HRW denuncia els abusos de poder a la frontera de Veneçuela i Colòmbia

L’organització internacional Human Rights Watch (HRW) ha emès un informe aquest dilluns en què expressa la seva preocupació pels esdeveniments que s’estan vivint durant les últimes setmanes a l’estat veneçolà d’Apure, a la frontera amb Colòmbia. Les forces de seguretat van iniciar una operació el 21 de març del 2021 amb l’objectiu de combatre els grups armats al territori nacional. No obstant, l’acció va portar a «l’execució d’almenys quatre camperols, detencions arbitràries, el processament de civils en tribunals militars i la tortura de residents acusats de col·laborar amb grups armats».

Segons informava la ràdio local de l’oenagé Fe y Alegría, hi va haver 32 detinguts en els aldarulls. Tot i que es desconeix oficialment el seu parador, la cadena ha informat que el 26 de març van ser traslladats a un Tribunal Militar de la circumscripció judicial castrense de Guasdualito, també a l’estat d’Apure. A més, els cossos dels quatre morts van ser trobats a un quilòmetre de distància, a El Ripial, amb armes a les mans, talls, ferides de bala i aparents dislocacions òssies. HRW ha conclòs que els cossos van haver de ser traslladats i que «les armes de foc i les granades podrien haver sigut col·locades a les seves mans».

L’ofensiva la va portar a terme la Força Armada Nacional Bolivariana (FANB) contra el grup dissident de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), conegut com a Frente 10 Martín Villa. Els enfrontaments s’han produït a diferents àrees rurals de l’estat i han provocat la migració de gairebé 6.000 persones a Colòmbia. Els desplaçats veneçolans han recalcat que els atacs aeris, els combats i els abusos de les forces de seguretat són habituals.

«Pràctiques sistemàtiques»

Notícies relacionades

Una investigació de l'ONU conclou que Maduro és responsable de crims a Veneçuela

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

HRW ha volgut destacar que aquests fets són similars a altres acusacions que s’han fet a les autoritats veneçolanes i que han donat lloc a investigacions sobre possibles crims contra la humanitat. L’organització també ha assenyalat que aquests actes no són casos aïllats per la situació actual a la frontera, sinó que «són coherents amb les pràctiques sistemàtiques de les forces de seguretat veneçolanes», com ha indicat José Miguel Vivanco, director per a les Amèriques de HRW. Ja el 2020, l’ONU va enviar una Missió Internacional Independent d’Investigació a Veneçuela i va concloure que «tant les autoritats veneçolanes, com els grups armats progovernamentals van cometre violacions atroces que equivalen a crims de lesa humanitat».

Segons diversos informes per part de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (ACNUDH), la policia veneçolana va matar 19.000 persones entre els anys 2014 i 2019 per «resistència a l’autoritat». Aquests informes també indicaven que les Forces d’Acció Especials del país (FAES) eren les responsables, almenys, del 59% dels assassinats. Així mateix, la investigació també va mostrar que més de 800 civils han sigut processats en tribunals militars veneçolans des del 2014. Una pràctica que cada vegada és més freqüent al país i presenta unes xifres que no es veuen al continent americà des de les dictadures militars dels anys 60 i 70.