuel Macron

La «diagonal del buit»

La «diagonal del buit»El president francès va acabar renunciant a la seva reforma tributària, però les protestes no van cessar, cosa que va revelar un malestar molt més profund. El sentiment d’abandonament a les zones rurals, així com la pèrdua de poder adquisitiu de les classes mitjanes i baixes, van continuar alimentant durant mesos les mobilitzacions setmanals. Segons un sondeig publicat el mes d’abril de l’any 2019, el 51% dels francesos dels territoris rurals considerava llavors que aquests estan «abandonats», un sentiment que augmenta entre aquells que no tenen accés als serveis públics locals.

Aquesta França «abandonada» coincideix, en la majoria dels casos, amb la «diagonal del buit», un concepte amb aires poètics encunyat pel geògraf Roger Brunet als anys 80. Es tracta d’una línia imaginària que uneix les zones més despoblades del país, on la densitat de població pot arribar a ser dues o tres vegades inferior a la mitjana nacional (106 habitants per km2). L’eix, resultat de l’èxode rural, travessa l’Hexàgon des del departament de les Ardenes, al nord-est, fins al del Pirineus Atlàntics, al sud-oest.

Un país «profundament desequilibrat»

Notícies relacionades

Un país «profundament desequilibrat»No és atzar que aquesta «diagonal del buit», equiparable a l’«Espanya buidada», coincideixi amb els territoris on les protestes dels armilles grogues van ser més intenses. El demògraf Hervé Le Bras, investigador de l’Escola d’Alts Estudis en Ciències Socials, va recopilar les xifres de participació oficials i va calcular la densitat d’armilles grogues respecte a la població total: «¡Salta a la vista la diagonal del buit!», va comentar la revista ‘L’Obs’. Segons els seus càlculs, la mobilització va ser proporcionalment més important en «tots els departaments en procés de despoblació, a les zones rurals profundes. Allà on els comerços i els serveis desapareixen», va assenyalar.

La fractura es resumeix també en números: les 15 metròpolis més grans registren el 81% del creixement econòmic, mentre que representen només el 30% de la població francesa, segons un recent estudi del think-tank liberal l’Institut Montagne. «Els territoris dispersos, és a dir, aquells situats fora de les grans urbs [...] experimenten un estancament o fins i tot un descens del nivell de vida», lamenta l’informe l’anàlisi del qual és poc encoratjadora: «La fotografia de França avui és la d’un país profundament desequilibrat». Una conclusió que coincideix amb les desigualtats que perceben bona part dels seus ciutadans.